LA PERSPECTIVA INTERSECCIONAL EN EL FEMINISME I LES SEUES APLICACIONS AL II WORKSHOP DE FEMINISME DE LA FUNDACIÓ NEXE

El Saló de Graus de l’ADEIT de la Universitat de València va acollir el passat 5 i 6 de novembre el II Workshop de Feminisme, organitzat conjuntament pel Lab de Feminisme de la Fundació Nexe i la Coppieters Foundation. Les jornades es van centrar en la reflexió al voltant de la interseccionalitat i com aquesta es podria aplicar al feminisme valencianista.

A la taula inaugural, Anna Perpinyà, membre del Lab, va afirmar que: “per a nosaltres la perspectiva interseccional és una via per poder realitzar polítiques feministes entrellaçades amb altres lluites, perquè entenem el feminisme com una teoria que dona i ha de donar resposta a totes les discriminacions actuals i futures”. Seguint amb aquesta línia, la regidora d’igualtat i polítiques de gènere  de l’Ajuntament de València, Lucía Beamud Villanueva, va apuntar que “perquè un Pla Marc aconseguisca l’impacte efectiu és necessari tindre en compte no tan sols la desigualtat entre homes i dones sinó també la forma en què aquesta interactua amb altres formes de desigualtat prenent en consideració qüestions com la classe social, ètnia, orientació sexual, diversitat funcional o l’edat”. Per últim, Krisztina Sándor, membre del Bureau de la Coppieters Foundation va destacar el fet que als països de l’est d’Europa la interseccionalitat encara no està present a la seua agenda.

Seguidament es va donar pas a la ponència inaugural, a càrrec de Bárbara Giovana Bello, professora de la Università degli Studi di Milano, acompanyada d’Irene Ballester Buigues, membre del Lab de Feminisme. Al llarg de la seua intervenció, Giovana va relatar la història de la interseccionalitat a través de la jurisprudència de països com als Estats Units o a Itàlia. Per  finalitzar aquesta ponència, Irene  Ballester assenyalà el fet que la interseccionalitat “també ens ajuda a entendre’ns dins d’un món global clarament d’arrels patriarcals on les peculiaritats i la pluralitat tendeixen a desaparéixer i més quan transcendim de les nostres fronteres marcades”.

Tot seguit, de la mà de Neus Tur, professora de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup Antígona, donàrem inici a un debat dialogat entorn de les geografies de l’aplicació de la perspectiva interseccional. Tur va afirmar que “el concepte d’interseccionalitat ens aporta la idea que les sumes de les desigualtats no és una suma quantitativa, no és un concepte additiu, sinó que quan es creen eixos de desigualtat provoquen desigualtats específiques i per tant si tenim desigualtats específiques, necessitem abordatges específics i solucions específiques per aquelles problemàtiques”. A continuació, la professora de Politecnico di Milano, Lara Maestripieri, va parlar de la interseccionalitat com una mirada metodològica i analítica amb la qual podem copsar els fenòmens socials en general però també allò que ens passa en la nostra vida diària. Per últim, Pastora Filigrana, advocada i activista pels drets humans va afirmar cal articular una resposta que integre la mirada interseccional per fer front a aquest monstre comú que és el capitalisme racista, colonial i patriarcal.

La vesprada del divendres la vam dedicar a donar pas a la presentació de comunicacions. Candela Cabezuelo, que s’ha incorporat al Lab de Feminisme, ens va presentar Análisis del sujeto político del feminismo en especial relación com la Ley Orgánica 1/2004 destacant que és necessari aplicar la perspectiva interseccional amb anterioritat a la perspectiva de gènere.

Per la seua part, Martta Joan Giralt Hernández i Irene Plaza Minguella ens van contar el projecte l’iceberg que cal desfer, una proposta trencadora d’activisme feminista a través de l’art i el disseny del col·lectiu PLA[(i)]GI.

També es van llegir les comunicacions de Regina Laguna, La interseccionalitat com a eina de construcció de les polítiques europees d’igualtat que posa en relleu la importància d’incorporar la interseccionalitat en les polítiques d’Europa i, més concretament, en la nova Estratègia per a la Igualtat de Gènere 2025. La comunicació de Sònia Reverter, titulada La interseccionalitat com a paraigües feminista, emfatitza el caràcter integrador del feminisme interseccional com a eix de diàleg dins del moviment feminista. Per últim, la comunicació d’Amanda Martínez amb el títol Intersecciones y políticas públicas. Una forma d’abordar la desigualtat de forma más inclusiva emfatitza el paper de la interseccionalitat com a ferramenta per a obtindre una vertadera inclusió de tots els subjectes de la societat. Fomentant d’aquest mode la seua participació social i política.

Vam iniciar la segona jornada del workshop amb la ponència de MariaCaterina La Barbera, del Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas que ens va parlar de la institucionalització de la perspectiva interseccional. Va ser presentada per Vicenta Tasa Fuster, membre del Lab de Feminisme. Segons La Barbera, la normativa és necessària i no podem implementar la interseccionalitat sense comptar amb una normativa estatal com la que ja existeix a escala internacional. A més, és indispensable que hi haja una traducció de directrius de com implementar la interseccionalitat dels plans a la pràctica.

De la mà de Gerard Coll-Planas, professor de la Universitat de Vic, i de Teresa del Amo, tècnica de l’Ajuntament de Terrassa van presentar la conferència “Aplicació de la interseccionalitat en la política municipal”. La ponència ens va donar a conéixer el projecte “Igualtats Connectades. Interseccionalitat a les polítiques públiques locals” implementat per l’Ajuntament de Terrassa, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i CEPS Projectes Socials. Aquesta iniciativa parteix de la necessitat de cercar noves formes d’intervindre i planificar que permeten donar respostes més integrals i adequades a la complexitat de la realitat i de les persones.

L’última taula d’aquest Workshop va estar moderada per Alícia Villar Aguilés, coordinadora del Lab de Feminisme, qui va afirmar que “sense diversitat no podria existir la interseccionalitat i el repte que tenim és precisament en com abordar la diversitat des de la interseccionalitat i en el cas d’aquesta taula en com abordar la diversitat cultural”. En la taula van intervindre, en primer lloc, Ángela Nzambi, responsable de voluntariat, participació i incidència en CEAR PV. Nzambi va parlar al voltant de la gestió de la diversitat cultural. Tot seguit, Verònica Gisbert, professora de criminologia de la Universitat de València, va reivindicar la festa popular com espai per a canviar models socials i, així, convertir-los en una ferramenta d’inclusió social. Per últim, Aitana Guia Conca, professora en California State University, ens va relatar a través d’exemples concrets com el procés migratori transforma a les persones i com de necessari es fa reconéixer i revisar els mateixos privilegis.

A la cloenda va participar Krisztina Sándor, membre del Bureau de la Coppieters Foundation, qui va indicar que la diversitat, com també el feminisme, són i han de ser defensats en tota Europa. A més, Gonçal Grau Muedra, president de la Fundació Nexe, va destacar el treball de Lab de Feminisme, i també va assenyalar que l’objectiu de la Fundació Nexe és crear aquests espais de debat i reflexió per poder aprendre i generar propostes per poder transformar la societat en la qual vivim.

Des del Lab de Feminisme fem una valoració positiva d’aquesta segona edició del Workshop de Feminisme amb el convenciment de continuar treballant des de la reflexió dialogada i amb la il·lusió de començar a pensar en el que futur workshop que vindrà.

Estigueu atentes perquè molt prompte difondrem la galeria de fotos, els vídeos de les sessions i un vídeo-resum de les taules.