MARIA BENEYTO FOTO AUTORA

Maria Beneyto i Cuñat

(València, 1925 – 2011)

Maria Beneyto l’única filla entre set germans a dins d’una família molt modesta: la mare cus a domicili i el pare vol triomfar com autor de teatre. Per aquesta raó, marxen uns anys a Madrid per provar sort, però arruïnen i el 1937, quan el govern republicà es trasllada a València, la família torna a la seua ciutat d’origen; el seu pare, obertament implicat amb la República, és ferit i mor el 1938. La supervivència dels Beneyto durant la postguerra serà tremendament complicada, ja que a més de no comptar amb recursos econòmics, formen part dels vençuts: els germans són obligats a repetir el servei militar i la mare, rapada i empresonada durant tres mesos, es quedarà pràcticament cega a causa d’unes cataractes. Tot i aquestes condicions, Beneyto comença a fer les primeres provatures literàries, aprèn les regles mètriques castellanes de manera autodidacta i comença a escriure poesia en aquesta llengua, que també era la que es parlava en l’àmbit domèstic i que no abandonarà mai. Al voltant de 1944 la seua situació econòmica canviarà radicalment, ja que un industrial valencià ben posicionat, fill d’una família a la qual el pare de Maria Beneyto havia ajudat durant la guerra, va tornar el favor rebut protegint la mare i la filla, de qui es va enamorar i a qui va animar a escriure. Aquesta relació sentimental va durar fins a la mort d’ell, però com que era un home casat, es va mantindre amagada. En un afany de protegir-se dels recels que podia despertar la seua situació personal, Beneyto va voler passar el més discretament possible per la vida pública.

timeline_pre_loader