SOFIA SALVADOR MONFERRER

Sofia Salvador Monferrer

(Benassal, 1925-1995)

La vida de Sofia Salvador va estar dedicada a la reivindicació i dignificació de la llengua i la literatura al País Valencià. Ella va ser l’encarregada d’ordenar, editar i, sobretot, difondre l’obra gramatical i literària del seu pare, Carles Salvador, una tasca impagable que ha eclipsat dos aspectes importants per a la nostra història: d’una banda, el seu valencianisme militant i, de l’altra, la seua pròpia contribució literària a les lletres catalanes. Nascuda a Benassal, el 1934 es trallada amb la seua família a Benimaclet, on havia estat destinat el seu pare com a mestre d’escola; l’any 1959 torna a Benassal i hi exerceix de mestra a les escoles del Mas del Pla d’Ares i del Pla des Sabater de Culla fins que es casa, el 1961, amb Enric Monferrer, amb qui tindrà un fill l’any següent. De salut delicada, només es podrà reincorporar a la docència de valencià a partir del curs 1985-1986; de 1992 a 1994, presideix la Comissió examinadora de la Junta Qualificadora de Valencià de Castelló i entre 1991 i 1994 s’implica en la política institucional: es presenta a les Corts Valencianes amb Unitat del Poble Valencià i també al Parlament Europeu en coalició amb Convergència i Unió i el Partit Socialista de Mallorca. Durant aquesta etapa va oferir diversos mítings, el darrer el 1994, però un nou problema de salud va acabar amb ella el 1995.

timeline_pre_loader

Des de 1949, any en què es van iniciar els Cursos de Llengua Valenciana, creats i gestionats per Carles Salvador, hi va participar en qualitat de professora. En uns anys d’escassa presència femenina dins Lo Rat Penat, Sofia Salvador apareix participant activament en nombroses activitats i és una de les primeres donadores dels lots de llibres en valencià que acompanyaven els diplomes obtinguts pels alumnes que havien superat els Cursos. Tot això implicava el risc de saber-se vigilada per les autoritats franquistes ja que, al govern civil, tenien fitxa de tots els «regionalistes». Malgrat tot, Salvador duu a terme una de les seues tasques més meritòries: la conservació, ordenació, edició i divulgació de l’important llegat literari i gramatical del seu pare. De fet, a la sol·licitud per passar la censura, es presenta ella mateixa com a responsable i editora de la publicació d’una obra fonamental, el Parleu Bé. Notes lingüístiques de Carles Salvador, de la qual preveu una tirada de sis-cent exemplars. Per sort, el censor no intueix l’impacte real i simbòlic que tindrà aquest projecte en el redreçament de la llengua i redacta un informe favorable, amb la qual cosa el llibre es pot publicar, pòstumament, l’any 1957.