«El que a mi em mou per treballar en un partit o una associació és la injustícia i la falta de llibertats. No em puc quedar sense fer quelcom, vull actuar.»

Òrfena de mare des de ben menunda, va crèixer al si de la família paterna, vinculada als oficis del port de València i represaliada durant la postguerra per republicana; la mentalitat oberta del seu entorn més proper, juntament amb la seua formació en l’antic Liceo Sorolla, una escola mixta del Cabanyal on treballaven mestres expedientats que no podien exercir en l’ensenyament públic, li van propiciar una educació notablement més lliure que la de moltes xiquetes de l’època, com ella mateixa reconeixia. A més, des de molt jove, va entrar en contacte amb nombroses mestres formades durant la Segona República gràcies a la seua amistat amb una de elles, Consuelo Moret Llorens, la matriarca de les Dutrús Moret, a les quals sempre va considerar la seua segona família. De fet, va acabar per estudiar Magisteri al centre Domus amb Selín, una de les filles, i, des del bon començamet, va sentir-se atreta per l’incipient moviment de renovació pedagògica i per la importància de l’ensenyament de qualitat a les xiquetes; en aquells anys, a més, va entrar en contacte amb alguns estudiants universitaris que començaven a organitzar reivindicacions lingüístiques i nacionals, com Adela Costa, Eliseu Climent o Josep Lluís Blasco, cosa que configurarà també el seu perfil com a activista.