El sector tèxtil va ser un dels primers motors de la industrialització al País Valencià i un dels de major pes econòmic fins a mitjans del segle passat. Més recentment, el sector va experimentar una important reconversió per adaptar-se al nou entorn internacional caracteritzat per la creixent globalització de les activitats i la irrupció dels països emergents. Aquesta pèrdua de pes econòmic es va agreujar amb la profunda crisi que es va patir al 2008 i anys posteriors.

L’actual clúster tèxtil valencià va més enllà del sector en sentit estricte, englobant tota una sèrie d’activitats diverses però interrelacionades en un àmbit territorial prou ben definit. De fet, el clúster està altament concentrat geogràficament, ja que dos comarques com la Vall d’Albaida i l’Alcoià-Comtat arrepleguen gran part de l’ocupació total.

En el present, el clúster tèxtil valencià manté tota la cadena productiva, des de l’obtenció de les fibres (pas previ introduït a la cadena productiva per l’evolució de l’economia circular) passant pels filats i acabant als productes confeccionats, a més d’importants servicis industrials com el disseny, la logística o la distribució, i comptant també amb subministradors especialitzats, com els de tecnologia tèxtil o els de productes químics específics. Òbviament, també genera una gran quantitat de llocs de treball indirectes en múltiples sectors industrials i de servicis depenent de l’evolució de l’activitat del clúster.

Després de dècades de tendència decreixent, els últims anys han comportat una recuperació tant de l’activitat com del nombre d’ocupats. El dinamisme de les exportacions i la reconversió de moltes activitats permeten veure el futur amb major optimisme. No obstant, el clúster tèxtil continua tenint a l’agenda reptes fonamentals.

En conseqüència, l’objectiu del Workshop d’Economia Valenciana d’Ontinyent i Alcoi és provocar la reflexió i el debat entre diferents actors del clúster en relació a alguns dels seus reptes principals.

El primer repte té a veure amb la dimensió empresarial ja que -en un mercat globalitzat- el peix gran generalment es menja al menut. Afortunadament, una adequada política clúster pot contrarestar aquesta debilitat, ja que representa una excel·lent via per a incrementar la competitivitat a escala global mitjançant la col·laboració amb les empreses de l’entorn per aprofitar les potencials sinergies.

Lamentablement, la col·laboració tampoc no garanteix l’èxit. Cal trobar sinergies i –sobretot- cal anar en la mateixa direcció. El clúster permet detectar i implementar les estratègies guanyadores que facilitaran a les empreses caminar en la direcció adequada, tant individualment com de forma col·lectiva. El clúster és actualment una exigència de mercat, i cal doncs governar-lo de forma eficaç, des del mateix territori, la qual cosa obliga a la participació de molts diversos actors. Un debat legal, social i territorial ineludible.

En plena economia del coneixement, un segon repte és situa en el terreny de la gestió del talent necessari per a desenvolupar el clúster tèxtil als mercats globals. Cal des de ja posar en valor el nostre ecosistema empresarial de forma que disposem d’empreses més atractives per a desenvolupar una carrera professional plena.

Per tant, sorgeixen preguntes com: com incrementar l’atractiu de les empreses del clúster tèxtil per a noves persones treballadores amb talent?  Quins són els espais on podem trobar-los?  Quines serien bones pràctiques en gestió de persones en sectors com els nostres?