VIURE, ENSENYAR, APRENDRE: UN NOU IMPULS A L’ESCOLA EN VALENCIÀ

Per Miquel Nicolàs

L’escola és encara un dels pilars de les societats avançades. Certament els canvis tecnològics han portat les formes d’aprenentatge i entreteniment més enllà dels nivells de l’escolarització regulada. Però l’escola és, després de la família, l’àmbit on s’adquireixen els hàbits de socialització bàsics, les destreses cognitives primeres, els conceptes i els valors nuclears que articulen la trama de la vida col·lectiva. D’aquí la importància dels debats públics sobre el paper de l’escola, la seua configuració i les funcions que ha d’assumir en un món canviant.

L’educació lingüística constitueix un àmbit destacat dins les institucions educatives, per tal com les llengües són l’eina transversal, el vehicle que facilita els processos d’ensenyament i aprenentatge i l’instrument simbòlic que identifica l’escola i la societat que la sustenta. Aquesta constatació encara es fa més complexa en societats com la valenciana, amb una llengua pròpia postergada. En efecte, el valencià ha patit històricament una minorització social, suplantat progressivament per la llengua comuna, i corre el perill d’esvair-se, diluït en un multilingüisme pretesament cosmopolita, que afavoreix les grans llengües d’Estat.

Les iniciatives legals i institucionals amb què s’ha mirat de fer front a aquest panorama han provocat una àmplia controvèrsia política i mediàtica, amb derivades judicials. En el context actual, la darrera fita normativa és la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. La seua promulgació va estar precedida per les sentències que anul·laven l’aplicació del Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell que establia el model lingüístic educatiu valencià i en regulava l’aplicació als nivells educatius no universitaris.

Quatre anys després d’entrar en vigor la llei actual toca fer-ne balanç. Per això la Fundació Nexe ha convidat un seguit d’especialistes amb una llarga trajectòria en diversos camps de la docència i la investigació. Els hem demanat que aporten el seu punt de vista autoritzat sobre alguns dels aspectes que integren el polièdric món del plurilingüisme educatiu. L’objectiu és exposar l’estat de la qüestió a grans trets, presentant les línies de discussió principal del tema que hem suggerit a cadascú. Són intervencions personals, de síntesi, que en absolut exhaureixen els temes, si no que conviden, a partir de la qualificació dels autors i autores, a seguir-hi reflexionant.

La sèrie de textos, que anirà apareixent en les pròximes setmanes en aquest web, no persegueix entrar en valoracions polítiques, ni menys encara emetre un veredicte d’aprovació o refús de la norma i la seua aplicació. Es tracta de fornir elements de discussió sobre els resultats dels programes d’educació plurilingüe i intercultural, la seua implementació als diferents nivells educatius, l’articulació dels projectes lingüístics de centre, el valor de les llengües d’instrucció, la integració de llengües i continguts o el pes de la lectura en l’educació plurilingüe, entre altres qüestions. En definitiva, la intenció de Nexe és aportar opinions contrastades, fomentar el debat i propiciar un nou impuls a l’escola en valencià.

Miquel Nicolàs és Professor Titular de Filologia Catalana a la Universitat de València i membre del Lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe.