Aquest període s’inicia amb la publicació de la Declaració Valencianista el 1918, un projecte plantejat pels intel·lectuals de l’època que promovia unes bases per millorar la societat valenciana. En un clima d’optimisme generalitzat per als moviments de construcció nacional de tota Europa, la Unió Valencianista Regional i la Joventut Valencianista impulsaren aquesta declaració on es recollien les reivindicacions mínimes del valencianisme amb l’ànim d’influir en la totalitat de les forces polítiques valencianes. Suposà un punt d’inflexió en la història del valencianisme i va precedir els activismes que es donaren durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

Es tracta d’un període fundacional, efervescent i convuls durant el qual les dones també es van implicar amb el valencianisme des de diverses ideologies i amb diferents estratègies.