{"id":74,"date":"2019-06-04T13:13:05","date_gmt":"2019-06-04T11:13:05","guid":{"rendered":"http:\/\/fundacionexe.org\/workshops\/demolab19\/?p=74"},"modified":"2019-06-06T16:22:12","modified_gmt":"2019-06-06T14:22:12","slug":"la-nova-dreta-radical-a-debat-en-un-congres-de-la-fundacio-nexe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fundacionexe.org\/workshops\/demolab19\/2019\/06\/04\/la-nova-dreta-radical-a-debat-en-un-congres-de-la-fundacio-nexe\/","title":{"rendered":"La nova dreta radical, a debat en un congr\u00e9s de la Fundaci\u00f3 Nexe"},"content":{"rendered":"

La Fundaci\u00f3 Nexe va celebrar divendres passat el IV Workshop de Democr\u00e0cia i Participaci\u00f3<\/strong>, centrat a analitzar la nova dreta radical al sud d\u2019Europa<\/strong>. La jornada, organitzada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Coppieters Foundation<\/strong>, va ser inaugurada pel vicepresident d\u2019esta entitat, Josep Vall<\/strong>, i la secret\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 Nexe, Reis Gallego<\/strong>. Durant tot el dia va reunir persones expertes en extrema dreta a altres pa\u00efsos del sud d\u2019Europa, aix\u00ed com analistes del discurs i polit\u00f2legs que van desgranar l\u2019electorat de l\u2019extrema dreta a l\u2019Estat espanyol o la seua evoluci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, entre d\u2019altres.<\/p>

\"\"<\/figure>

\n\t

\n\t\tEn primer lloc, la professora Camille Kelbel<\/strong> de la Lille Catholic University, va parlar del Front Nacional sota la pregunta \u201c\u00e9s el gran guanyador del re-alineament del sistema de partits franc\u00e9s?\u201d. Kelbel va explicar que encara \u00e9s prompte per a parlar de re-alineament i que tot i que el Front Nacional \u00e9s al focus<\/strong>, no \u00e9s el guanyador d\u2019aquest. \u201cEl resultat de les eleccions ha sigut un frac\u00e0s del sistema previ existent. Per primera vegada els candidats dels dos partits tradicionals han sigut eliminats durant la primera ronda del proc\u00e9s electoral\u201d. La polit\u00f2loga tamb\u00e9 va parlar d\u2019En Marche, una nova marca pol\u00edtica creada del no-res que s\u2019ha presentat en contra del sistema tradicional<\/strong> i amb un fort personalisme, per als que Kelbel preveu uns bons resultats en les eleccions presidencials de 2020.<\/p>\n<\/p>

Seguidament va intervenir la professora Manuela Caiani<\/strong>, de la Scuola Normale Superiore de Flor\u00e8ncia, qui va explicar la situaci\u00f3 de l\u2019extrema dreta a It\u00e0lia, on es troba molt atomitzada en diferents partits lluitant entre ells i on han aconseguit crear un suport popular i fins i tot cultural. \u201cA It\u00e0lia la dreta radical no est\u00e0 estigmatitzada com a altres pa\u00efsos<\/strong>, ha estat present des del principi amb Berlusconi i la Lliga Nord i est\u00e0 normalitzada\u201d, va explicar. Aix\u00ed, Caiani va posar l\u2019accent en la penetraci\u00f3 social que ha aconseguit la dreta radical <\/strong>i va acabar preguntant-se si el populisme a It\u00e0lia \u00e9s l\u2019avantsala d\u2019un gir definitiu cap a la dreta.<\/p>

\"\"<\/figure>

Una altra de les ponents va ser Susannah Verney<\/strong>, de National and Kapodistrian University d\u2019Atenes, qui va explicar la situaci\u00f3 a Gr\u00e8cia. \u201cLa ultradreta va apar\u00e9ixer al panorama pol\u00edtic dret fa 15 anys. Hi ha un mercat per a ells, s\u2019ha establert com un element m\u00e9s de l\u2019escena pol\u00edtica\u201d, va apuntar. Malgrat tot,\u00a0 i a pesar que 1 de cada 5 persones voten la dreta radical, Verney va assegurar que en les \u00faltimes eleccions s\u2019ha viscut un descens de la fortalesa de la ultradreta grega: un 18% menys que en les europees de 2014<\/strong>. \u201cAlba Daurada, un partit obertament feixista, est\u00e0 de sortida i \u00e9s possible que els seus l\u00edders acaben en pres\u00f3, per\u00f2 apareixen noves alternatives com Greek Solution que poden aconseguir entrar en el govern\u201d<\/strong>. Verney va posar de manifest que a Gr\u00e8cia hi ha una desconfian\u00e7a absoluta en les institucions, una situaci\u00f3 que afavoreix el creixement de noves alternatives, encara que siguen de la dreta radical.<\/p>

Finalment, el professor Marco Lisi <\/strong>va tancar el mat\u00ed parlant del cas a\u00efllat de Portugal<\/strong>, on la dreta radical no ha superat mai el 0,5% dels vots<\/strong>. Malgrat tot, els seus votants s\u2019incrementen en cada cita electoral, i segons Lisi una nova for\u00e7a ha aparegut amb for\u00e7a i podria trencar la tend\u00e8ncia del pa\u00eds a\u00efllada de la resta d\u2019Europa. Es tracta de Chega!, un partit que va n\u00e0ixer en mar\u00e7 de 2019 i en les eleccions europees dos mesos despr\u00e9s van aconseguir arribar als 50.000 vots. <\/strong>Alguns dels elements que expliquen el relatiu poc \u00e8xit de la dreta radical a Portugal s\u00f3n la poca import\u00e0ncia del discurs antiimmigraci\u00f3, la concentraci\u00f3 de vots en la zona urbana de Lisboa i Porto, l\u2019\u00e8xit del discurs populista del Partit Comunista de Portugal, la falta d\u2019un lideratge carism\u00e0tic i l\u2019estigma social de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica cap a la dreta radical.<\/p>

\"\"<\/figure>


An\u00e0lisi de la nova dreta radical espanyola i valenciana<\/strong><\/p>

La vesprada de la jornada va estar centrada a analitzar el discurs de l\u2019extrema dreta espanyola a les xarxes socials.<\/strong> La ling\u00fcista Beatriz Gallardo<\/strong> va analitzar els eixos principals del l\u00e8xic, la ret\u00f2rica i altres elements que conformen el discurs.<\/p>

\n\t

La ling\u00fcista Beatriz Gallardo analitza el discurs de la dreta radical espanyola a les xarxes socials:

\u2714Victimitzaci\u00f3
\u2714Alli\u00e7onament
\u2714Grandiloq\u00fc\u00e8ncia
\u2714Infer\u00e8ncies fake
\u2714Discurs reaccionari
\u2714Concentraci\u00f3 simb\u00f2lica
\u2714 La negaci\u00f3 com a enunciat#demolab19<\/a> @IdeasForEurope<\/a> pic.twitter.com\/RruptHIjDc<\/a><\/p>\n\t\u2014 Fundaci\u00f3 Nexe (@fnexe) 31 de mayo de 2019<\/a><\/blockquote>

Els polit\u00f2legs Juan Rodr\u00edguez Teruel<\/strong> i Pablo O\u00f1ate<\/strong> van analitzar l\u2019electorat de l\u2019extrema dreta a l\u2019estat espanyol i van explicar quin \u00e9s el perfil de les persones votants: persones preocupades per la corrupci\u00f3 i la migraci\u00f3, amb sentiment de malestar generalitzat i, especialment, homes, majors i amb estudis. \u201cEs tracta d\u2019un vot sofisticat, informat, que prov\u00e9 d\u2019exvotants del PP en la seua gran majoria, m\u00e9s un 6% de votants de Ciudadanos i un 6% de nous votants\u201d.\u00a0<\/strong><\/p>

Finalment, la polit\u00f2loga Ana L\u00f3pez<\/strong> i el periodista Joan Cantarero <\/strong>van parlar de la re-configuraci\u00f3 de l\u2019extrema dreta valenciana<\/strong>. Cantarero va fer un rep\u00e0s per la hist\u00f2ria de les \u00faltimes d\u00e8cades i va afirmar que, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, \u201cels membres de Vox tenen vinculaci\u00f3 amb Hazte Oir, moviments antiavortistes i l\u2019arquebisbat\u201d per tractar de dibuixar el seu perfil. Ana L\u00f3pez va posar damunt la taula que el Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha sigut la quarta autonomia que m\u00e9s diputats de Vox ha aportat al Congr\u00e9s dels Diputats i ha obtingut 48 regidors <\/strong>de les 58 llistes presentades.\u00a0<\/p>

\n\t

Anna L\u00f3pez explica qu\u00e8 diferencia la nova dreta radical valenciana (Vox) de l’anterior (Espa\u00f1a 2000) per a haver tingut m\u00e9s \u00e8xit.
Salt qualitatiu, imatge m\u00e9s seriosa, pres\u00e8ncia als mmcc, organitzaci\u00f3 sofisticada, centralisme i discurs neoliberal, entre d’altres. #demolab19<\/a> pic.twitter.com\/b57wgLq8Iw<\/a><\/p>\n\t\u2014 Fundaci\u00f3 Nexe (@fnexe) 31 de mayo de 2019<\/a><\/blockquote>

El coordinador de Lab de Democr\u00e0cia i Participaci\u00f3, \u00d3scar Barber\u00e0<\/strong>, i el president de la Fundaci\u00f3 Nexe, Gon\u00e7al Grau<\/strong>, van ser els encarregats de tancar la jornada: \u201cdes de la Fundaci\u00f3 Nexe estem conven\u00e7uts que solament des del coneixement profund i el debat podrem aconseguir una base s\u00f2lida per a fer front a la dreta radical i avan\u00e7ar a una societat m\u00e9s inclusiva i progressista\u201d, van concloure.<\/p>