Nascuda a Alzira l’any 1890; des de molt jove comença a escriure textos narratius i també articles a la premsa; col·laborarà habitualment amb el diari Las Provincias, l’Heraldo de Alzira, l’Heraldo de La Ribera, Voz agraria i Xúquer amb el qual col·labora.
L’any 1930 publica A la vora del riu dins de la col·lecció Nostra Novel·la, una iniciativa del Cercle de Belles Arts de València que, tot seguint la tradició de publicacions de literatura popular, mirava d’aconseguir que «el públic valencià no acostumat a llegir en la seua llengua prenga afició per la nostra literatura», i per això mateix, les obres publicades podrien ser considerades de consum. Nostra Novel·la, però, presentava una vocació obertament valencianista i una ortografia més acurada i pròxima a la normativa que les seues antecessores. L’any 1933; Josefina Piera publica el relat de tall costumista El retorn al llac i l’any 1935, ja en plena guerra, veu la llum la novel·la de temàtica amorosa A fuerza del querer.
L’altra vesant pública de Piera serà el seu activisme polític, que desenvoluparà, sobretot, com a oradora i conferenciant. Així, la trobem participant en diversos actes organitzades per a Acció Cívica de la Dona, la secció femenina del partit conservador i catòlic Dreta Regional Valenciana, a la qual també estava vinculada Vicenta Matalí. Per exemple, a finals de l’any 1930, oferirà una conferència a la seu del partit titulada «Esperit llevantí: Belles Arts i llenguatge». Segons la crònica que se’n va fer, durant la ponència va reivindicar la figura de Sorolla com a motor de la renovació pictòrica espanyola, va lloar la llengua pròpia, que ha de ser transmesa de mares a fills, i va acabar amb aquestes paraules, transcrites literalment i traduïdes, i que són una bona mostra del regionalisme característic que propugnava el seu partit:
Laboremos por nuestra independencia pero jamás por nuestro aislamiento, sino que con la independencia bien entendida y con la cooperación en apretado haz de nuestras tres provincias hermanas, llegar al pináculo de nuestra máxima grandeza que será entonces también la de España, que todos anhelamos, y que de una manera magistral se describe en la primera estrofa de nuestro Himno Regional.
En arribar el dret al sufragi femení, també participarà com a oradora, entre d’altres dones, en mítings polítics, com ara l’oferit al teatre de la Casa del Obrers l’any 1932, on es van reunir més de tres mil dones segons la premsa del moment, i on es va declarar que l’Acció Cívica de la Dona valenciana és una de les més destacades i potents de l’estat gràcies als avanços que assoliren. Potser per això, pocs mesos després la conviden a col·laborar amb diari El castellano de Toledo, on Piera publicarà l’article «Para tí, mujer» on demana el vot «responsable» a les dones catòliques i patriòtiques. Piera també va donar conferències sobre temes de tipus més clerical, com ara «La influencia social de los colegios calasancios: su razón ética». Després de la guerra segueix col·laborant en alguns mitjans però de manera més esporàdica i l’any 1945 la trobarem oferint una conferència a Lo Rat Penat sobre els principis de la fe, la pàtria i l’amor.
L’any 1997 li van dedicar un carrer a la seu població natal.