La vida de Sofia Salvador va estar dedicada a la reivindicació i dignificació de la llengua i la literatura al País Valencià. Ella va ser l’encarregada d’ordenar, editar i, sobretot, difondre l’obra gramatical i literària del seu pare, Carles Salvador, una tasca impagable que ha eclipsat dos aspectes importants per a la nostra història: d’una banda, el seu valencianisme militant i, de l’altra, la seua pròpia contribució literària a les lletres catalanes. Nascuda a Benassal, el 1934 es trallada amb la seua família a Benimaclet, on havia estat destinat el seu pare com a mestre d’escola; l’any 1959 torna a Benassal i hi exerceix de mestra a les escoles del Mas del Pla d’Ares i del Pla des Sabater de Culla fins que es casa, el 1961, amb Enric Monferrer, amb qui tindrà un fill l’any següent. De salut delicada, només es podrà reincorporar a la docència de valencià a partir del curs 1985-1986; de 1992 a 1994, presideix la Comissió examinadora de la Junta Qualificadora de Valencià de Castelló i entre 1991 i 1994 s’implica en la política institucional: es presenta a les Corts Valencianes amb Unitat del Poble Valencià i també al Parlament Europeu en coalició amb Convergència i Unió i el Partit Socialista de Mallorca. Durant aquesta etapa va oferir diversos mítings, el darrer el 1994, però un nou problema de salud va acabar amb ella el 1995.
![SOFIA SALVADOR MONFERRER SOFIA SALVADOR MONFERRER](https://fundacionexe.org/donesivalencianisme/wp-content/uploads/2020/11/SOFIA-SALVADOR_FOTO-AUTORA_2.jpg)
Sofia Salvador Monferrer
(Benassal, 1925-1995)
![timeline_pre_loader](https://fundacionexe.org/donesivalencianisme/wp-content/plugins/Ultimate_VC_Addons/modules/../assets/img/timeline_pre-loader.gif)