Des del 2004, s’han esdevingut canvis de tot tipus que han tingut impacte en el feminisme i el valencianisme del País Valencià. A les accions depredadores del territori que es van dur a terme des de l’àmbit privat amb el vist i plau dels poders públics, cal afegir les polítiques de caire secessionista, si no directament espanyolista, que va impulsar el Partit Popular des de les principals institucions. La crisi financera iniciada el 2008 va agreujar les desigualtats i les dones van ser un dels col·lectius més colpejats, tant per la pèrdua de poder adquisitiu com per haver de carregar amb les cures de les persones dependent davant uns serveis socials empobrits. Els feminicidis es disparen, la natura i el patrimoni són saquejats, sovint de manera irreversible i la llengua perd espais d’ús i normalització, com la cultura, l’escola o els mitjans, especialment amb el tancament de Canal 9 (2013). Davant d’aquesta situació, nombroses dones s’impliquen en diversos activismes i fan dialogar el feminisme i el valencianisme amb l’ecologisme o l’internacionalisme, entre d’altres. La seua presència serà fonamental en moviments de massa com ara el 15M (2011), la Primavera Valenciana (2012), el #MeToo (2017), etc