CLÚSTERS I SATÈL·LITS

Per Francesc Miquel Fernández Capilla

Durant algunes jornades sobre economia que ha organitzat la Fundació Nexe hem estat comentant les característiques d’alguns dels nostres clústers. Si ens fixem en un dels més poderosos, el del taulell, veiem que genera directament unes xifres de riquesa molt elevades i tot sovint es proposa el seu dinamisme com a model.

Una de les conseqüències del dinamisme és el creixement o potenciació d’altres clústers satèl·lits al voltant d’aquest primer, i fins i tot la potenciació d’altres indústries de forma més directa o indirecta. Tots recordem com se’ns explicava com una llegenda que al voltant del taulell va créixer un nombre gran d’empreses del moble de bany amb gran mentalitat exportadora que optimitzava els espais que deixava el taulell als contenidors per a aconseguir uns preus de transport molt econòmics i arribar a competir en molts mercats.

Lamentablement la majoria d’aquestes empreses no han aconseguit perdurar en el temps i a poc a poc han anat fonent-se a cada crisi internacional, tot i haver-se centrat en un disseny modern i alta reducció de costos, preus baixos… Algunes empreses valencianes han abandonat una mica aquest model invertint en qualitat, eficiència productiva, disseny, I+d+r… i totes les altres lletres. En tenim exemples que s’han convertit en vertaderes multinacionals cobdiciades pels grans grups inversors de capital o industrials, que tot sovint van comprant-les i incorporant-se a corporacions del sector, tot i mantindre de vegades un tarannà familiar en la direcció mentre s’apliquen procediments productius exhaustivament optimitzadors i intensament resultadistes.

Però aquestes empreses supervivents més bé responen al sector tradicional, que no a aquelles generades al voltant del taulell, tot i que alguna podríem anomenar.

La realització dels expositors de producte ceràmic i porcellànic també va fer sorgir una bombolla d’empreses que serveixen a les taulelleres, que compartien tecnologia i fins i tot producció amb el sector del moble de bany i que van evolucionant cap a productes més complexos aportant la transversalitat tecnològica típica dels clústers. La darrera crisi en va fulminar algunes, que no van saber adaptar-se a la nova realitat de mercat. I aquells que competiren en la gamma baixa de producte per preu, qualitat, servei o tot alhora, a poc a poc han anat desapareixent, mentre que altres amb una certa capacitat inversora i innovadora han pogut seguir endavant combinant productes d’altres sectors i altes tecnologies molt innovadores.

El bany, associat sempre a la dinàmica del taulell, va crear en el seu dia altres indústries vinculades al taulell. Com en els altres casos, les pròpies taulelleres amb visió global provaren de fer les seues empreses satèl·lit i altres emprenedors encetaren el camí per a servir i compartir canals de venda de les taulelleres. Començà el boom fa uns anys de les banyeres, banyeres d’hidromassatge i la cabina de dutxa, fins que el procés productiu es va simplificar tant que la competència era més amb el producte de l’extrem orient que entre les pròpies taulelleres. I per tant, marges baixos i poca capacitat d’aplicar tecnologia feren desaparéixer la majoria de les empreses d’aquest clúster filial. Les qui passaren la crisi i es reconvertiren, han donat peu al creixement del nou clúster del plat de dutxa.

És un sector que semblaria marginal, però que està generant una quantitat d’inversió en disseny, tecnologia i transformació tecnològica que ens està fent líders mundials, espentat per les vendes i la bona gestió de les grans empreses. I quan dic que en som líders no és debades: L’empresa de l’estat que més factura en el sector i que més exporta està a la comarca de La Plana Baixa i ha sigut comprada diverses vegades per corporacions industrials, que van aprofitant el seu creixement exponencial i la seua inversió en “les lletres” (i+d+r…).

La segona de l’estat no està al nostre territori, però ha sigut comprada no fa molt per una multinacional del bany valenciana, participada en gran mesura per una altra corporació.

La tercera de l’estat acaba de ser comprada per la corporació de la primera i està a situada a l’Horta. Aquesta corporació té també comprada de fa uns mesos una altra a la zona de les comarques del Sud, que es vincula amb un tipus de material productiu dels productes. De forma que ara com ara el grup més gran del món de plats de dutxa i els seus competidors batallen al nostre territori per quedar-se amb el millor del sector, fruit del clúster satèl·lits del taulell – i del marbre per un altre costat.

En el creixement del sector he vist implicades moltes persones, però algunes venen amb l’experiència del sector tradicional de la fusta, el qual, per les seues derrotes en cada crisi, ha fet irradiar una experiència tecnològica transversal cap a aquest clúster i l’ha portat a ser líder. La maquinària de la fusta i la seua tecnologia ha aportat la tecnologia disruptiva que es necessitava per a fer evolucionar el producte i la producció cap a la primera divisió del sector en l’àmbit mundial. I els creixements no han acabat, n’esperem encara més.

En totes aquestes transicions tecnològiques, quasi al 100% d’iniciativa privada, falta un aprofitament social. D’una banda no hem sabut crear un programa de pràctiques empresarials que convença els empresaris per tal de fer millorar els nostres tècnics (això no vol dir que n’hi haja). Tampoc hem fet més atractiva la formació professional per a dotar de bons tècnics el sector, que tot sovint detecta la manca de mà d’obra qualificada, formada, com aquells nivells que es plantejaren a finals dels 90 de la FPIII. I costa molt crear una estructura laboral estable i de qualitat perquè la majoria de processos productius no demanen mà d’obra molt qualificada, només en llocs clau. Per contra -o a favor-, hem vist integrar molts joves universitaris amb títols recents en treballs dignes per la capacitació que la universitat pública ofereix.

Tenim moltes microempreses que aprofiten l’onada per a produir productes quasi per a la distribució al detall, que no poden competir amb les grans corporacions en tecnologia, capacitat productiva, canals de venda… Aquestes empreses tindran difícil basar-se només en preu, com hem vist reiteradament en el moble expositor, de bany o les banyeres, i hauran de reconvertir-se segurament si no evolucionen.

L’administració fa bé en potenciar els canals d’exportació dels productes, que al remat han sigut el catalitzador del creixement d’aquestes empreses, però estem jugant en la primera divisió i ens cal més, els instituts tecnològics no acaben de poder seguir el ritme i en el sector que està madurant ens cal més aportació de tecnologia i valor afegit perquè no caiga com els altres satèl·lits, quan el mercat encara és creixent i la tecnologia aplicada i les matèries primeres no són més barates en altres continents. Hauríem de poder promocionar la incorporació de més tecnologia i “lletres” en el sector, al mateix temps que dotar-lo de les ferramentes que el facen perdurar.

La pandèmia deixà també tocat el sistema de l’administració que desvinculà els recursos de moltes ajudes tecnològiques per a pal·liar els efectes de la crisi dels autònoms i microempreses, més necessitades a sobreviure que a progressar tecnològicament. Ara sembla que es veu la llum al final del túnel, la tercera onada sembla que toca la seua fi i haurem de preveure’n les repercussions. Esperem no perdre el tren tecnològic o deixar-lo exclusivament en els qui tenen suficients recursos propis per a seguir endavant amb la carrera competitiva. No és una problemàtica pròpia d’un sector fort com el del clúster del taulell o de qualsevol dels seus satèl·lits, sinó que és un repte de cada clúster, de cada sector productiu tradicional o innovador. Sembla imperatiu començar a recuperar la transmissió tecnològica i l’empenta de l’administració en aquest tema a través de tots els recursos propis i d’Europa -Next Generation-, que també són coses d’una altra batalla.

Francesc Miquel Fernádez Capilla és venedor de màquina per a la fusta i altres sectors afins des de 1995.

Ha estat secretari general de l’ACV Tirant lo Blanc.