A l’inici dels anys setanta, la presència de les estudiants a les universitats s’acosta al 30%, percentatge que es considera com a suficient per a generar massa crítica. Ràpidament, apareixen les primeres organitzacions feministes en aquest àmbit i comencen a expandir-se a la resta de la societat, amb iniciatives a les escoles, als pobles i als barris o amb la creació d’associacions centrades en les problemàtiques específicament femenines. Els conflictes socials, polítics i de mentalitats que implica la mort de Franco obren possibilitats de canvi i actuen com a detonant per a que la reivindicació dels drets com a dones i com a valencianes, augmente considerablement; es mobilitzaran de manera decidida en la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives, donaran suport a una nova manera d’organització territorial i a la defensa de la democratització cultural, lingüística i política del País Valencià. En desembre de 1977 se celebren les Primeres Jornades de la Dona del País Valencià i l’any 1983 es crea l’Institut Valencià de la Dona, lloc de trobada i generador d’idees. Tanquem aquesta etapa amb un esdeveniment que, simbòlicament, conjuga la lluita feminista amb la recuperació de les institucions valencianes : l’aprovació de la Llei per a la Igualtat entre Dones i Homes.