Tirado González, Sonia; Conca Pardo, Juan Ángel

Los Verdes de Europa és l’actual forma legal corresponent a Los Verdes de Villena, històrica formació política que el 1987 va obtenir el primer regidor verd de tot l’Estat espanyol, a 2011 la primera alcaldia verda i a 2015 la primera majoria absoluta. Al llarg de tots aquests anys la formació ecologista i d’esquerres ha mantingut constants vincles amb els partits integrants de Compromís, com ara el suport en les campanyes electorals i, fins i tot, la presència dels seus membres en les candidatures autonòmiques. Malgrat això, els resultats electorals mostren que no hi ha una correspondència entre l’abast de la formació local i el seu referent autonòmic, fins al punt que, a 2015, mentre que Los Verdes de Villena assolien un 45,14% dels vots locals, en les urnes autonòmiques Compromís havia de conformar-se amb el 13,37%. Tot i això les dades mostren que Los Verdes de Villena i Compromís no competeixen electoralment, però poden col·laborar de manera més eficaç, mitjançant la trobada d’espais de treball i presència conjunta, per a assolir millors resultats.

 

Introducció

Los Verdes de Europa és l’actual forma legal corresponent a Los Verdes de Villena, històrica formació política arrelada a aquesta ciutat de l’interior de les comarques alacantines, cap de la comarca de l’Alt Vinalopó i amb una població de 35.000 habitants. Es tracta, a hores d’ara i després d’un llarg periple, d’un partit associat a Verds-Equo País Valencià i que ha tingut presència local a la majoria de les legislatures democràtiques. De fet, a 1987 van assolir el primer regidor verd de tot l’Estat espanyol, a 2011 la primera alcaldia verda i a 2015 la primera majoria absoluta d’un partit verd en obtenir 11 dels 21 regidors possibles.

Al llarg de tots aquests anys la formació ecologista i d’esquerres ha mantingut constants vincles amb els partits integrants de Compromís. Així, l’any 1999 van donar suport a la candidatura del Bloc Nacionalista Valencià a les Corts Valencianes, a 2003 van recolzar l’Entesa de partits conformada –entre altres– per Esquerra Unida i Bloc, a 2008 es van integrar en la coalició Bloc-Iniciativa-Verds a les Eleccions Generals i, des d’eixe moment, han donat suport a les candidatures de Compromís als processos electorals que han tingut lloc fora de l’àmbit local.

Malgrat això, les relacions entre ambdues formacions polítiques han estat lluny de ser estables i fermes: els resultats electorals mostren que no n’hi ha una correspondència entre l’abast de la formació local i el seu referent autonòmic. Per exemple, a 2015, mentre que Los Verdes de Villena assolien un 45,14% dels vots locals, en les urnes autonòmiques Compromís havia de conformar-se amb menys d’un terç, el 13,37%.

És més, el respecte mutu entre formacions –que ha permés que mai una marca electoral propera al Bloc o Iniciativa s’haja presentat a Villena en les eleccions locals–, ha provocat resultats no desitjables: l’actual conformació de la Diputació d’Alacant tindria una majoria d’esquerres en el cas que els vots de Los Verdes de Villena el 2015 s’hagueren comptabilitzat com a part de Compromís. És a dir, si no s’hagueren consignat els vots de manera separada, Compromís comptaria a hores d’ara amb un representant més per part de la comarca de l’Alt Vinalopó, situació que haguera desnivellat l’actual situació del Ple de la Diputació cap a una majoria progressista.

Aquesta relació política complementaria, que es desenvolupa en un territori de frontera entre sensibilitats socials i polítiques, entre àrees de diferents predominis lingüístics i de referents de territorialització, fa del vincle i acords entre Los Verdes de Villena i Compromís un laboratori avançat de les relacions entre les formacions que presenten una alternativa d’esquerres en àmbits territorials divergents. En suma, una avantguarda del que després ha succeït i està succeint a escala nacional i estatal.

 

1. Evolució dels resultats electorals de Los Verdes de Villena i Compromís a Villena

La història i trajectòria de les candidatures locals i autonòmiques vinculades a Los Verdes de Villena han anat juntes en la història de les coalicions d’esquerres al País Valencià. Així, fins a l’any 1999, el partit ecologista no havia participat en cap coalició amb una veritable projecció autonòmica, donat que només havia vingut donant suport a les candidatures minoritàries dels partits verds, molt febles i disgregades tant en l’àmbit autonòmic com estatal. Serà a partir de les eleccions a les Corts Valencianes de 1999 quan Los Verdes de Villena comencen a participar en referents electorals autonòmics de major projecció.

Així, en 1999 es produeix la primera participació autonòmica plural de Los Verdes de Villena a través de la coalició conformada pel Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds i Valencians pel Canvi.  Aquella candidatura encapçalada per Pere Mayor va arrossegar 102.700 vots a tot el País Valencià (4,6%) dels quals Villena va aportar 1.033 (6,11%), tal com s’observa a la Taula 1.  És a dir, el percentatge de suport a la candidatura nacionalista a la capital de l’Alt Vinalopó, ciutat de destacat predomini lingüístic castellà, va ser major que al conjunt del País Valencià.  Tot i això, els resultats de la formació local van ser encara millors: en aquelles eleccions la representació local de Los Verdes de Villena va assolir 1.836 vots (10,73%) i dos regidors que, malgrat tot, no van ser suficients per a governar davant la majoria que va obtenir el PP a la ciutat, el mateix que va passar a l’àmbit autonòmic amb Eduardo Zaplana de candidat.

D’igual manera, tant en l’àmbit local com autonòmic, s’estava produint una important divisió del vot entre les alternatives d’esquerres més enllà del PSPV. Així, a Villena la candidatura d’Esquerra Unida va aconseguir uns resultats propers als de Los Verdes, posat que va aconseguir 1.611 vots (9,28%).  Al conjunt del País Valencià els resultats d’Esquerra Unida, amb una candidatura encapçalada per Joan Ribó, va arribar als 137.212 vots (6,15%) i cinc diputats autonòmics. Com es veu, en ambdós casos, números insuficients per a conformar una majoria d’esquerres, al mateix temps que denotaven una importantíssima minva de força d’EU. Així, Esquerra Unida va perdre cinc regidors a Villena i a les Corts Valencianes, altres cinc diputats.

Tabla 1.  Evolució dels resultats electorals locals i autonòmics amb presència de Los Verdes de Villena

Fonts: Datoselecciones.com / Elaboració pròpia

Aquesta dinàmica de retraïment dels resultats d’Esquerra Unida va ser un dels motius que van afavorir l’entesa entre la força esquerrana i els partits ecologistes. D’aquesta manera va sorgir a 2003 l’Entesa, coalició electoral que a Villena va portar a una candidatura comuna de Los Verdes i Esquerra Unida que va aixecar 2.649 vots (14,49%) i tres regidors, aportant 1.964 vots (10,88%) als 154.494 vots (6,45%) que va obtenir globalment l’Entesa. D’eixa manera s’estava definint un patró comú en els resultats locals i autonòmics de Villena: el suport local a les alternatives d’esquerra era major que al conjunt del País Valencià, malgrat que els resultats de les candidatures locals obtenien un suport popular encara major, al voltant d’un 4%.

A les següents eleccions, celebrades el 2007, es va tornar a reproduir aquest patró. És l’any que apareix per primera vegada la coalició Compromís, en aquell moment conformada per Esquerra Unida i Bloc, de manera que es trobaven en una única opció electoral autonòmica les dues propostes anteriors que havien conformat les candidatures amb presència de Los Verdes de Villena. Malgrat això, la suma electoral no va ser prou per a posar fi a l’hegemonia autonòmica del Partit Popular, de manera que la candidatura amb Glòria Marcos al capdavant va haver de conformar-se amb 195.116 vots (8,14%) i set escons, dels que només 708 vots (3,70%) van provenir de Villena.

En aquests pobres resultats locals, en tant a l’aportació al vot autonòmic a Compromís, va tindre molt a veure que tant l’opció local d’Esquerra Unida com la de Los Verdes de Villena. Certament aquell 2007 l’assemblea local d’Esquerra Unida de Villena va triar no repetir la coalició electoral amb Los Verdes, de manera que mentre en l’àmbit autonòmic es presentava una candidatura unitària, a la ciutat de l’Alt Vinalopó van ser dues propostes separades. Els resultats van ser satisfactoris per a Los Verdes, ja que van obtenir 1.608 vots (8,36%) i dos regidors, mentre que EU va perdre la seua representació municipal en assolir només 523 vots (2,72%).

És en aquestes circumstàncies en les quals Villena es presenta com un laboratori avançat de les propostes electorals de l’esquerra d’àmbit autonòmic: a Villena, les coses passen quatre anys abans. Villena va comptar, de manera pionera, d’una alternativa d’esquerres tant al PSOE com a EU, també es va avançar a l’hora d’integrar-se en una candidatura juntament amb el valencianisme polític i va ser capaç d’apropar postures entre aquest i les alternatives més a l’esquerra.  Tanmateix, Villena va ser un nucli avançat en la progressiva desfeta d’Esquerra Unida, que va passar de partit que podia disputar-li l’hegemonia al PSOE a proposta electoral defenestrada, sense presència institucional. Villena, igualment, va ser pionera a constatar que la quarta opció electoral podia passar a encapçalar un projecte de govern gràcies al lideratge polític i els pactes postelectorals. Va ser el 2011.

Aquell any a Villena es va trencar la majoria electoral del PP, tal com va passar quatre anys després a la resta del País Valencià. El 2011 un PP trencat per escàndols interns i la fugida de membres del seu partit va perdre l’hegemonia electoral mitjançant un pacte entre PSOE, Los Verdes i un partit sorgit de dos membres de l’anterior govern municipal.  En eixa ocasió, Los Verdes van ser el grup amb major suport electoral amb 4.061 vots (21,67%) i cinc regidors que van valer per a fer de Patxi Esquembre el primer alcalde verd de tot l’Estat Espanyol, juntament amb Montserrate Guillén, alcalde d’Oriola.

No obstant això, l’èxit local no va correspondre amb un suport paral·lel a la candidatura de Compromís.  Per primera vegada, el 2011, la diferència entre el vot local i l’autonòmic no es va situar al voltant del 4-5% sinó que es va disparar fins al 17,12%.  N’hi va haver 3.236 vots menys per a l’opció autonòmica en la qual participaven Los Verdes, donat que només es van aconseguir 825 vots (4,55%), uns resultats més elevats que el 2007 (708 vots, 3,7%) però molt llunyans de l’èxit de l’opció local.

Aquesta situació, de manera encara més cridanera, s’ha produït a les darreres eleccions locals i autonòmiques esdevingudes el 2015. En aquesta ocasió els resultats de Los Verdes de Villena van ser aclaparadors: 8.000 vots (45,14%) i 11 regidors, és a dir, una arrossegadora majoria absoluta que ha portat de nou a Patxi Esquembre al capdavant del consistori de Villena.  Però aquest èxit inqüestionable no s’ha traslladat d’igual manera al suport a Compromís, opció que, localment, ha aconseguit només 2.387 vots (13,37%). És a dir, n’hi ha una diferència de 31,77 punts percentuals entre la repercussió electoral de Los Verdes de Villena i l’opció autonòmica en la qual participen.

 

2. Fets, mites i reptes

2.1. Fets contra mites

A la realitat que apropen les dades electorals s’ha d’afegir alguns fets qualitatius que només es constaten amb el coneixement proper de la realitat electoral de Villena i de Los Verdes de Villena, constatable també a través de la premsa. Una d’aquestes consideracions és la limitada repercussió electoral que localment es dóna als vincles existents entre la candidatura de Los Verdes de Villena i la de Compromís. Així, l’any 2011 dues persones de Villena participaven en la candidatura autonòmica de Compromís en virtut a l’acord amb Equo i el 2015 l’actual regidor d’Urbanisme i Medi Rural de Villena també va formar part de la candidatura autonòmica. Tot i això a la darrera campanya electoral els cartells autonòmics penjats van ser molt pocs, al mateix temps que només es va celebrar un acte de caràcter autonòmic, en aquest cas centrat en la presència de Mónica Oltra, ressaltant especialment la seua tasca política personal per davant del de l’opció política.

Aquesta voluntat de limitar la correspondència electoral entre les opcions locals i autonòmica es pot deure tant a un càlcul polític fonamentat en la possibilitat de repercussió negativa en els resultats municipals com en una aposta radical pels punts forts de l’opció local.  És a dir, pot ser que Los Verdes de Villena, d’igual manera que en la seua darrera campanya electoral van incentivar particularment la figura de Patxi Esquembre per davant del conjunt de l’organització –com havia succeït en eleccions anteriors–, hagueren entés que electoralment resultara millor centrar el debat polític en les qüestions locals que les autonòmiques, davant la seua proposta guanyadora en l’àmbit municipal.

Siga com siga, és un fet que l’èxit local de Los Verdes de Villena no té una correspondència equitativa en el suport electoral a Compromís però, per contra, forma part del mite que, a una ciutat de predomini lingüístic castellà com ara Villena, Compromís no puga assolir un suport semblant a la resta.  És més, tampoc és cert que l’èxit local de Los Verdes de Villena estiga perjudicant Compromís, més ben el contrari.

Figura 1.  Evolució dels resultats electorals locals i autonòmics amb presència de Los Verdes de Villena

Fonts: Datoselecciones.com / Elaboració pròpia

Com es pot veure a la Figura 1, si bé a 2011 es trenca un clar paral·lelisme entre els resultats locals i autonòmics que xifrava en 4-5 els punts de diferència entre el suport municipal a Los Verdes de Villena i a les opcions a Corts en els que ha anat participant, les dades mostren que aquests percentatges no s’allunyen del ressò que Compromís aconsegueix en l’àmbit provincial i autonòmic. De fet, a Villena és possible trobar més suport a Compromís que a la mitjana de la resta de les comarques del Sud.

Així, a 2011, els vots en Villena a Compromís es van quedar en el 4,6% mentre que la mitjana de la província d’Alacant es va quedar en el 4,5%, números molt semblants. Igualment, a les darreres eleccions de 2015 la ciutat de Villena va destinar el 13,4% dels seus vots a Compromís, mentre que la mitjana de la resta de les ciutats del Sud es va quedar en el 12,3%, és a dir, més d’un punt per davall de la localitat de l’Alt Vinalopó.

Certament aquests percentatges del 4,6% i 13,4% es troben lluny de les mitjanes que Compromís va obtenir al conjunt de tot el País Valencià, que es van situar en el 7,1% el 2011 i el 18,2% el 2015, però no deixen de significar percentatges creixents i, a més, per damunt de la mitjana del seu voltant. De fet, els resultats de Compromís a Villena entre 2011 i 2015 van pujar en un 8,8%, un punt per damunt del que va succeir al conjunt de la província d’Alacant.

Per tant, cal senyalar que la participació i vincle de Los Verdes de Villena en les candidatures electorals de Compromís no ha limitat de cap manera el creixement i èxit de l’opció local, al mateix temps que Compromís a la ciutat de Villena aconsegueix bons resultats, fins i tot per damunt de la mitjana provincial. Ara bé, que no n’hi haja un perjudici evident no vol dir que no n’hi haja un ampli marge de creixement per a Compromís, és a dir, que part de l’èxit local es traslladara en major mesura als resultats autonòmics. Dit d’altra manera: Los Verdes de Villena i Compromís no competeixen electoralment, però poden col·laborar de manera més eficaç per a assolir millors resultats.

 

• Reptes

La manera en la qual es pot establir una millor relació de cooperació, profitosa per ambdues parts, implica definir aquells elements ara per ara ja comuns, així com aquells elements que poden ser fruit d’una futura col·laboració, a més de l’escenificació d’eixa cooperació.

En aquest sentit, cal destacar la coincidència en el perfil de les persones que formen part d’ambdós partits i candidatures. Per exemple, la trajectòria política, tant a les Corts i als municipis, com al capdavant del Govern valencià, lligades a la lluita contra la corrupció i el malbaratament, semblen capitals polítics molt apreciats pels electorats mutus.  Sembla important, per tant, que perfils com els dels integrants del govern municipal de Villena, en la seua majoria provinents dels serveis públics, l’educació, la sanitat, etc. i les professions liberals, trobaren espais de treball i presència en fòrums de referència autonòmics. De la mateixa manera, la presència de càrrecs autonòmics a la ciutat de Villena i l’organització d’activitats polítiques a la ciutat, contribuiria a augmentar la identificació entre formacions més enllà del període electoral. Al respecte cal pensar en accions que escenifiquen eixa correspondència, potser en àmbits com la cultura o l’agricultura, àrees en les quals destaca la ciutat de l’Alt Vinalopó.

Per altra banda, també cal definir amb antelació aquells àmbits en els quals es produirà una concurrència competitiva entre ambdues formacions.  És a dir, a més de considerar aquells elements propiciadors de la col·laboració, sembla imprescindible contemplar aquelles accions o circumstàncies en què Los Verdes de Villena i Compromís tenen discrepàncies, com ara la llengua o l’organització territorial. Per a manejar eixes diferències es farà imprescindible trobar lloc i moment per al debat avançat de manera que es puga avaluar l’impacte d’eixa discrepància, trobar mesures complementàries i acordar la possible escenificació de la divergència.

Tot això amb una ferma intenció: ampliar els moments de trobada o discrepància més enllà del període electoral, instant en què ja és tard per a reconduir circumstàncies anteriors i que provoquen candidatures no ben enteses per l’electoral d’una opció i l’altra.

 

Comunicació – II Workshop Democràcia i Participació.

Cooperació o competició entre l’esquerra perifèrica i l’estatal?