NO ENS RESCATEU MÉS

Per Joan Sanchis, article publicat a La Vanguardia el dia 12 d’abril de 2020

Els països de l’Eurogrup van aprovar “in extremis” un paquet de mesures econòmiques amb les quals pretenen donar resposta a l’emergència sanitària del COVID-19. L’acord, que arriba tard i en l’últim moment, com ja és costum a la Unió Europea, va escenificar una vegada més, un dolorós debat dominat per la insolidaritat, la incomprensió i la manca d’empatia entre el nord i el sud d’Europa.

Tot i l’encomiable esforç italià, acompanyat fins a cert punt per França i Espanya (fins a l’aparent traïció de la ministra Calviño), les mesures reincideixen en les errades del passat i tornen a minar les expectatives econòmiques a mitjà i llarg termini dels països del sud.

El paquet de rescat aprovat conté el que s’ha nomenat una “triple xarxa de seguretat”. D’una banda, crèdits per als governs que ho necessiten a través del MEDE. D’altra, avals perquè les empreses puguen sol·licitar crèdits a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI), i finalment, el compromís de la Comissió de compensar almenys part de les despeses vinculades als ERTO i els subsidis per a la reducció de jornada.

Aquestes mesures, anunciades ahir a tota veu com un èxit històric de la Unió Europea, serveixen per a poc més que posar tiretes a la ferida, i encara més, ens condemnen de nou a l’espiral del deute i del sotmetiment als dictats de l’austeritat i de la contenció de la despesa pública.

La solidaritat europea es converteix, una vegada més, en negoci. Mentre el Banc Central Europeu (BCE) ofereix barra lliure quasi il·limitada al sector financer, els Estats únicament poden recórrer a préstecs tòxics, dels quals hauran de retornar fins a l’últim cèntim, més els corresponents interessos. A més a més, l’única resposta per a les empreses és, una vegada més, crèdit i més crèdit, el que equival a deute i més deute.

Totes aquestes mesures es troben considerablement lluny del que necessita la societat i les empreses per a donar una resposta adequada a la gravetat de la situació que vivim. Es repeteixen de nou els errors comesos en la resposta a la crisi econòmica de 2007, deixant les injeccions de liquiditat en mans de la banca i dels intermediaris, en lloc d’estimular de forma directa la demanda agregada i ajudar aquells que més ho necessiten.

És urgent trobar alternatives econòmiques més efectives, solidaris i viables a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, enfront del pessimisme que ens imposa la realitat actual de la Unió Europea, resulten interessants les propostes plantejades pel moviment DiEM25, que lidera l’exministre de finances grec, Yanis Varoufakis.

Varoufakis, que ja va viure de primera mà les ferotges pressions internes de l’Eurogrup (en aquest sentit, resulta il·lustratiu el visionament del llargmetratge “Adults in the Room” de Costas–Gavras), proposa un ambiciós paquet de mesures de mutualització del deute i d’estímul directe a la demanda agregada. Aquestes consistirien en l’emissió d’“Eurobons”, la injecció d’un pagament directe de 2.000 € a tots els ciutadans de l’eurozona i la posada en marxa d’un programa d’inversions reals en infraestructures i en economia verda. Es tractaria, en definitiva, d’impulsar l’activitat econòmica i no estrangular-la amb més i més deute.

Als europeistes, entre els quals a pesar de tot encara m’incloc, cada vegada ens resulta més difícil mantindre l’esperança en la Unió Europea. L’elitisme, la burocratització i la retòrica buida, dominen les institucions europees al servei dels més poderosos. Una Unió Europea diferent, vertaderament social i solidària, és més necessària que mai, i precisament d’això en dependrà segurament la mateixa supervivència de la idea mateixa d’Europea.

No ens rescateu més, no així.

Joan Sanchis és assessor d’assumptes generals al Gabinet del Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

Professor d’Economia a la Universitat de València