Mulet va dedicar-se, quasi en exclusiva, a la literatura per a infants, tant en castellà com, més tard, en català i és, per tant, una de les primeres escriptores que reintrodueix, ja durant els darrers anys del franquisme, la literatura infantil i juvenil en llengua pròpia a les escoles. Abans, però, Mulet publicarà en castellà algunes obres per a adults: tres llibres de poesia, Arpa suave (1948), Contactos (1950) i Gloria a Dios. Poemas de Navidad (1957), a més d’una novel·la, Amor, la misma palabra (1969) i alguns poemes solts a l’ Almanaque del diari Las Provincias. Paral·lelament, i a partir de la dècada dels cinquanta apareixen altres lectures infantils: Donde haya sol. Prosas infantiles (1950), Pedro, diario de un niño (1956) i Somos amigos, lectures infantiles (1959), que va tindre una tirada de més de 140.000 exemplars en dos edicions, i Las apuestas y el perro Kay (1970).

Entre el 1951 i el 1953 publicarà tres poemes de temàtica fallera a Pensat i Fet, però serà a partir del curs 1965-1966 que Maria Mulet s’implicarà més activament amb Lo Rat Penat, sobretot amb les activitats vinculades amb els més menuts; la seua participació en el Concurs de Lectura i Escriptura infantils marcarà un precedent en aquesta institució, ja que aquell any va ser:

un gran èxit i els xiquets ho passaren molt divertidament. Vàrem tindre la sort de poder comptar amb la col·laboració de la poetessa Maria Mulet, qui tants llibres ha escrit dedicats als xiquets, i ella els va parlar en eixe llenguatge poètic, ple d’amenitat, recomanant-los l’estudi de la seua llengua mare per a ser dignes de la mare de tots, València, que espera dels seus fills la continuïtat en el conreament de l’idioma propi. Després va llegir i els va fer que ells els llegiren, dos meravellosos poemetes, a les xiquetes dedicat l’un i l’altre als xiquets. Les nombroses felicitacions i els grans aplaudiments que va escoltar al finalitzar la seua actuació, ens han decidit a repetir tots els anys aquest acte, únicament per als xiquets

Aquesta experiència també va resultar enriquidora per a l’escriptora, la qual es va decidir a seguir escrivint en català, i com ella mateixa va afirmar en una entrevista de l’any 1973: «desde entonces estudio todos los días valenciano; es más, estoy reuniendo el viejo vocabulario de mis abuelos y mis padres, que no lo tenía olvidado, però sí adormecido». A partir d’aquest moment, augmenta la seua activitat dins Lo Rat Penat: el 1970, actua de mantenedora en un concurs de lectura i escriptura i, per celebrar el IV centenari de la mort de Joanot Martorell, l’escriptora va explicar als xiquets la significació de l’autor i del Tirant lo Blanc. El 1971, Lo Rat Penat publica el seu primer recull en català, Veus de xiquets (poemes infantils) i Aurora Díaz-Plaja li dedica una ressenya a Serra d’Or, on comenta l’excepcionalitat de l’obra, causada per la manca d’aquest tipus específic de literatura que es patia al País Valencià. L’any 1973 publicarà Nadal al cor. Poemes per a tots, també adreçat als infants, mentre segueix col·laborant activament amb els cursos i els premis infantils organitzats per Lo Rat Penat.

L’any 1978 es publica la traducció de la seua novel·la per a infants Pedro, diario de un niño, ara sota el títol Pere. Diari d’un xiquet. Aquesta edició afegeix, a manera d’introducció, citacions de Ausiàs March, Xavier Casp i Carles Salvador en una mena d’homenatge als que podríem considerar els seus predecessors i models literaris. Però també hi ha algunes modificacions substancials, com ara tres capítols del llibre: «20 de noviembre: José Antonio (¡Sacrificio!)», «El señor cura es muy bueno» i «Víspera de la fiesta de la Victoria», els quals son eliminats a la nova versió. A hores d’ara, és difícil esbrinar si aquests continguts els va incloure l’autora per voluntat pròpia, tot i que en la resta dels seus escrits no es troben consignes semblants, o si van ser imposats per les circumstàncies polítiques, per exemple per assegurar-se la publicació d’un llibre on es dibuixava un tipus d’escola que recordava el projecte de renovació pedagògica d’abans de la guerra, amb uns alumnes amb llibertat d’acció dins de l’aula, idees pacifistes, foment del coneixement de la natura i del patrimoni del país, etc. No és difícil imaginar, però, que el respecte a les Normes de Castelló que presenta l’obra de Maria Mulet li causara problemes a l’hora de seguir participant en les activitats i les publicacions d’un Rat Penat cada vegada més secessionista i que l’autora no hi tornara a col·laborar a partir dels anys vuitanta.