Generació LUEV
40 Anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
La promulgació de la Llei d´ús i ensenyament del valencià (LUEV) és una de les fites importants de la nostra història contemporània. Aprovada per les Corts Valencianes el novembre de 1983 sense el suport de la dreta, la LUEV proclama el valencià com a llengua pròpia del nostre poble, n’afirma la voluntat col·lectiva de recuperació, després d’haver estat perseguit durant segles, i en despenalitza l’ús, promovent-lo amb estímuls insuficients. Comparada amb uns altres textos similars, la LUEV palesa limitacions i mancances clares. Sanciona la frontera lingüística, excloent les comarques de parla castellana de la tasca de redreçament idiomàtic. Defineix uns objectius d’ensenyament i extensió de l’ús social de la llengua molt genèrics. I no atorga als poders públics capacitat plena per a abordar una planificació lingüística integral, en l’horitzó de la normalitat social, institucional i política del valencià. En definitiva, la LUEV va nàixer sota el signe de la controvèrsia, que no l’ha abandonada, des dels qui la impugnaven en origen, la consideraven massa avançada respecte de les demandes socials o els qui pretenien derogar-la, impulsant una norma més audaç.
Tot i els condicionats i els límits del text, al llarg de quatre dècades la LUEV ha exercit una funció simbòlica indispensable. I ha emparat legalment iniciatives de promoció de la llengua, amb resultats desiguals segons l’àmbit i el període polític. Dels tres grans àmbits d’actuació que la LUEV preveu, escola, media i administració, és en el terreny de l’ensenyament on els avanços han estat més notoris, gràcies en bona mesura a la perseverança de la comunitat educativa i al compromís del professorat. En els mitjans audiovisuals de titularitat pública, els resultats són irregulars i polèmics. I encara són més pobres en els tres nivells de l’administració, estatal, autonòmica i municipal, incloent-hi el món de la justícia, que han acusat, segons l’etapa política, la manca de convicció normalitzadora o, directament, la voluntat de contraplanificació lingüística.
La jornada pretén fer balanç de quatre dècades de desplegament parcial de la LUEV. Com sempre, hi ha més interrogants que certeses. Es tracta de comprovar el que les generacions post LUEV deuen a l’existència de la norma i el grau d’acompliment d’aquesta, en els sectors suara esmentats, i en d’altres igualment importants (economia, sanitat, oci i cultura, edició i premsa, esports…). Volem examinar els desafiaments globals i les oportunitats locals que se’ns plantegen en l’era de la societat-xarxa i la irrupció de la intel·ligència artificial generativa. Els especialistes convocats abordaran tots aquests problemes, posant l’èmfasi en la formació i la responsabilitat dels futurs ensenyants.