«Cal proposar, treballar, aplicar i difondre. També és necessari transmetre als valencians l’autoestima per la llengua»

Filla de mestres, neix a la Nucia, però la seua infantesa transcorre entre Gata de Gorgos, d’on era la seua mare i on estiuejava, i València, on es va traslladar de ben menuda amb la família per qüestions de treball. Fa Magisteri al cap i casal i, gràcies al seu germà, li arriba l’ambient de recuperació i algunes de les inquietuds que s’estaven gestant a la universitat. Entra en contacte amb mestres i pedagogs com Ferran Zurriaga Adela Costa, Pilar Calatayud, Enric Alcorissa, Mercé Viana, Roser Santolària o Tere Pitxer. Tot i ser molt jove, ràpidament es va adonar que allò que havíem estudiat a l’escola no servia per a res: «era un ensenyament buit de contingut i ple de doctrina». Aquell grup incipient vol canviar l’escola: ni els agradava la que havien patit com a xiquets ni la que els havien ensenyat durant Magisteri. Comencen a reunir-se formalment a la seu de Lo Rat Penat, on funden la Secció Pedagògica l’any 1964, encara en ple franquisme; es tracta del primer grup de renovació pedagògica al País Valencià de la postguerra i, encara que van guanyar adeptes i complicitats, també va despertar molt de recel, rebuig i hostilitat.