Nascuda a València l’any 1900, Empar Navarro Giner és una mostra de la intersecció entre tres eixos fonamentals: el valencianisme, el feminisme i la renovació pedagògica. Va estudiar Magisteri a l’Escola Normal de la mateixa ciutat, on va acabar els seus estudis el 1920 amb Matrícula d’Honor; però seguirà formant-se i afegirà les especialitzacions de pàrvuls i de disminuïts físics i psíquics, a més del títol de mestra puericultora. Va exercir a escoles d’Alacant, Parcent, València i Alfafar i la seua metodologia estava molt influïda tant per les pràctiques propugnades des de la Institución Libre de Enseñanza com pels pressupostos de l’Escola Nova; és per això que establirà una estreta relació entre escola i vida i, en el seu ideari pedagògic, serà essencial una educació activa i arrelada al medi, cosa que farà reivindicar de l’ús del valencià a l’escola. Així doncs, des de ben aviat, esdevindrà una oradora molt valorada en els àmbits intel·lectuals i impartirà conferències als Ateneus Pedagògic i Científic. També la trobem vinculada als cercles valencianistes del moment, i participa de manera activa en l’espai de debat assembleari convocat per l’entitat Nostra Parla; des de la secció «El valencià a l’escola» exposarà el seu pla d’introducció de la llengua als centres educatius, incloent-hi l’obligació dels mestres de conèixer-lo, i defensarà l’ús de la llengua materna en la formació infantil per tal de facilitar l’aprenentatge.

Per això, proposa que: «deu començar l’ensenyança dels nens en valencià en les localitats valencianes; després s’ensenyarà el castellà; en els pobles on es parle valencià deuen conèixer-lo i parlar-lo els mestres. Creació d’una classe de valencià en la Normal; als mestres dels pobles valencians que desconeguen el valencià se’ls concedix un plaç prudencial per a que el coneguen».

Els seus plantejaments sorprenen per la modernitat i la sòlida base teòrica que els fonamenten i podem considerar-los un dels primers passos en el llarg camí de defensa de l’escola valenciana, en el qual s’involucrarà totalment: presidenta de l’Associació de Mestres Valencians, membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, del Seminari de Pedagogia, de la Secció de Pedagogia de l’Aliança Intel·lectual per a la defensa de la Cultura i de la Unió de Escriptors i Artistes Proletaris. Per a Navarro, la llengua era un a eina de treball més en la tasca de reconstrucció nacional i per això, l’any 1935, la trobem a dins del nucli fundador del Partit Valencianista d’Esquerres. Des d’un posicionament feminista, el tercer eix que marcarà la seua vida, reivindicarà els drets de les dones i la seua plena incorporació a la política, el treball, etc. proposarà un doble pla d’educació femenina: d’una banda. En començar la guerra, formarà part del Comité Provincial de Mujeres Antifascistas de València.

Detinguda al 1939, va passar tres anys empresonada i depurada, cosa que la separaria del Magisteri l’any 1941. En 1963 pot reprendre la seua professió docent i treballarà a Albalat dels Sorells i a Murla. Va morir l’any 1986. Els seus treballs pedagògics, conferències, poemes, una novel·la i una obra de teatre encara resten inèdits.