DECRETS I BARRANCADES

Per Antonio Losada Kuntz

El Decret-Llei 7/2024, de 9 de juliol, del Consell, de simplificació administrativa de la Generalitat (convalidat per les Corts Valencianes, en sessió de 28 de novembre, com a Llei 6/2024, de 5 de desmembre, de la Generalitat, de simplificació administrativa) conté mesures en múltiples àmbits de la gestió del govern valencià, en matèries sanitàries, educatives, comercials o purament procedimentals de la pròpia administració pública. No obstant això, una part substantiva, sensible i decididament transcendental del mateix afecta al propi territori del País Valencià, a la seua preservació i cura, a la seua sostenibilitat i a l’ús raonable -i racional- dels seus recursos.

De fet, es tracta d’una decisió política orientada sense ambages a posar el territori al servei dels interessos empresarials, industrials i financers de tot aquell que vulga colonitzar les comarques valencianes amb un afany extractiu il·limitat, sota l’excusa -fal·laç i interessada- de la necessitat de reactivar l’economia valenciana, atendre els sectors estratègics i, suposadament, combatre el despoblament.

Els títols IX, X -sobretot- i XI de la Llei, són agressions legals a la pervivència de l’àmbit físic del País, sense importar gens ni mica les conseqüències geogràfiques, geològiques, meteorològiques, mediambientals, forestals i la seua projecció a futur.

Un atac a la línia de flotació legislativa que intentava parapetar enfront de les conseqüències del canvi climàtic, no sols al territori valencià -castellonenc, alacantí-, sinó subsidiàriament als limítrofs -manxec: Conca, Albacete; aragonés: Terol; català: Tarragona (bàsicament el Deltebre)- i, per extensió, el front mediterrani de la Península Ibèrica en l’extrem occidental d’Europa. Una bateria de modificacions, derogacions, exempcions i excepcions a almenys 78 disposicions normatives (s.e.u.o.) desplegades al llarg dels anys -com a mínim des de 1983- en aplicació de les diferents competències atribuïdes al Govern de la Generalitat des de l’aprovació i posada en marxa de l’Estatut d’Autonomia de 1982, amb els seus corresponents desenrotllaments reglamentaris, modificacions i disposicions perfeccionadores.

Una marea de fang normatiu carregat de roques i detritus ideològics contra el PATRICOVA (Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció de Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana) [Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell], el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) [Decret 58/2018, de 4 de maig, del Consell], la Llei d’Ordenació del Territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) [Llei 5/2014, de 25 de juliol] i el seu Text Refós (TRLOTUP) [Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny], la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, les lleis de caça [Llei 13/2004, de 27 de desembre], de vies pecuàries [Llei 3/2014, d’11 de juliol], o la Llei de la Generalitat 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià –pròximament en les seues pantalles la [Llei 5/2018, de 6 de març, de la Generalitat, de l’Horta de València]-, llot ideològic prenyat d’amenaces efectives contra el medi ambient, el patrimoni, la seguretat i la salut dels valencians i les valencianes.

Una allau de martingales del llenguatge -carregades de paranys, punts negres, fosses sèptiques de depredació, rampinya i avarícia-, que venen a substituir els Projectes d’Inversió Estratègica Sostenible i els Projectes Territorials Estratègics per Projectes d’Interés Autonòmic (substitueixen mots com “estratègia” o “sostenibilitat” per “l’interés”), calaix de sastre per a arrasar centenars d’hectàrees de sòl rural i boscos, litoral, plagat de jocs de paraules, de la pitjor de les retòriques, de molt d’argot picaplets, de termes com a “qüestions metaterritorials”, “auctoritas” i “potestas”, “connexió de sentit”, “relació d’adequació”, “pressupost habilitant”, utilitzada profusament per a ocultar el sentit final del Decret, que és reunir i centralitzar la presa de decisions de depredació i esquilmació del territori a la disposició de fons d’inversió, fons voltor, grans corporacions financeres o industrials, en el despatx del MH President de la Generalitat. Una provocació insuportable.

A l’endemà de l’aprovació de la dita llei, el dia 29 d’octubre de 2024 la naturalesa va presentar una esmena a la totalitat d’esta decisió ideològica, exposant amb tota la violència els resultats d’una política suïcida en matèries com l’urbanisme, les infraestructures, l’energia, però també la mobilitat, l’educació o el model social de la nostra civilització extractiva dels recursos finits d’un món sense recanvi.

Estos dies es parla de catàstrofe natural -fals-, de desgràcia imprevisible -mentida-, de naturalesa descontrolada -estupidesa-. Es diu que les catàstrofes naturals no entenen de política, un lloc comú que desmentix el fet que la política irresponsable i avariciosa de l’home sobre l’entorn natural és, en realitat, la que provoca eixes catàstrofes. Per descomptat que les catàstrofes naturals són, també, polítiques, en eixe sentit: preses de decisions, com a mínim, irresponsalbes, com a màxim, delictives, sobre construcció en terrenys inundables, pretensió d’amansir una força que supera amb molt la capacitat de resposta de l’home, un pecat de “hybris” prenyat dels pitjors auguris en la seua concepció; disseny econòmic que comporta desplaçaments sostinguts i irracionals de masses ingents de treballadores i treballadors, diàriament, de llocs de residència a llocs de producció, amb el consegüent consum indiscriminat de recursos energètics, principalment basats en l’economia del carboni; infraestructures que es convertixen en tanques artificials al curs de les aigües -carreteres, autopistes, ferrocarrils-; deficient conservació d’infraestructures o de cursos naturals, concentració d’instal·lacions i equipaments que poden ser considerats estratègics en estos casos en llocs susceptibles de patir les conseqüències dels desastres, etc., etc., etc.

La veritable catàstrofe és la inacció social, ciutadana i política enfront d’estes agressions amb rang de llei i comandament en plaça per part de polítics venals, incapaços, avariciosos i probablement criminals, que ens estan deixant, una altra vegada, el País Valencià destrossat.

Cal aturar-los.

Antonio Losada Kuntz és ex alt funcionari de la Generalitat