Silvey Riera Pi\u00f1ol<\/p>
Estudiant de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la UV<\/p>
El present assaig tractar\u00e0, mitjan\u00e7ant l\u2019estudi del perfil dels votants i simpatitzants de Vox, d\u2019aproximar-se a la concepci\u00f3 territorial de l\u2019Estat espanyol que posseeixen els votants d\u2019aquest partit que va irrompre amb for\u00e7a el passat 2 de desembre en el Parlamento andal\u00fas obtenint 12 diputats i aconseguint m\u00e9s de 395.000 vots, marcant una fita a l\u2019escenari pol\u00edtic nacional, i aconseguint 24 diputats i m\u00e9s de dos milions i mig de vots a les eleccions generals del 2019.<\/p>
Havent transcorregut un temps de la seva irrupci\u00f3 i del posterior pacte d’investidura entre Vox, Partit Popular i Ciutadans, que va convertir al candidat popular Juanma Moreno en president de la Junta d’Andalusia, la present investigaci\u00f3 sorgeix d’un particular inter\u00e8s: el suscitat pels resultats que pogu\u00e9s llan\u00e7ar un estudi sobre el tipus de concepci\u00f3 territorial que posseeixen els votants d’una for\u00e7a pol\u00edtica com Vox, que es postula clarament en contra de l’estat de les autonomies i que ha estat definit per la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3 com d’extrema dreta; qualificaci\u00f3 que no se li ha donat a cap partit d’aquest pa\u00eds amb representaci\u00f3 des que Fuerza Nueva aconsegu\u00eds un esc\u00f3 per la circumscripci\u00f3 de Madrid en les eleccions generals de 1979.<\/p>
Resulta totalment necessari viatjar fins al segle XIX per entendre que \u00abEspanya va tenir un proc\u00e9s de nacionalitzaci\u00f3 tard\u00e0 en comparaci\u00f3 a la resta d’estats europeus\u00bb (S\u00e1nchez-Cuenca, 2018: 80), que no li va permetre dur a terme un projecte de construcci\u00f3 nacional com s\u00ed van tenir els francesos, i que va implicar la superviv\u00e8ncia dels regionalismes i nacionalismes. I malgrat que els Borbons s\u00ed van tractar d’imposar un disseny d’Estat centralitzat, aquest sempre va ser resistit, impedint la imposici\u00f3 d ‘\u00abuna sola llengua, una sola cultura i un sol aparell institucional a Espanya\u00bb (Iglesias, 2017: 32). Hi ha qui diu que, probablement, l’\u00fanica possibilitat real de construir una identitat unificada en aquest pa\u00eds – malgrat que segurament no hagu\u00e9s pogut ser uninacional – la va representar la Guerra d’Independ\u00e8ncia de 1808 (Iglesias, 2017: 33), per\u00f2 \u00abla “naci\u00f3” de la Constituci\u00f3 de Cadis […] no va poder generar una s\u00f2lida consci\u00e8ncia nacional\u00bb (T\u00e0pies, 2013: 41). A m\u00e9s, resulta evident que aquesta construcci\u00f3 de la consci\u00e8ncia nacional tampoc la va poder dur a terme el franquisme, ja que el seu nacionalisme excloent que negava la condici\u00f3 d’espanyol a les esquerres i els nacionalistes, m\u00e9s aviat va augmentar l’esquerda entre els s\u00edmbols nacionals i els espanyols ( S\u00e1nchez-Cuenca, 2018: 81). Aix\u00ed mateix, a Espanya el proc\u00e9s de construcci\u00f3 nacional mai s’ha fet – com s\u00ed que ha succe\u00eft a la resta de les nacions – per oposici\u00f3 a alguna pot\u00e8ncia estrangera amb la<\/p>
qual s\u2019hagu\u00e9s entrat en guerra; i al no haver participat en les dues guerres mundials i posseir un passat antifeixista, mai es va poder tenir una refer\u00e8ncia hist\u00f2rica unificadora (S\u00e1nchez-Cuenca, 2018: 87). \u00c9s per aix\u00f2 que encara hui no es pot pensar en Espanya com una homogene\u00eftat, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com \u00abun Estat que cont\u00e9 diverses nacions\u00bb (S\u00e1nchez- Cuenca, 2018: 62).<\/p>
Tal com esment\u00e0vem a la introducci\u00f3, per a l’elaboraci\u00f3 de l’an\u00e0lisi dels votants i simpatitzants de Vox es va emprar el bar\u00f2metre de gener de 2019 del CIS, que, en ser el m\u00e9s actual en el moment en el que es va realitzar la recerca, es va pensar que comptaria amb una mostra m\u00e9s gran de persones que es definiren com votants de Vox. Malgrat aix\u00f2 es va decidir utilitzar la variable de Vot m\u00e9s simpatia <\/strong>en comptes de la variable de Decisi\u00f3 de vot en suposades eleccions generals <\/strong>perqu\u00e8 la primera comptava amb una mostra m\u00e9s gran que considerarem m\u00e9s representativa. Despr\u00e9s d’aix\u00f2 es va utilitzar el programa IBM SPSS per creuar a trav\u00e9s de taules personalitzades la variable de Vot<\/strong>m\u00e9s simpatia <\/strong>– en la qual no es va tenir en compte als votants i simpatitzants d’altres partits que no fossin Vox – amb altres variables que considerem essencials per dur a terme l’objectiu de la recerca – aquest \u00e9s comprendre la concepci\u00f3 territorial dels votants i simpatitzants del partit – com a Tipus de pol\u00edtica necess\u00e0ria en la situaci\u00f3 de Catalunya<\/strong>, Sentiment nacionalista <\/strong>o Prefer\u00e8ncia entre diferents alternatives d’organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat<\/strong>. A m\u00e9s, amb l’objectiu de fer la lectura m\u00e9s amena i c\u00f2moda es va decidir elaborar taules i mapes que permetrien entendre amb m\u00e9s claredat all\u00f2 que es tractava d’explicar al lector. Tamb\u00e9, en un moment de la investigaci\u00f3 es va decidir no excloure als votants i simpatitzants del Partit Popular a l’elaboraci\u00f3 de les taules personalitzades per poder realitzar algun exercici comparat amb el partit de refer\u00e8ncia de la dreta nacional.<\/p> El primer que cal entendre dels votants i simpatitzants de Vox \u00e9s que s\u00f3n persones que es situen molt a la dreta en l’escala d’ubicaci\u00f3 ideol\u00f2gica en la qual 1 \u00e9s esquerra i 10 \u00e9s dreta. El 47,1% dels votants i simpatitzants de Vox es situen en el 8, 9 i 10 d’aquesta escala. A m\u00e9s, els votants i simpatitzants de Vox s\u00f3n majorit\u00e0riament homes, doblant gaireb\u00e9 a les dones – un 64,3% d’homes enfront d’un 35,7% de dones -. Finalment, mentre que els joves – aquelles persones d’entre 18 i 35 anys – representen el 28,6% dels votants<\/p> i simpatitzants de Vox i la gent gran – aquelles persones majors de 60 anys – representen el 22,1%, Vox trobaria al gruix del seu electorat entre les persones de mitjana edat – d’entre 36 i 59 anys – que representarien al 49,3% dels seus votants i simpatitzants.<\/p> Enfront l’afirmaci\u00f3 de que els votants de Vox s\u00f3n gent especialment preocupada per la immigraci\u00f3, la independ\u00e8ncia de Catalunya i el feminisme que pot existir en l’imaginari col\u00b7lectiu, cal destacar que aix\u00f2 es troba bastant lluny de la realitat. El 26,4% dels votants i simpatitzants de Vox situen l’aturcom el primer problema que existeix a Espanya,<\/p> seguit pels pol\u00edtics, els partits i la pol\u00edtica amb un 18,60% i la corrupci\u00f3 amb un 13,60%. La immigraci\u00f3 se situaria en quart lloc amb un 9,30% i nom\u00e9s un 5% dels votants i simpatitzants de Vox pensarien que la independ\u00e8ncia de Catalunya \u00e9s el primer problema que existeix a Espanya.<\/p> En relaci\u00f3 amb la distribuci\u00f3 territorial del votant de Vox cal mencionar que aquests posseeixen una gran implantaci\u00f3 a les zones castellanes, especialment a Andalusia \u2012 on es<\/p> troben el 26,4% dels seus votants \u2012, Madrid \u2012 tamb\u00e9 per damunt del 20% \u2012 y Castella La- Manxa \u2012 amb un 10,7% \u2012. Resulta ressenyable el retroc\u00e9s que es pot observar a las comunitats en les que es parla una altra llengua a m\u00e9s del castell\u00e0. A Catalunya, Euskadi, Navarra o Balears la implantaci\u00f3 del partit no arriba al 3%. L\u2019\u00fanica excepci\u00f3 seria la Comunitat Valenciana on es trobarien el 10,70% dels votants i simpatitzants de Vox. Segurament a\u00e7\u00f2 es dega a que incl\u00fas des de la Reinaxen\u00e7a la identitat valenciana que es va comen\u00e7ar a construir es va fer sempre en el marc de la creaci\u00f3 de la identitat espanyola, en cap cas contra ella (Archil\u00e9s, 2007: 510), no com va oc\u00f3rrer en el cas catal\u00e0 i basc, el que explicaria que un partit tan espanyolista com Vox, que troba dificultats per a<\/p> implantar-se als territoris hist\u00f2rics, puga establir-se sense massa problemes a la Comunitat Valenciana.<\/p> Mapa 1. Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades del CIS<\/p> Pel que fa al conflicte territorial que va comen\u00e7ar a obrir-se arran de la reforma de l’Estatut de Catalunya que va impulsar Pasqual Maragall, passant per la intromissi\u00f3 del Partit Popular que va decidir portar-lo al Tribunal Constitucional, fins arribar al refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre i la detenci\u00f3 d’alguns membres del Govern de la Generalitat el 2017, els votants i simpatitzants de Vox plantejarien majorit\u00e0riament una “pol\u00edtica de m\u00e0 dura” per fer front a la crisi territorial, que segurament es traduiria en detenci\u00f3 de c\u00e0rrecs i il\u00b7legalitzaci\u00f3 de partits, per davant d’altres opcions com el di\u00e0leg o el compliment de la llei combinat amb el di\u00e0leg.<\/p> Tabla 2. Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades del CIS.<\/p> Al comparar als simpatitzants i votants del Partit Popular amb els de Vox veiem que en ambd\u00f3s casos es superposa l’opci\u00f3 de la “pol\u00edtica de la m\u00e0 dura” sobre la del di\u00e0leg, que \u00e9s m\u00e9s aviat residual. La segona opci\u00f3 amb m\u00e9s partidaris seria l’opci\u00f3 legalista, que consistiria en la utilitzaci\u00f3 de la \u00ablegalitat per tancar un conflicte pol\u00edtic [i que] respon a una concepci\u00f3 empobrida de la democr\u00e0cia, basada exclusivament en el respecte a la llei\u00bb (S\u00e1nchez- conca, 2018: 128). Si comparem els resultats dels simpatitzants i votants del Partit Popular i Vox amb els del conjunt de l’electorat podem observar que s\u00ed que hi ha<\/p> m\u00e9s d’un ter\u00e7 de la ciutadania espanyola que creu que una pol\u00edtica de di\u00e0leg \u00e9s la necess\u00e0ria a Catalunya.<\/p> La crisi territorial que el nostre Estat porta arrossegant un temps i el seu conflicte obert amb Catalunya sembla que ser\u00e0 una de les grans motivacions dels simpatitzants i votants de Vox per triar el vot a les seg\u00fcents eleccions generals \u2012 eleccions que en el moment de la recerca encara no havien succe\u00eft \u2012. Quasi la meitat d’aquests reconeixen que el conflicte territorial va tenir molta influ\u00e8ncia en el seu vot en les seg\u00fcents eleccions i un altre 25% admet que tindr\u00e0 bastant influ\u00e8ncia. Nom\u00e9s un 15% confessa que la crisi territorial no tindr\u00e0 cap influ\u00e8ncia en el seu vot. \u00c9s evident que el partit de Santi Abascal i Ortega Smith s’ha mostrat com un clar defensor de la unitat d’Espanya i sempre ha mantingut un discurs dur amb Catalunya, els l\u00edders independentistes, el seu sistema educatiu i els seus mitjans de comunicaci\u00f3, el que podria haver comportat que gran part del nacionalisme espanyol, disgustat amb els \u00faltims successos que han ocorregut a Catalunya s’haja pogut acostar a Vox.<\/p> Tabla 3. Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades del CIS<\/p> Malgrat aix\u00f2, de nou en contra del que pot trobar-se a l’imaginari col\u00b7lectiu, el votant i simpatitzant de Vox no es sent majorit\u00e0riament \u00fanicament espanyol, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat t\u00e9 una \u00abidentitat dual\u00bb (Castell\u00f3 i Coller, 1999) que el fa sentir-se tan espanyol com de la seva comunitat aut\u00f2noma.<\/p> Tabla 4. Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades del CIS<\/p> Aquest fenomen es pot deure al proc\u00e9s de descentralitzaci\u00f3 de l’estat autoritari anterior que va dur a terme l’estat de les autonomies durant els seus primers anys d’exist\u00e8ncia (Requejo, 1999: 327) i que va consolidar un Estat que reconeixia la<\/p> cooficialitat de les lleng\u00fces en els territoris hist\u00f2rics, refor\u00e7ant aix\u00ed les identitats perif\u00e8riques (Castell\u00f3 i Coller, 1999).<\/p> Resulta evident que una de les novetats que Vox ha aconseguit introduir a l’agenda est\u00e0 estretament relacionada amb la seva disconformitat amb l’Estat de les autonomies actual. Igual que els seus dirigents, quan els votants i simpatitzants de Vox s\u00f3n preguntats sobre les seves prefer\u00e8ncies en relaci\u00f3 amb les diferents alternatives d’organitzaci\u00f3 territorial de l’Estat, l’opci\u00f3 majorit\u00e0ria amb un 62,10% \u00e9s la d’un \u00fanic Govern sense autonomies, davant del 15% que defensa l’Estat auton\u00f2mic actual. A m\u00e9s, veiem com les dues opcions que advoquen per la recentralitzaci\u00f3 de compet\u00e8ncies – aix\u00f2 \u00e9s Un<\/strong>Estat<\/strong>en qu\u00e8 les comunitats aut\u00f2nomes tinguin menys compet\u00e8ncies <\/strong>i Un Estat amb un \u00fanic Govern central sense autonomies <\/strong>– compten amb el suport de m\u00e9s del 77% dels simpatitzants i votants de Vox.<\/p> Tabla 5. Elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de dades del CIS<\/p> No podem oblidar que el model territorial que va imposar la Constituci\u00f3 de 1978 va ser l’anomenat “caf\u00e8 per a tots” que suposava el \u00abigualament competencial entre les diferents comunitats aut\u00f2nomes […] i que implicava que la distinci\u00f3 entre regions i nacionalitats [perd\u00e9s] rellev\u00e0ncia, com confirma que s’hagi anat superant la distinci\u00f3 entre estatuts especials, pensats per a les comunitats “hist\u00f2riques”, i estatuts generals \u00bb(T\u00e0pies, 2013: 25). Aquest fet, que pot passar desapercebut, podria haver significat que, d’una banda, aquells ciutadans de regions no hist\u00f2riques no valoressin prou la seva autonomia, preferint en temps de crisi opcions centralitzadores i, alhora, que en aquells territoris hist\u00f2rics com ara Catalunya, Euskadi, Navarra o Gal\u00edcia, el proc\u00e9s de igualament competencial i la p\u00e8rdua de la distinci\u00f3 entre regions i nacionalitats que assenyala la Constituci\u00f3, hauria alimentat un major desig de descentralitzaci\u00f3 i de reconeixement nacional, provocant el Pla Ibarretxe a Euskadi i l’1 de octubre a Catalunya, despertant a m\u00e9s una \u00e0nsia d’escarment en una \u00abdreta [ara dretes] molt allunyada dels plantejaments del federalisme i amb un fort afecci\u00f3 a un nacionalisme espanyolista molt accentuat\u00bb (T\u00e0pies, 2013: 139).<\/p> En s\u00edntesi, veient el perfil dels votants i simpatitzants de Vox sembla complicat que es vagi a poder produir una reforma constitucional que reconegui la plurinacionalitat del nostre pa\u00eds. Ens mostrem una mica esc\u00e8ptics davant la possibilitat de que es puga arribar a un consens a partir del 28 d’abril que reforme el \u00abstatu quo per tal de presentar una alternativa m\u00e9s atractiva davant la independ\u00e8ncia\u00bb (S\u00e1nchez-Cuenca, 2018: 193) que podria tenir forma de model federal o de la \u00abutilitzaci\u00f3 de la via de l’article 92 de la Constituci\u00f3 i de la llei org\u00e0nica 2\/1980\u00bb (Dom\u00e8nech, 2017: 54) per celebrar un refer\u00e8ndum i que els catalans pogueren triar lliurement quina ha de ser la relaci\u00f3 de Catalunya amb l’Estat espanyol. Q\u00fcestions com la necessitat d’una pol\u00edtica de “m\u00e0 dura” a Catalunya enfront d’una pol\u00edtica de di\u00e0leg o la prefer\u00e8ncia d’un Govern \u00fanic sense autonomies enfront d’un Estat en qu\u00e8 es reconegu\u00e9s a les autonomies hist\u00f2riques semblen indicar que si Vox arriba al Congr\u00e9s ser\u00e0 una resist\u00e8ncia m\u00e9s per \u00abel reconeixement i acomodaci\u00f3 de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol\u00bb (Requejo, 1999: 327).<\/p> En conclusi\u00f3, podem observar que el votant de Vox \u00e9s un votant que s\u2019autoubica molt a la dreta en l’escala 1-10 ideol\u00f2gica i que majorit\u00e0riament \u00e9s home d’entre 36 i 60 anys. A m\u00e9s, contr\u00e0riament al que es pot pensar, els votants i simpatitzants de Vox no estan especialment preocupats pels temes sobre els que els seus dirigents solen polemitzar com el feminisme, la immigraci\u00f3 o la independ\u00e8ncia de Catalunya, sin\u00f3 que m\u00e9s b\u00e9 es mostren preocupats per l’atur, la pol\u00edtica, partits i pol\u00edtics i la corrupci\u00f3.<\/p> En relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 territorial. Els votants i simpatitzants de Vox estan principalment distribu\u00efts a trav\u00e9s de les zones castellanes, especialment a Andalusia, Madrid i Castella-la Manxa, tenint alguna dificultat per implantar-se a la perif\u00e8ria en qu\u00e8 hi ha idiomes cooficials amb l’excepci\u00f3 de la Comunitat Valenciana, on estarien m\u00e9s del 10% dels simpatitzants i votants del partit. A m\u00e9s, malgrat que els votants de Vox posseeixen majorit\u00e0riament una identitat dual que els fa sentir-se alhora espanyols i de la seva comunitat aut\u00f2noma, en el vot d’aquests ha influ\u00eft molt i bastant la situaci\u00f3 de Catalunya contra la qual creuen necessari majorit\u00e0riament dur a terme una pol\u00edtica de m\u00e0 dura.<\/p> Finalment, cal esmentar que els votants i simpatitzants de Vox es decanten majorit\u00e0riament per un Estat en el qual hi haja un Govern \u00fanic sense comunitats<\/p> aut\u00f2nomes el que convertir\u00e0 el partit en la seva arribada al Congr\u00e9s en una resist\u00e8ncia que negue l’Espanya plurinacional i que tracte de confrontar amb ella.<\/p> Archil\u00e9s i Cardona, Ferran. 2007. “La Renaixen\u00e7a al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la construcci\u00f3 de la identitat regional.” Anuari Verdaguer <\/em>[en l\u00ednia], 15: 483-519.<\/p> Castell\u00f3, Rafael y Xavier Coller. 1999. \u201cLas bases sociales de la identidad dual. El caso valenciano\u201d. Reis: Revista espa\u00f1ola de investigaciones sociol\u00f3gicas<\/em>, 88: 155-184.<\/p> Dom\u00e9nech, Xavier. 2017. \u201cCatalunya y Espa\u00f1a: las soberan\u00edas y el Estado plurinacional\u201d, en Ana Dom\u00ednguez (ed.), Repensar la Espa\u00f1a plurinacional<\/em>. Madrid: Icaria.<\/p> Iglesias, Pablo. 2017. \u201cCatalunya y la Espa\u00f1a plurinacional\u201d, en Ana Dom\u00ednguez (ed.),<\/p> Repensar la Espa\u00f1a plurinacional<\/em>. Madrid: Icaria.<\/p> Requejo, Ferran. 1999. \u201cLa acomodaci\u00f3n federal de la plurinacionalidad. Democracia liberal y federalismo plural en Espa\u00f1a\u201d, en Enric Fossas y Ferran Requejo (eds.), Asimetr\u00eda federal y Estado plurinacional<\/em>. Madrid: Trotta.<\/p> S\u00e1nchez-Cuenca, Ignacio. 2018. La confusi\u00f3n nacional. La democracia espa\u00f1ola ante<\/em>la crisis catalana. <\/em>Madrid: Catarata.<\/p> Tapias, Jos\u00e9 Antonio P\u00e9rez. 2013. \u201cInvitaci\u00f3n al federalismo. Espa\u00f1a y las razones para un Estado plurinacional\u201d. Madrid: Trotta.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Silvey Riera Pi\u00f1ol Estudiant de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la UV Introducci\u00f3 El present assaig tractar\u00e0, mitjan\u00e7ant l\u2019estudi del perfil dels votants i simpatitzants de Vox, d\u2019aproximar-se a la concepci\u00f3 territorial de l\u2019Estat espanyol que posseeixen els votants d\u2019aquest partit que va irrompre amb for\u00e7a el passat 2 de desembre en el Parlamento andal\u00fas obtenint 12 … Continua la lectura de Els\tvotants\tde Vox enfront l\u2019Espanya plurinacional<\/span> \r\n
\r\n\r\n
\r\n Primer Problema<\/strong><\/td>\r\n Votants de Vox<\/strong><\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n L\u2019atur<\/td>\r\n 26,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Els pol\u00edtics, partits i pol\u00edtica<\/td>\r\n 18,60%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La corrupci\u00f3<\/td>\r\n 13,60%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La immigraci\u00f3<\/td>\r\n 9,30%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Los problemes econ\u00f2mics<\/td>\r\n 6,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n El Govern<\/td>\r\n 5,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La Independ\u00e8ncia de Catalunya<\/td>\r\n
5%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n\r\n La crisi de valors<\/td>\r\n 3,60%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Estatuts d\u2019Autonomia<\/td>\r\n 2,10%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La inseguretat ciutadana<\/td>\r\n 1,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La Just\u00edcia<\/td>\r\n 1,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Els nacionalismes<\/td>\r\n 1,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Inestabilitat pol\u00edtica<\/td>\r\n 0,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Els problemes socials<\/td>\r\n 0,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n La sanitat<\/td>\r\n 0,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n L\u2019educaci\u00f3<\/td>\r\n 0,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table> \r\n\r\n
\r\n Tipus de pol\u00edtica necess\u00e0ria a Catalunya<\/strong><\/td>\r\n Votants del PP<\/strong><\/td>\r\n Votants de Vox<\/strong><\/td>\r\n Conjunt de l\u2019electorat<\/strong><\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Una pol\u00edtica de di\u00e0leg<\/td>\r\n 9,40%<\/td>\r\n 2,90%<\/td>\r\n 34,80%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Una pol\u00edtica de m\u00e0 dura<\/td>\r\n 46,90%<\/td>\r\n 61,40%<\/td>\r\n 21,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Una pol\u00edtica que combine di\u00e0leg amb compliment de la llei<\/td>\r\n 39,10%<\/td>\r\n 34,30%<\/td>\r\n 36,90%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table> \r\n\r\n
\r\n Influ\u00e8ncia de la situaci\u00f3 de Catalunya en el voto a les<\/strong> pr\u00f2ximes eleccions<\/strong><\/td>\r\n
Votants de Vox<\/strong><\/td>\r\n<\/tr>\r\n\r\n Molt<\/td>\r\n 48,60%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Bastant<\/td>\r\n 25,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Poc<\/td>\r\n 7,10%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Res<\/td>\r\n 15%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table> \r\n\r\n
\r\n Sentiment nacionalista<\/strong><\/td>\r\n Votants de Vox<\/strong><\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Es sent \u00fanicament espanyol<\/td>\r\n 25%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Es sent m\u00e9s espanyol que (gentilici C.A.)<\/td>\r\n 16,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Es sent tan espanyol com (gentilici C.A.)<\/td>\r\n 54,30%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Es sent m\u00e9s (gentilici C.A.) que espanyol<\/td>\r\n 2,10%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Es sent \u00fanicament (gentilici C.A.)<\/td>\r\n 0%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table> \r\n\r\n
\r\n Prefer\u00e8ncies entre diferents alternatives d\u2019organitzaci\u00f3 territorial de<\/strong> l\u2019Estado<\/strong><\/td>\r\n
Votants de Vox<\/strong><\/td>\r\n<\/tr>\r\n\r\n Un Estat amb un \u00fanic Govern central sense autonomies<\/td>\r\n 62,10%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Un Estat en el que les comunitats aut\u00f2nomes tinguen menys compet\u00e8ncies<\/td>\r\n
15%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n\r\n L\u2019Estat auton\u00f2mic actual<\/td>\r\n 15%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Un Estat en el que les autonomies tinguen m\u00e9s compet\u00e8ncies<\/td>\r\n 1,40%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n \r\n Un Estat en el que es reconeguera a les comunitats aut\u00f2nomes<\/td>\r\n 0,70%<\/td>\r\n<\/tr>\r\n<\/tbody>\r\n<\/table> \r\n
\r\n