VI ESCOLA DEL FÒRUM SOBIRANISTA

Per Alejandro Ferràndez Mas

Els passats 6, 7 i 8 de desembre va tindre lloc a la ciutat de Girona la VI Edició de l’Escola del Fòrum Sobiranista, en la qual vam tenir el plaer de participar una representació de la Fundació Nexe. En esta ocasió, la temàtica de l’Escola va girar al voltant de la sociolingüística i, en concret, dels drets lingüístics a Europa. Un tema sempre rellevant al País Valencià, però que ara, amb l’aprovació de la nova Llei d’Educació del conseller Rovira i els últims atacs al valencià per part del Consell, es troba de plena actualitat.

La primera jornada es va dedicar a la commemoració dels 100 anys de l’aliança Galeusca (acrònim de Galiza, Euskal Herria i Catalunya), una entesa sorgida amb la signatura d’un pacte entre estes tres nacions per a treballar en la solució del problema d’alliberament dels respectius pobles i que, amb l’esperit actual del Fòrum Sobiranista, s’ha ampliat amb la resta de territoris de l’àmbit lingüístic valencià-català de l’Estat espanyol.

En la inauguració d’esta jornada, vam començar amb la conferència La triple alianza de 1923 i el Galeuzca oferida per Xosé Estévez, historiador i professor gallec, continuant amb la celebració de dues taules rodones amb les respectives temàtiques 100 anys de relacions entre 3 nacions i Galeusca i el sobiranisme d’esquerres. Per a finalitzar esta primera jornada, Marta Cid (Fundació Irla), Floren Aoiz (Fundació Iratzar) i Rubén Cela (Fundació Galiza Sempre); van protagonitzar l’acte públic 100 anys de lluita per la sobirania, perspectives de futur. En el qual vam poder escoltar interessants reflexions i anàlisi sobre l’estat actual i les perspectives de futur dels distints moviments sobiranistes d’esquerres que es donen dins de l’Estat espanyol.

L’endemà, la jornada central de l’Escola del Fòrum Sobiranista del 7 de desembre va començar amb un discurs de Josep Huguet, membre del Consell Científic de la Fundació Coppieters, i un discurs inaugural a càrrec de la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Marina Gay i Lluc Salellas, alcalde de Girona. Una vegada inaugurada de manera oficial, la dinàmica de l’Escola consistia en la celebració de diverses taules rodones formatives seguides de sessions de treball en grups, en les quals les persones assistents havien de debatre i treballar en distintes dinàmiques i qüestions plantejades amb una temàtica relacionada a la taula rodona prèvia. En la primera d’elles, el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, i la sociolingüista gal·lesa i presidenta de The European Language Equality Network (ELEN), van tractar amb una gran precisió l’estat actual de les llengües minoritzades i la diversitat lingüística a Europa des de la perspectiva de la sostenibilitat. Tot seguit, després de la corresponent sessió de treball en grup, la següent taula formativa va abordar la realitat de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol des del punt de vista legal, fent un recorregut històric des de la Declaració Universal de Drets Lingüístics al Protocol de Donosti i acabant amb una reflexió amb opinions diverses sobre les distintes propostes d’una llei de llengües estatal. A esta taula hi van intervenir Manex Mantxola Urrate, de Kontseilua, Marcos Maceira Eiras, de Mesa pola Normalización Lingüística, i Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià.

Després d’una xicoteta pausa per al dinar, la sessió de vesprada va començar amb la presència de la directora acadèmica de la Fundació Nexe, Vicenta Tasa, que va intervenir com a professora de Dret Constitucional a la UV (on és directora de la Càtedra de Drets Lingüístics) en la taula rodona anomenada Protecció lingüística i política comparada amb la seua ponència dedicada a l’anàlisi del paper de l’Estat davant la diversitat lingüística amb una anàlisi comparada dels casos de Suïssa i Espanya. També hi van participar l’especialista en llengües europees minoritzades de l’ELEN, Davyth Hicks, amb una intervenció dedicada a analitzar la protecció i la promoció de les llengües cèltiques, i Sergi Morales-Gálvez, doctor en filosofia política i professor a la Universitat de València, que va exposar les seues conclusions sobre la situació de la llengua flamenca i l’alemany a Bèlgica.

Finalment, l’última tala rodona formativa de l’Escola, amb el títol La lluita contra l’imperialisme lingüístic. Mobilitzacions populars, la incorporació de nous parlants i el rol de les noves tecnologies, va girar al voltant dels distints moviments d’este tipus existents als territoris de les persones que hi van intervenir i del paper de les noves tecnologies en este aspecte. Van participar-hi Josep Buades, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Ane Elordi, coordinadora general de la Korrika (País Basc), Montserrat Casacuberta, regidora de política lingüística a l’Ajuntament de Rennes (Bretanya) per la Unió Democràtica Bretona, Fernando Ramallo, professor titular de Lingüística de la Universitat de Vigo, i el periodista Albert Lloreta. La jornada va finalitzar amb la posada en comú per part de representants dels distints grups de treball de les conclusions i propostes a què havien arribat durant les sessions de treball i amb el discurs de cloenda de David Minoves, president del CIEMEN.

La programació de l’escola va finalitzar l’endemà, 8 de desembre, amb una visita guiada per la preciosa ciutat vella de Girona, concloent així una nova edició de l’Escola del Fòrum Sobiranista que, sense cap dubte, ens va permetre adquirir una gran quantitat de nous coneixements sobre sociolingüística i la situació dels drets lingüístics en el territori europeu, que ens serviran a totes les persones assistents per a aplicar-los als casos particulars dels nostres territoris, a més de poder compartir experiències i intercanviar idees i propostes amb companyes i companys d’altres moviments sobiranistes.

Alejandro Ferràndez Mas és doctorand en comunicació política a la Universidade de Santiago de Compostela i tècnic de projectes de la Fundació Nexe i l’ACV Tirant lo Blanc