Mavi-Dolz

Mavi Dolç i Gastaldo

(València, 18 de maig de 1961 – Barcelona, 1 de maig de 2009)

Mavi Dolç i Gastaldo va néixer i créixer al barri de Russafa de València; juntament amb els seues pares, originaris de Montcada i Silla, i la seua germana, va gaudir una infància feliç durant la qual va veure estimulada la seua curiositat, va aprendre a gaudir de l’estudi i a valorar la satisfacció del treball ben fet. Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat de València i el curs 1986-1987 va començar a treballar com a professora d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament, va preparar el seu doctorat i l’any 1991 es va doctorar amb el la tesi Premsa i Llengua. Ciutat de València 1836­1936, una panoràmica recerca lingüística aplicada als mitjans de comunicació d’aquest període dirigida per la Dra. Mila Segarra, també de la UAB. Un any després, va aconseguir una plaça de Professora Titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació en aquella mateixa universitat.

Va formar part del l’Observatori sobre la Cobertura Informativa de Conflictes, de Llengua i Media dos grups d’investigació de la UAB des d’on va desenvolupar les seues recerques sobre la sociolingüística i els mitjans de comunicació, centrant-se especialment en la repercussió dels mitjans en les cultures dominades. Va ser membre del Consell Social de la Llengua Catalana. Fins al 2006, va ser triada com a Delegada del Rector per a estudiants a la UAB per la bona relació que mantenia amb l’alumnat i aquell any va entrar a formar part de la Universitat Oberta de Catalunya, on va ocupar el càrrec de Vicerectora Adjunta a la Rectora (2006) i Vicerectora de Cultura i Multilingüisme (2007). L’any 2008 significa un gir en la seua carrera, ja que serà nomenada Cap de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, on va passar a ocupar-se de l’ensenyament del català a les universitats de l’àmbit internacional. També va ser sòcia del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Els Països Catalans seran el marc mental i d’actuació de l’activitat de Mavi Dolç, la qual va saber combinar la seua professió com a docent, gestora acadèmica i investigadora amb l’activisme de base, que no va abandonar en cap moment i que es va concretar de maneres molt diverses. Va treballar fermament per reforçar els lligams culturals i humans entre els diferents territoris, per exemple estimulant la col·laboració interuniversitària de la Xarxa Vives d’Universitats, que reuneix els centres de tot el domini lingüístic. També serà la impulsora dels primers acostaments entre l’Institut Ramon Llull i l’Acadèmia Valenciana de la llengua, que es van donar com a fruit el curs de didàctica de la llengua com a idioma estranger que les dues entitats ofereixen anualment encara actualment. Com a periodista, va mobilitzar-se amb la Plataforma per la Llengua a favor de l’emissió de TV3 i va reivindicar repetidament la creació d’un espai comú de comunicació en català, fonamental per fer més atractiu i útil el concepte de Països Catalans: «si no construïm un futur comú morirem».

Paral·lelament,també va donar suport des del principi al projecte «Espai País Valencià», engegat per estudiants valencians a Barcelona i va ser la representant d’Acció Cultural del País Valencià a Catalunya i va impulsar tant com va poder el grup musical valencià Obrint Pas, de gran èxit nacional i internacional. En paraules de Maria Conca, «la podríem definir com una espècie ambaixadora de València a Barcelona i de Barcelona a València». L’activisme de Mavi Dolç també la va dur a implicar-se amb diversos col·lectius socials transformadors de caràcter feminista, ecologista, pacifista i antimilitarista, i va impulsava revistes al servei dels moviments alternatius, com Cruïlla i Illacrua, o mitjans d’informació popular, com ara Radio Kaos o Kaosenlared, els quals, segons recorda Manuel Márquez, van nèixer de «la nostra voluntat de respecte per la veritat de les seues veus, la justícia i llibertat dels humils». En aquest sentit, Dolç va publicar, entre d’altres, el llibre col·lectiu Les ràdios lliures. Una pràctica alternativa.