INTERSECCIONALITAT: PINZELLADES SOBRE LA SEUA APLICACIÓ A NIVELL JURISPRUDENCIAL I DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Per Candela Cabezuelo Castelló

El moviment feminista s’identifica amb un subjecte polític concret: les dones, no sols com a individus, sinó com a col·lectiu que busca emancipació i transcendència a la dimensió pública.

Al llarg de les diferents ones del moviment,  aquest subjecte s’ha identificat amb el col·lectiu dones blanques cishetero, atés que les tres primeres ones se situen entre el S. XVIII i el segle XX, i en aquest moment es comencen a formar les bases del feminisme d’estat, buscant drets civils, polítics i posteriorment socials.

És en la dècada de 1980 quan Kimberlé Williams Crenshaw, i concretament en el seu text Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color (1991), evidencia el fet que la reducció de les diferències intergrupals ignora la realitat en que, en el context de la violència contra les dones, aquesta es conforma i construeix també sobre la base d’aquestes diferències, que són de classe, ètnia, gènere, diversitat funcional.

No obstant això, no solament s’ha de parlar d’identitats, sinó de jerarquies de dominacions que convergeixen i configuren l’experiència de les dones.

Podem parlar d’interseccionalitat amb una metàfora: com un encreuament de camins, una intersecció de trànsit que pot fluir en una direcció o una altra, en la qual, si succeeix un accident, pot deure’s per vehicles que circulen en una d’aquestes direccions, o en diverses al mateix temps.

Podríem fer altres analogies, però el missatge continua sent idèntic: no poden separar-se els eixos d’opressió perquè conformen una experiència única d’un grup social i són essencials per a elaborar mesures orientades a aquest.
Crenshaw va emprar aquest terme relacionant-lo especialment amb el Dret i en concret l’anàlisi de jurisprudència, ja que l’aplicació d’aquesta perspectiva és imperativa per a ajudar a respondre millor des d’aquesta matèria, així com des de les polítiques públiques.

Trobem una multitud de casos en els quals podem apreciar això, com pot ser DeGraffenreid i General Motors, en el qual es plantejava que una sèrie d’acomiadaments havien sigut discriminatoris contra les Dones Negres que denunciaven.

No obstant això, les mesures de discriminació per raó de sexe i discriminació racial es dividien en dues agendes polítiques diferenciades. D’aquesta manera les Dones Negres quedaven desprotegides perquè no eren subjecte concret de les mesures contra la discriminació racial, ni de les mesures contra la discriminació per raó de gènere, ja que les mesures de la primera i els seus barems estaven determinades per l’experiència dels homes negres, i les mesures de gènere en l’experiència de dones blanques.

Aquest fet, que les mesures polítiques no tinguen en compte les interseccions dels eixos identitaris com a causants de processos diferents de dominació, provoca que aquestes no siguen capaces de donar solució a aquests complexos processos de desigualtat interseccional.

Un altre cas ressenyable és Lam V University of Hawaii, en el qual La professora Lam va sol·licitar la plaça disponible per a la Direcció en la Facultat de Dret durant el període lectiu de 1987 a 1988, i en aquesta prima garbella va arribar a ser finalista. No obstant això, la Facultat va acabar el procés sense contractar a ningú per al lloc. Lam reclamava que la Facultat havia obrat mitjançant discriminació en base tres eixos discriminatoris com són sexe, etnicitat i origen nacional, no obstant això, s’al·legava que no es trobava base de discriminació directa.

En el Tribunal s’al·legaven dos motius per al desistiment i arxivament del cas, el primer d’ells era que encara que s’havia constatat que la Facultat tenia prejudicis contra les persones d’ascendència asiàtica i les dones en general, no es podia determinar que els demandats hagueren actuat conforme a aquests prejudicis. El segon motiu que s’al·legava era que hi havia dos candidats i que els demandats sí que tenien en bona consideració per al lloc, un era un home d’ascendència asiàtica, i una altra, una dona blanca.

D’aquesta manera, en avaluar la importància d’aquests candidats, el tribunal analitzava la discriminació patida per una dona d’ascendència asiàtica avaluant el racisme i el masclisme com a elements diferents i separats, buscant comportaments racistes i masclistes de manera independent, tenint com mates “ideals” o model a un home d’ascendència asiàtica i a una dona blanca.

Concloïa que en oferir el lloc a un home racialitzat indicava que no hi havia discriminació per raó racial, i de la mateixa manera en oferir el lloc a una dona blanca, no hi havia discriminació per raó de gènere.

Les dones d’ascendència asiàtica pateixen estereotips i prejudicis que no comparteixen els homes de la mateixa etnicitat ni les dones no racialitzades, per tant, són víctimes d’una discriminació concreta, independentment que no existisca aquesta contra els dos grups anteriorment esmentats.

Aquest cas a més mostra una situació extremadament rellevant a l’hora d’elaborar polítiques públiques, ja que tenint en compte com actuen aquestes jerarquies de dominació, veiem que col·loquen a grups oprimits subjectes de discriminació com són els homes racialitzats i les dones, en una posició de privilegi en relació amb, en aquest cas, un altre grup vulnerable, dones racialitzades.

Una vegada tenim resolta la incògnita de què intersecciona, hem de plantejar-nos com es relacionen aquests eixos de dominació, què volem dir quan ens referim al fet que interactuen.

Per tant, la idea més representativa de la matriu de dominació de la qual parlava Collins podria ser entendre-la com un conjunt d’eixos que identifiquen diferents opressions, siga per etnicitat, gènere, idioma, capacitisme, i que com si fora un cabdell de llana, s’embullen de manera que no és possible separar-los.

Aquests fils, d’una banda, han d’entendre’s en el context d’un estat en el qual es creen, generen i legislen determinats instruments jurídics. El dret i les polítiques públiques, per tant, són el màxim lloc privilegiat que elaborarà normes. El problema resideix en el subjecte polític que es té al cap en elaborar-les, ja que es confeccionen a partir d’una convergència d’eixos de dominació, i és el que proposa o imposa relacions entre els sistemes de domini. És, per tant, el principal factor articulador d’aquestes.

En conclusió, s’han de tindre en compte totes les variables, tots els subjectes als quals empararà determinat instrument, per a així poder respondre millor a la realitat social a la qual es dirigeixen.

Candela Cabezuelo Castelló es estudiant del máster d’abogacia i membre del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe. És activista pels drets LGTBIQ+