Crònica del II Workshop d’Identitat i Cultura

General

Els dies 21 i 22 de setembre tingué lloc a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el II Workshop d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe, que enguany s’ha centrat en els ‘Mitjans de comunicació i identitats plurals de l’Europa multicultural’. El congrés, que s’organitza conjuntament amb el Centre Maurits Coppieters (CMC), es va centrar en analitzar la importància dels mitjans de comunicació a les nostres societats, així com el seu paper com a generadors d’identitat i discursos. Davant la imminent obertura de la nova radiotelevisió pública valenciana, des de la Fundació Nexe hem volgut posar damunt la taula alguns dels diferents aspectes que s’hauran d’abordar per a la seua construcció amb professionals especialitzats en diferents àmbits.

El paper dels mitjans públics com a generadors d’identitats i en normalització lingüística – Dijous 21
El Workshop es va iniciar amb la participació d’Empar Marco, directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació; Javier Marzal, portaveu de la Comissió Interuniversitària a favor d’una Radiotelevisió Pública Valenciana; Günther Dauwen, secretari general del Centre Maurits Coppieters; i Susanna Pardines, coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe. Dauwen, qui va representar el CMC a l’esdeveniment, va posar l’accent en la necessitat que les llengües minoritàries disposen de mitjans de comunicació propis, i que treballen amb les persones i per a les persones. En la mateixa línia, Marco va destacar que identitat i llengua sempre van de la mà, i que “per treure el nostre valencià de la UVI són necessaris mitjans que l’impulsen”.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Ruth McElroy, investigadora en Estudis Culturals, dels Mitjans i de Comunicació de la University of South Wales. L’especialista va parlar sobre el paper dels mitjans audiovisuals en la construcció de la identitat col·lectiva. “Hem d’evitar esta visió passiva de la ciutadania i els mitjans públics de radiotelevisió. Hem d’escoltar als ciutadans i comprendre’ls com una part activa”, va apuntar, alhora que va destacar la importància dels mitjans com a generadors de l’imaginari col·lectiu.

En el congrés també es va abordar el paper dels mitjans de comunicació públics com a ferramenta de normalització lingüística. Per a això, es van exposar tres casos que pogueren servir d’exemple: el de Frísia, a través del periodista d’Omrop Fryslân Lieuwe Jan Hettema; el de la BBC Alba a Escòcia, explicat per Michael Danson, especialista en aspectes econòmics de la política i la planificació lingüística; i el de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació amb Ernest Rusinès, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic. Tots els participants van coincidir en el fet que els mitjans juguen un paper molt important en la cohesió de les societats en llengües minoritàries.

La primera jornada va concloure amb la ponència de Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta i coordinador a Espanya d’Input Conference. “El que defineix un mitjà del segle XXI és la seua capacitat de generar comunitat”, va apuntar qui ha sigut cap de programes de TV3, tot i que actualment treballa al sector privat.

Quina radiotelevisió pública valenciana volem? – Divendres 22

La segona jornada del Workshop es va centrar en debatre sobre com hauria d’abordar la futura radiotelevisió pública valenciana determinats continguts. Així, especialistes valencians en diferents àmbits van donar la seua opinió al voltant de temes com la cultura, les tradicions, la ficció pròpia o l’esport.

En aquest sentit, tothom va insistir en la necessitat de no perdre de vista el seu paper com a ens públic al servei de la ciutadania. Pel que fa a la cultura, es va posar l’accent en una representació equitativa de les manifestacions culturals al País Valencià, sense arraconar-ne ni oblidar-ne cap. Quant a les qüestions relacionades amb el territori, la història i les tradicions, els ponents van apuntar que és necessari que tots aquests es donen a conéixer a través de la televisió i la ràdio. L’antropòloga Josepa Cucó va dir que “hem de posar en valor i tornar la dignitat a les coses que fan tots aquells que viuen entre nosaltres”, mentre el geògraf Paco Tortosa va insistir que “Àpunt ha de revertir la gran desconeixença que hi ha de com és i com hauria de ser el nostre territori”.

Els participants també van abordar conceptes com la proximitat i la qualitat. Laura Ballester, periodista del Levante-EMV, va recordar alguns escenaris en què l’antiga RTVV no va actuar com ho hauria d’haver fet: “la nova radiotelevisió valenciana no pot tornar a oblidar casos com el conflicte de La Punta, el del Cabanyal o l’accident de Metro”. També vam comptar amb la participació de l’expilotari Fredi Hernando, qui va exposar la necessitat que la pilota valenciana tinga un espai propi a la nova televisió.

Comunicacions sobre el binomi comunicació-identitat

Durant el Workshop es van presentar un total de huit comunicacions que giraven al voltant del binomi comunicació-identitat i que van abordar temes tan diversos que anaven des del tractament de les persones migrants als mitjans de comunicació o la invisibilització de la lluita Mapuche als mitjans audiovisuals de Xile, fins a la generació de nacionalisme a través del programa del temps dels telediaris o la cobertura informativa de les eleccions catalanes als mitjans de comunicació alemanys.

A la cloenda del congrés hi van participar Carles Padilla, degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, que acollia l’esdeveniment, i Gonçal Grau, qui en nom de la Fundació Nexe va traslladar el desig de construir uns mitjans de comunicació públics de qualitat que se situen al servei de la societat.

Podeu consultar la fotogaleria del Workshop ací i seguir totes les piulades del Workshop a Twitter a l’etiqueta #CulturLab17.

Deixa un comentari