Dona valenciana! No t’avergonyes de la teua terra ni de la teua llengua! Eixa llengua tan sublim i melidiosa i tan per sobre d’eixa que parles per creure-la més fina, però que no seria ni un xic més expressiva que la nostra a no ésser pel gran nombre de conreadors que té, mentrestant combateixen a mort la nostra; però si hagueren obrat lleialment els seus enemics, ço és, permitint el seu ensenyament a les escoles, vosaltres mateixa no diríeu que el valencià és poc expressiu. Així i tot ja vorem algun dia.

Dona valenciana!
Parla i escriu en valencià!
Ensenya’l als teus fills!
Ensenyem-lo a l’escola!

Amb aquestes paraules finalitza una Lletra oberta titulada «A les meues companyones valencianes, alacantines i castellonenques» signada per Valentina, pseudònim d’Elisa Garcia Villalba, qui hi apareix com a transcriptora d’aquesta columna publicada el 20 de gener de 1931 al setmanari Acció valenciana. En aquest semanari publicarà dos escrits més: una altra lletra oberta al voltant de la «fòbia castellanista» i «El llibre que fa falta» on reivindica la necessitat d’obres de divulgació gramatical que faciliten l’aprenentatge de la llengua per la població. Per això, reivindica que l’obra: «deu de ser impresa en un sol llibre la gramàtica i el vocabulari, a ésser possible. Fer una edició econòmica per a que tothom puga tindre-la. I fer molta propaganda per a la seua venda.

Açò, doncs, és una de les necessitats més grans que hi ha en aquest moviment valencianista» No serà, però la seua única contribució a la premsa valencianista: també trobarem quatre articles seues a les pàgines del setmanari El Poble Valencià, on es presentarà com a membre del Centre d’Actuació Valencianista. El seu activisme la duu a interactuar, en tant que lectora, amb altres publicacions, com ara Avant, on el dia 11 de novembre de 1930) li contesta públicament una carta en aquests termes: «Rebuda vostra nota i la encoratjadora poesia. Heu ací el feminisme que’ns cal en els moments actuals. Tot ens anima a seguir AVANT». La seua activitat en defensa de la llengua i la cultura també la durà a escriure el conte infantil El violí, publicat per Edicions del Centre d’Acció Valencianista l’any 1935.