Va abandonar la possibilitat d’estudiar Dret a la Universitat de València per negar-se rotundament a fer els tres mesos de servei social que imposava la Sección Femenina per tal d’accedir als estudis superiors. A canvi, l’any 1960 se’n va anar a París, on va compaginar la feina com a cuidadora de xiquets amb els estudis a l’Escola de Periodisme; s’hi va quedar catorze anys en aquella ciutat, i recordava aquella experiència de manera ambivalent: «Van ser dies molt bonics vistos des del present però amb molta por si ho mire des d’aquells dies. El canvi fa por i sobretot si arriba unit a una posterior repressió. Maig del 68 va ser un important moviment estudiantil que tot ho va remoure. Ara tinc l’experiència per a saber que les estructures no canvien tan fàcilment». En aquest ambient, també va desenvolupar la seua faceta melòmana i va organitzar els històrics recitals de Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor o Lluís Llach al teatre Olympia. Aquesta experiència va fer que, en tornar a Valencia, esdevinguera la representant de la casa discogràfica Edigsa i la principal dinamitzadora de la Nova Cançó al País Valencià. No sempre li donaven permisos per fer concerts i, quan els aconseguia, solia rebre’ls el mateix dia de l’esdeveniment, amb la qual cosa no en podia fer publicitat; com ella afirmava, les autoritats franquistes «ho tenien molt ben calculat, això». Ara bé, amb la complicitat de molts joves de l’època, van trobar maneres de burlar aquesta censura encoberta i, a poc a poc, Raimon, Quico Pi de la Serra o Al Tall es van popularitzar .

Però la raó per tornar de França va ser l’oferta que li van fer a Sant Josep dels Jesuïtes, la primera escola que va oferir classes de valencià dins de l’ensenyament reglat a València; ella va ser, doncs, la primera dona que va dur a terme aquesta tasca i als seus alumnes, entre els quals es trobaven Lluís Aracil, Eliseu Climent o Francisco Camps, entre d’altres, els va transmetre una versió del país molt diferent a l’oficial i, tot aprofitant que allò que s’organitzava des de l’església no passava censura, els va dur cantautors a les classe. Després d’una anys com a docent, va passar a treballar a Aitana, la delegació territorial de RTVE, com encarregada de posar música als documentals i de redactar, en valencià, el rètols i els subtítols dels reportatges; posteriorment, va ser guionista de la Secció de Programes de Canal 9, on va exercir fins a la seua jubilació. També va col·laborar amb el grup de danses Alimara, amb revista valencianista Gorg i amb la distribució del diari Avui al País Valencià. Va escriure diversos llibres divulgatius sobre patrimoni i tradicions valencianes, com ara Vaig a dir-te quatre coses (2010), I tu què en saps? (dels dinosaures de Morella a les salines de Torrevella) (2016) i Les festes de Pasqua (2017). El seu objectiu no és tant ensenyar continguts a les generacions, sinó «incitar-los a voler saber […] a despertar-los l’interès propi per conèixer la història del País Valencià».

La seua activitat, frenètica i multifacètica, va fer que la casa de Didín Puig esdevinguera un centre de trobada, tertúlia i contacte entre músics, escriptors i activistes culturals durant molts anys, de la mateixa manera que ho va ser la de Joan Fuster. Per aquest motiu, l’ajuntament de Benimodo té en projecte convertir-la en un museu i centre cultural on poder consultar, a més, la biblioteca i l’arxiu familiars, de gran valor històric, musical i literari. L’any 2010 va estar guardonada amb el Micalet d’Honor 2010 perquè «com a dona i com a valenciana, Didín ens demostra com pots sempre enfrontar-te a allò que hi haja i, sigues on sigues, ací o a París, pots treballar pel teu País, per la teua cultura. Això, al llarg d’una vida, sense descans». El 2017, va ser condecorada amb el Guardó d’Or de la Mancomunitat de la Ribera Alta i la Generalitat Valenciana li va atorgar la màxima Distinció al Mèrit Cultural per «la seua trajectòria al servei de la cultura, la igualtat i la solidaritat, i pel seu compromís de tota una vida amb la promoció de la llengua». Va morir a Benimodo als noranta-un anys.