Milagros Espí Soler (Agullent, 1906–València, 1999) va dedicar els seus esforços al conreu de lla literatura en valencià. Amb només dinou anys obté un àccesit al premi de novel·la o conte dels  Jocs Florals de València pel recull Terres secanes, i alguns d’ells es publicaran a la revista Germania el mateix 1925. L’any següent guanyarà aquest premi de lo Rat Penat per l’aplec de contes Contaralles on s’incloïen «El foraster», «La cencerrà» i «La burla», però restarà inèdit. Els arguments d’aquests relats s’emmarquen en els paisatges propers, sobretot d’Agullent i L’Horta, durant diferents festes populars; la temàtica sol girar al voltant d’un amor honest i desinteressat d’una parella i del suport del poble a aquest amor per damunt de conflictes personals. Sabem que també va participar en els jocs florals de Xàtiva, Paterna o Sagunt, però a hores d’ara aquestes obres  continuen inlocalitzables.

L’any 1930 apareix la novel·la Esclat de roses fines i el 1932 torna a guanyar el primer premi dels Jocs Florals de València amb l’aplec de contes, Branca florida, que inclou els títols «Bou en corda», «Via a l’amor» i «L’esquellà». Totes dues obres seran publicades a la revista Nostra Novel·la, una plataforma que se subtitulava com a «Revista Literària Popular» i que tenia com a objectiu principal acostar les lletres valencianes al gruix de la població, generalment poc avesat a la lectura en la llengua pròpia. És per aquest motiu que la majoria de les obres que s’hi publiquen podrien etiquetar-se com a literatura de consum, i dins d’aquest categoria, una de les de més èxit entre el gran públic era la literatura de fulletó de trama sentimental o melodramàtic.

D’altra banda, entre 1926 i 1928 la trobem col·laborant amb la revista de temàtica fallera Pensat i Fet on aportarà versos de to burlesc com els que conformen «Purnes de falla» o amb un relat curt de temàtica amorosa i ambient faller titulat «Visions de falla». Sembla que també va col·laborar amb llibrets de tipus festiu d’altres localitats, sempre en valencià. Potser perquè es va criar entre València i Buenos Aires, Espí conrearà també la narrativa i el vers en castellà. D’altra banda, i segurament per la seua faceta com a pianista, la trobem també vinculada a la Societat Coral El Micalet.

La recerca d’Emili Casanova al voltant de Milagros Espí posa sobra la taula la possibilitat que ajudara el seu home, prolífic autor de teatre i poesia Jesús Morante Borràs, a escriure les seues obres. En algunes de les seues declaracions, Espí ho nega de manera vetllada i defensa que ella només passava a màquina les obres del seu home. Ara bé, hi ha indicis que permeten assegurar que, so nova actuar com a coautora, sí que ho va fer com a correctora, arregladora dels arguments i obres, com a traductora i com a font de contrast de les idees i de la seua expressió. Una feina ingent, doncs, que segurament li llevaria temps per a la producció pròpia. Un cop acabada la guerra, el matrimoni s’adapta sense resistència a les circumstàncies que imposades pel nou règim i, en aquest sentit, la trobarem vinculada als sectors més conservadors de Lo Rat Penat.

L’any 1992, l’ajuntament d’Agullent edita la seua Obra literària i el 2019, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida la inclou en l’exposició Petjades de dones. La Vall d’Albaida, destinat a recuperar o destacar dones concretes que en la majoria dels casos no han rebut el reconeixement merescut.