20 ANYS DE LA LLEI CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Per Fer Lapresta Gascón

El dia 22 de desembre de 2004 el ple del Congrés dels Diputats va votar i aprovar per unanimitat la Llei de Protecció integral contra la violència de gènere, llei 1/2004, de 28 de desembre.

Han passat vint anys des d’aquell moment, anys en què s’ha desenvolupat la nova llei que va portar molts avanços en la lluita contra la violència masclista; el més important amb la modificació del Codi Penal, que per primera vegada va tipificar els delictes de violència de gènere. Este canvi penal es va acompanyar amb la creació dels jutjats especialitzats en violència contra la dona, l’especialització de tot el personal que hi treballa, la creació dins dels cossos de seguretat de grups especialitzats en violència contra la dona, la creació del centre dona 24 hores, el telèfon 016 i centres de dones als ajuntaments de cada poble que han volgut desenvolupar-los, les oficines de víctimes de delicte també especialitzades, la creació de recursos socials per a permetre a les víctimes refer les seues vides lluny dels seus maltractadors (vivenda, prestacions socials, drets laborals, escolarització de filles i fills menors d’edat,…), fins i tot, la creació d’oficines de denúncies especialitzades i amb equips multidisciplinaris per poder atendre i donar suport a les víctimes des del primer moment. Tot allò impensable abans que la llei esdevinguera en una realitat.

No menys important van ser les mesures que va desenvolupar la sensibilització, prevenció i detecció de la violència contra les dones, en matèries com l’educació, la comunicació i la sanitat, així com el reconeixement dels drets de les dones víctimes de violència de gènere.

En estos anys gràcies a la llei i al seu desenvolupament s’han protegit a moltes víctimes i s’han dictat moltes sentències condemnatòries contra els seus maltractadors, milers i milers, tant de conformitat amb les parts del procediment quan el maltractador ha assolit la culpa, com després de la celebració d’un judici. S’han executat les condemnes, i els condemnats, no només han acomplit les condemnes principals, sinó que han hagut d’acomplir també les accessòries, com les prohibicions d’acostar-se i comunicar-se amb les víctimes així com l’assistència als cursos de reeducació.

Però les circumstàncies actuals ens han de fer reflexionar i adonar-nos que encara queda molt a fer. D’una banda, es fa necessària la referència a la DANA que fa unes setmanes va assolar part del territori valencià, amb unes conseqüències personals, socials i econòmiques com mai havíem imaginat. Esta situació ha deixat els col·lectius més vulnerables molt desprotegits i especialment a les dones que estan patint violència masclista.

Així fa uns dies, el Col·legi Oficial de Psicòlegs alertava d’un augment de les víctimes d’esta violència a les zones afectades per la DANA. El tancament dels centres d’atenció 24 hores, comissaries i jutjats, dels centres d’atenció primària i serveis socials, junt amb la mancança de molts serveis en les zones afectades està fent que siga molt complicat protegir a estes dones dels seus agressors.

I encara que el govern ha posat en marxa una línia d’ajudes econòmiques a les víctimes de violència de gènere, en la pràctica esdevé molt difícil arribar-hi. Una vegada més la realitat ens està demostrant que per molt que s’avance sempre hi ha situacions que invisibilitzen a estes dones i les col·loquen en situacions de vulnerabilitat que no estaven previstes per ningú.

D’altra banda, no podem deixar d’objectivar que any rere any la xifra de dones que pateixen violència masclista i, fins i tot ens deixen per culpa d’esta xacra, no abaixa. Per molts avanços que es facen no s’aconsegueix endarrerir en xifres globals. L’any 2023 les dones víctimes de violència de gènere a tot l’estat van augmentar en un 12,1% (segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2023). Hui en dia en l’any 2024, segons les dades provisionals publicades per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, 40 dones ens han deixat per culpa d’esta violència.

Este constant augment s’ha de posar en relació amb el context polític que vivim en els últims anys, en què hi ha un creixement de partits d’extrema dreta que neguen l’existència de la violència masclista i que estan reforçant les idees de desigualtat entre homes i dones. Amb estos discursos aconsegueixen la radicalització de la seua postura i el manteniment de les conductes masclistes i de desigualtat en les seus relacions, entre els seus seguidors, però també entre algunes dones.

Fins i tot, han sorgit moviments promoguts per dones, especialment als Estats Units, però que ja estan arribant a Europa a través de les xarxes socials, com el Tradwife, que promouen la idea que les dones troben la felicitat adoptant els rols de ser només mares i esposes. Així venen una idea fal·laç a les dones, i en especial a les més joves, que són les que més segueixen les xarxes socials, que la desigualtat està bé. Així adoctrinen des de l’arrel i inculquen a les dones més joves, l’axioma que la desigualtat és bona, així que, si esta idea cala, ja no la qüestionaran quan siguen més grans i hi estaran totalment submises.

En una enquesta de FAD Juventud de 2023, un de cada quatre joves homes pensa que la violència de gènere és un invent ideològic, per  9 de cada 10 dones joves que reconeixen haver patit alguna situació de violència de gènere en el seu entorn. La situació com a mínim és preocupant i potser ens estem trobant davant una situació de retrocés en matèria d’igualtat que pot portar en els pròxims anys un enduriment en el comportament d’estos homes cap a les dones.

Amb este escenari, si hui portàrem la llei de protecció integral contra la violència de gènere al Congrés dels diputats per a la seua aprovació, s’aprovaria per unanimitat? O, si hui la portàrem al Congrés, s’aprovaria? A vegades, sembla que estem pitjor que fa una dècada i que es desfan els avanços que tant han costat d’abastar. Arribats a este punt vull que quede molt clar el missatge, no ens podem permetre cap pas enrere i no hem de decaure en la lluita, per nosaltres, per totes les que ens precediren i per les que vindran.

És ben cert, que moltes dones hem encetat un camí cap endavant, de desconstrucció de tot l’aprés i normalitzat durant molts anys, de mans del patriarcat, especialment les de més edat, i estem lluitant perquè la societat ens considere com a iguals, ocupant en el mateix lloc que els homes i que ens permeta gaudir dels mateixos drets que ells han gaudit tradicionalment. Totes juntes hem estat d’acord en dir prou, i ens hem empoderat.

És imprescindible que els homes recorregueu el mateix camí, al més aviat possible tant els joves com els grans, fent un pas endavant i prenent part d’esta lluita, fent una aposta per la igualtat en tots els àmbits. Per això, és més necessari que mai que també sigueu capaços de deixar a banda els aprenentatges del patriarcat per caminar cap a una societat igualitària, aïllant als que no vullguen renunciar als seus privilegis pel fet de ser homes.

És ben cert, que en els últims mesos hem tingut molts exemples d’estos homes que no volen renunciar als seus privilegis i continuen maltractant i abusant de les dones i tractant-les com a éssers inferiors a ells. Però, per sort, cada vegada som més les dones que estem disposades a denunciar tots estos homes fent públiques les seues conductes, fins i tot, amb noms i cognoms.

Comptat i debatut, estaria bé que, aprofitant l’onomàstica de la llei, als seus vint anys, se li fera una revisió completa per tal d’actualitzar-la i intentar millorar tot allò que el temps ha deixat perdible alhora que ha d’adaptar les noves realitats socials, per tal que cap dona en cap situació de feblesa davant un home es torne a quedar mai sense protecció. Després de dos dècades, la llei ha sigut un avanç, però un avanç insuficient, per la qual cosa s’ha de revisar i millorar de caps a peus, al mateix temps que s’han d’adoptar altres mesures que la complementen, com introduir els missatges feministes en l’educació dels més menuts i dels adolescents, per tal que la protecció a les dones siga eficaç.

Fer Lapresta Gascón és advocada i membre del Consell Jurídic Consultiu