MUNICIPIS RESILIENTS. PROPOSTES SENZILLES PER A AFRONTAR LES MÚLTIPLES CRISIS

Per Vicent Cucarella Tormo

Ens enfrontem alhora a tres crisis transcendentals com són el canvi climàtic, el zenit en l’extracció dels combustibles fòssils i l’escassesa de minerals per a la transició energètica. L’ús de combustibles fòssils ha permés un desenvolupament social i un creixement econòmic sense precedents, però també ha provocat l’emergència climàtica.

Tant el desequilibri climàtic com la davallada en l’extracció de combustibles fòssils han sigut advertits des de fa almenys cinquanta anys. No obstant això, durant dècades s’han obviat els dos problemes i sols s’ha començat a parlar d’ells en els últims anys, acompanyats d’una proposta de solució conjunta: el desplegament massiu de les anomenades energies renovables. Ara bé, aquestes fonts energètiques no posseeixen ni la versatilitat ni l’elevat retorn energètic de les fòssils, a més de requerir quantiosos recursos naturals que impossibiliten la substitució energètica a l’escala projectada. És a dir, ens haurem d’acostumar a una societat amb menys energia disponible neta.

La tensió energètica resultant de la invasió militar russa d’Ucraïna ha demostrat aquesta feblesa, accentuant els problemes que ja patíem abans del conflicte. Són reptes que, amb alts i baixos, prosseguiran després de superar la crisi bèl·lica i afectaran el nivell de l’economia, no sols si es pretén atenuar seriosament el canvi climàtic, sinó també per la inevitable disminució de l’energia barata, abundant i versàtil, imprescindible per a prosseguir l’elevada activitat econòmica. Per això, a la transició energètica ha d’unir-se-li la transició cap a societats amb menys energia i menys activitat econòmica.

Els actuals plans contra la crisi cerquen principalment la reactivació econòmica, però no suposen una autèntica transformació. És més, l’augment de complexitat en els processos tecnològics implica caminar en un sentit contrari a l’anunciada resiliència.

En aquest escenari i aprofitant la seua proximitat al ciutadà, els municipis també haurien de ser protagonistes del procés per a dotar de resiliència al sistema, adaptant-se per a afrontar amenaces com la falta de béns i serveis bàsics per la reducció i interrupcions del comerç internacional; les pertorbacions en la producció agrícola, ramadera i pesquera; o l’impacte en la producció agroindustrial d’aliments per la disminució de determinats productes petroquímics.

Llavors, com poden ajudar els ajuntaments a augmentar la resiliència dels seus municipis? Dins del moviment de les ciutats en transició existeixen propostes integrals molt interessants per avançar en aquest sentit, amb diferents graus de complexitat. No obstant això, aquest article pretén suggerir propostes de fàcil implantació, amb un cost reduït per als municipis i que servisquen com a un primer pas en la transició. A més a més, tenen la capacitat de crear sentiment de comunitat, tan necessari per a facilitar la col·laboració mútua en moments en els que cal afavorir la simbiosi amb altres persones i amb el medi ambient.

Algunes d’aquestes iniciatives podrien ser la creació de “biblioteques” de ferramentes compartides i de tallers d’ús comunitari, el foment de grups de missatgeria per a prestar objectes entre veïns, l’elaboració d’un banc de sabers tradicionals i d’un cens de productors locals o comarcals, l’organització de bancs de temps, l’impuls d’horts comunitaris, etc.

Existeixen moltes altres propostes tant o més interessants que aquestes, però que no tractaré ací perquè impliquen una major complexitat o cost, o perquè ja formen part d’iniciatives més debatudes, com són les comunitats energètiques, el foment del transport col·lectiu, les ciutats de 15 minuts, les vies ciclistes, l’ús compartit de vehicles, etc. Així que, a continuació, descriuré breument algunes de les propostes més senzilles que poden ser implantades en poblacions menudes i mitjanes, o també a escala de barris en grans ciutats.

“Biblioteca” de ferramentes compartides i taller d’ús comunitari

Consisteix a destinar un espai municipal per a dotar-lo amb ferramentes domèstiques bàsiques, inventariades i classificades, amb la finalitat de poder ser utilitzades per qualsevol veí: trepants, broques, martells, tornavisos, claus fixes, alicates, serres, escales, màquines de cosir, bombes de peu per a bicicletes, etc. D’aquesta manera s’evita l’adquisició excessiva de ferramentes, moltes de les quals s’empren en poques ocasions. Aquests utensilis poden ser aportats per l’ajuntament o cedits pels mateixos veïns per a crear una dotació compartida.

A més a més, aquesta iniciativa es pot completar amb un espai destinat com a taller comunitari on efectuar determinats projectes o fer reparacions de manera individual o col·lectiva. En molts casos s’acaben convertint en llocs on persones majors transmeten el seu coneixement en diferents oficis.

Grups de missatgeria per a prestar objectes entre veïns (en WhatsApp, Telegram, etc.)

Amb una finalitat semblant a l’anterior proposta, aquests grups pretenen reduir la compra d’objectes d’ús ocasional, facilitant el contacte entre veïns per a compartir objectes, intercanviar-los o regalar-los. El grup funciona bé quan posa en comunicació persones que viuen relativament prop (municipi menut o barri) i està format per un nombre adequat d’usuaris.

El funcionament habitual del grup consisteix en què un veí demane en el grup l’objecte que necessita puntualment (per exemple: un trepant per a fer alguna instal·lació domèstica, una novel·la de lectura recomanada en l’escola, etc.). No obstant això, també sol ser habitual que algun veí regale un objecte que ja no li resulta útil.

Cal dir que aquests no són grups per a vendre objectes de segona mà ni per a fer publicitat professional.

Banc de sabers tradicionals o de memòria local

Elaboració d’un banc de dades amb recursos materials i audiovisuals sobre els costums del poble, gastronomia, dites populars, etc. De manera primordial, caldria documentar el coneixement de la gent major en treballs tradicionals en vies de desaparició i que potser haurem de recuperar a causa de la gradual reducció de la globalització. Convindria il·lustrar les diferents faenes agrícoles, el treball amb la fusta o el vímet, els plats gastronòmics tradicionals, les tasques domèstiques pròpies de la comarca, la reparació d’eines de manera artesanal, etc.

Cens de productors locals o comarcals

L’anàlisi de la resiliència d’una comunitat ha de començar per conéixer en quins aspectes pot ser autosuficient i en quins altres existeix una debilitat per una forta dependència externa. En aquest sentit, seria convenient elaborar un llistat de productors pròxims i analitzar quines són les mancances en béns i serveis bàsics. Això permetria preparar-se per a ser més resilients de cara a un futur amb menys intercanvis entre territoris per l’encariment i reducció del transport.

Bancs de temps

Són grups de persones que s’ajuden intercanviant temps, dedicant-lo a tasques puntuals de col·laboració en reparacions domèstiques, en acompanyament en tasques administratives, en atenció a persones (xiquets, gent major, persones malaltes…). Els intercanvis més habituals es refereixen a activitats socials, culturals, educatives o relacionades amb les necessitats de la vida diària.

Es tracta bàsicament d’intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni contraprestació monetària. L’usuari rep un servei d’una altra persona i es compromet a prestar un servei en algun altre moment. Una de les característiques és que els intercanvis no solen ser bilaterals, de manera que cadascú ofereix les seues habilitats a canvi de que alguna altra persona l’ajude quan ell tinga necessitat. No és un intercanvi entre dues persones, sinó més bé una cadena de favors.

Cessió de terrenys municipals per a horts comunitaris

Els horts comunitaris són una forma d’integrar l’agricultura a les ciutats i les zones periurbanes. Es tracta d’iniciatives autogestionades de grups de persones que volen treballar un hort i s’organitzen per aconseguir l’espai i mantindre-lo. Aquests horts solen donar ús social a espais en desús i els recuperen com a espais públics de trobada i de participació veïnal, un lloc per conéixer el veïnat i promoure un estil de vida saludable amb aliments frescos, locals i ecològics.
La gestió se sol fer mitjançant assemblees periòdiques on es gestiona la terra, el reg o els fems, i sovint es practica agricultura ecològica aprofitant els mateixos recursos (compost, restes vegetals…), sense utilitzar productes químics.
Aquestes sis iniciatives –i moltes altres semblants– poden afavorir la consolidació d’una xarxa d’ajuda mútua, que regenera els llaços comunitaris d’un poble o barri, que permet la convivència cooperativa i que fomenta així l’oportunitat de conéixer i confiar en els altres, al mateix temps que fa més sostenible i resilient el municipi.

Vicent Cucarella Tormo és economista, autor d’Economia per a un futur sostenible i actual síndic major de comptes. És membre del GreenLab de la Fundació Nexe