LA BATALLA CULTURAL DE L’ANTIFEMINISME

Per Alícia Villar Aguilés

Estem travessant una època de grans tensions i problemàtiques, de guerres sagnants, algunes més noves i d’altres massa velles. Les guerres ens mostren la cara més amarga de la humanitat deshumanitzada. I en totes elles, les dones són víctimes doblement marcades per ser tractades com a arma de guerra, violentant els seus cossos i per les seues posicions de major precarietat socioeconòmica.

Les guerres no totes es lliuren a punt de fusell o d’amenaça nuclear, n’hi ha d’altres, com són les batalles culturals que també caracteritzen els nostres temps convulsos. En aquestes batalles culturals s’intenta guanyar els marcs ideològics i la conquesta del relat.

La batalla cultural de l’antifeminisme recorre Europa, i altres indrets. Ho fa de manera visible, però també ho fa sigil·losament, com un verí que va dosificant-se per un enemic ocult i que va fent malbé el cos a poc a poc. El verí de l’antifeminisme va inoculant programes polítics, discursos de l’arena parlamentària i discursos socials que es poden escoltar en la gent del carrer. La guerra cultural es lliura en els espais de l’esfera política parlamentària, als carrers físics i, molt especialment, als espais virtuals. El verí discorre per Internet a colp de publicacions en X, en vídeos de TikTok i d’altres llocs conquerits pels youtubers que protagonitzen l’esfera digital afavorint un auge de la misogínia recolzada en la retòrica de la llibertat d’expressió.

El verí de l’antifeminisme s’emmarca dins de la reacció antifeminista (backlash) que està donant-se des de fa uns anys a conseqüència dels èxits del moviment feminista i és d’escala global, com s’argumenta des d’organitzacions internacionals com Nacions Unides en l’informe de 2020 titulat Gender equality and gender backlash. Es tracta d’una reacció contra els drets de les dones, contra el concepte de gènere i l’aplicació de la perspectiva de gènere, l’assoliment de drets d’igualtat i també del reconeixement de la diversitat sexual i de gènere, especialment significatius en els darrers anys al nostre context.

Tenim una actualitat on els moviments transnacionals que s’oposen a l’anomenada “ideologia de gènere” estan guanyant terreny. Aquests moviments no són espontanis, ni ocorren de manera desorganitzada, més bé, tot el contrari, estan formats per religiosos conservadors, per societat civil, organitzacions i partits polítics amb representació parlamentària, per agents del món empresarial i també del món acadèmic. En definitiva, gent amb poder que imposa aquesta ideologia antifeminista.

Al context valencià tenim diverses mostres d’aquesta realitat. El parlament valencià està actualment enverinat per discursos que poden ser interpretats dins d’aquesta batalla cultural antifeminista amb declaracions com “la violència de gènere no existeix, la violència masclista no existeix” de José María Llanos, diputat de Vox per València, una afirmació que va fer el passat juny de 2023. Hores més tard rectificava les seues paraules amb una publicació en X afirmant que el que volia dir és que negava la violència de gènere.

Al País Valencià i a altres contextos pròxims o llunyans la retòrica i les estratègies antifeministes i antiLGTBIQ+ contemporànies semblen haver transcendit els diferents contextos nacionals, religiosos i polítics, en paraules de Stefanie Mayer i Judith Goetz (2023) en un llibre en accés obert dedicat a perspectives globals sobre antifeminisme.

El recurs a la difusió de pànics morals per part de posicions conservadores i populismes d’extrema dreta es pot observar en atacs cap a les activistes feministes i al col·lectiu LGTBIQ+ amb acusacions de ser una amenaça per al manteniment de la família tradicional, de l’educació a les escoles, com ara la proposta d’implantar l’anomenat pin parental de control dels continguts d’educació afectivosexual o la repressió contra la multiculturalitat per assenyalar-ho com a focus d’inseguretat ciutadana, entre d’altres.

L’atac al moviment feminista també es lliura des d’una de les màximes representants del parlament valencià, com és la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó. La presidenta ha fet declaracions en aquest marc interpretatiu antifeminista com, per exemple, que “a les dones ens ha de dirigir la vida el moviment feminista, que ens ha de dir el que hem d’estudiar, com hem de viure, i que a més a més ha de criminalitzar als nostres pares, als nostres homes, als nostres fills i als nostres germans”. Aquesta declaració pot ser interpretada com una paradoxa de l’auto victimització, pròpia dels discursos d’extrema dreta (Kuhar i Paternotte, 2017).

Davant d’aquesta batalla cultural antifeminista que enverina la nostra democràcia necessitem enfortir-nos amb educació feminista, amb aliances entre totes les persones les quals aspirem a una societat justa, respectuosa i que lluita pel manteniment de drets aconseguits. Davant d’aquestes amenaces hem de crear espais de reflexió i activisme que ens ajuden a conéixer i compartir idees de pensament i acció. Per això, mogudes per eixes voluntats, cridem de nou les consignes feministes per a aquest 8 de març de 2024. I també us volem anunciar que en novembre tindrà lloc el III Workshop del Lab de Feminisme de la Fundació Nexe dedicat als moviments i discursos antifeministes a Europa. Us convidem a participar-hi.

Referències

Kuhar,  Roman  &  Paternotte,  David  (2017): Anti-Gender  Campaigns  in  Europe. Mobilizing  against Equality. Maryland: Rowman & Littlefield.

Mayer, Stefanie & Goetz, Judith (2023). Global Perspectives on Anti-Feminism: Far-Right and Religious Attacks on Equality and Diversity. Edinburgh University Press.

United Nations (2020). Gender equality and gender backlash. https://www.ohchr.org/sites/default/files/Documents/Issues/Women/WG/Gender-equality-and-gender-backlash.pdf

Alícia Villar Aguilés és professora de sociologia de la Universitat de València. Desenvolupa la seua investigació en sociologia de l’educació, trajectòries acadèmiques, sociologia del gènere i està interessada en l’anàlisi de les desigualtats des de la perspectiva interseccional. És coordinadora del Lab-Feminisme de la Fundació Nexe.