L’ALTERNATIVA DE PAÍS

Per Joan Guanter i Ruiz

“M’he estimat molt la vida” diu Estellés en un dels seus poemes, la vida entesa com la quotidianitat, el dia a dia, les coses senzilles. Però quina és la vida de la joventut valenciana, quina és la nostra quotidianitat? I sobretot, quina és la vida que volem i ens hem d’estimar?

La vida de la qual ens parla Estellés, la quotidianitat de la joventut valenciana actual està marcada per la precarietat laboral, pels preus del lloguer disparats, per l’ínfima rellevància de la salut mental en el sistema públic de salut i per l’atac directe al valencià, a la cultura i a l’educació pública. Estos són els eixos que marquen la nostra quotidianitat, el nostre dia a dia al País Valencià.

Vivim en un País amb una taxa d’atur juvenil del 24,71%, una dada que supera en 13 punts la taxa d’atur total. Un País amb milers de joves treballant amb contractes precaris, o massa vegades il·legals amb hores fora de contacte, sense cotitzar i per baix del salari mínim interprofessional. I en esta situació, tenim un president de la Generalitat que diu sense cap por “la Comunitat Valenciana serà turística o no serà” mentre retalla els programes d’ocupació laboral per a persones joves.

Vivim en un País on les persones joves hem de destinar el 77,7% del salari per a pagar el preu del lloguer, o i si optem per comprar, hauríem d’estalviar 3,5 sous anuals complets només per a pagar l’entrada d’un pis. I en esta situació, tenim una ministra del Govern d’Espanya que demana “solidaritat” als propietaris per a baixar els lloguers mentre no actua davant un dels majors problemes actuals que no ens permet emancipar-nos.

Vivim en un País on més del 70% de les persones joves afirmen haver patit ansietat, però sols un 19% estaria disposat a demanar ajuda en eixos casos. Un país on sols comptem amb 1 psicòleg públic per cada 1886 habitants. I en esta situació, tenim diputats del PP que criden “Vete al médico” de manera despectiva quan s’intenta visibilitzar esta situació i, el que és encara més greu, en este context el PP retalla 12 milions del Pla de Salut Mental.

Vivim en un país on els menyspreus cap a la nostra llengua són massa constants, amb un Govern que acaba d’aprovar una Llei Educativa que suposa un atac frontal a l’educació pública, que pretén dinamitar els consensos de País aconseguits fins ara i que aspira a fulminar l’ensenyament en valencià a les zones castellanoparlants. I en esta situació, tenim un president que parla de la “imposición del valenciano” mentre es carrega sense cap mirament la nostra llengua.

Vivim en este País, sí, però estem en política perquè aspirem a transformar la realitat, perquè volem millorar la vida de la joventut valenciana. I ara toca mirada llarga i responsabilitat per liderar un projecte de País transformador, que il·lusione, que reagrupe les lluites compartides per la justícia social, l’educació, la sanitat pública, el territori i la defensa de la democràcia. Vivim en un País que espera de nosaltres trellat i decisió, i és el moment de posar-nos a treballar per fer-ho possible. Però este camí no el podem fer sols, cal autocrítica, però també cal retrobar-nos amb les entitats, amb associacions i amb tots els col·lectius que treballen, també des de la quotidianitat, per un futur millor per a la joventut d’este país, des de tots els àmbits. Necessitem un front comú amb lideratge, present de nord a sud del nostre país, que arribe a tots els racons i que aspire a capgirar la política que ens volen fer creure que ha vingut per a anys.

És el moment de teixir una alternativa de país antifeixista, d’esquerres, valencianista, ecologista, feminista i de progrés. És el moment de reil·lusionar-nos, escoltar, repensar i projectar quin model de País volem. Ho vam fer i ho tornarem a fer.

I la joventut valenciana no defallirem, no som els qui només estem a les xarxes, no som la generació de vidre, no som els que sempre ens queixem. Tampoc volem més privilegis que ningú, simplement aspirem a viure en un País que ens escolte, un País amb oportunitats, un País on poder viure. I per a fer-ho possible ens necessitem a totes, perquè si volem continuar estimant-nos la vida tant com Estellés, les joves valencianes mereixem una alternativa al govern actual forta, decidida i realista.

La joventut valenciana mereix un Projecte de País que siga l’alternativa.

Responsabilitat i a treballar.

Joan Guanter i Ruiz és secretari general de Joves PV – Compromís