EL DISSENY TECNOPEDAGÒGIC COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL: PERSPECTIVA ÈTICA I FEMINISTA

En un context global cada vegada més digitalitzat, el rol de la dissenyadora tecnopedagògica emergeix com una figura clau per transformar l’educació. Més enllà de les competències tècniques i pedagògiques, aquesta professió inclou una dimensió ètica i social que busca garantir entorns d’aprenentatge inclusius i equitatius. Aquest article explora com el disseny tecnopedagògic pot contribuir a eliminar desigualtats, promoure la inclusió i adoptar una perspectiva feminista que transforme les dinàmiques de poder existents.

La dissenyadora tecnopedagògica té la responsabilitat de garantir que les eines digitals s’adapten a les necessitats diverses de les estudiants. Segons Sangrà et al. (2021), “no es tracta només d’adaptar tecnologies, sinó de promoure l’accessibilitat universal”. Això implica tenir en compte factors com la diversitat cultural, lingüística i les necessitats específiques de col·lectius vulnerables. En aquest sentit, el disseny tecnopedagògic no és una tasca neutra, sinó una eina que pot perpetuar o transformar desigualtats estructurals.

Un exemple és la creació de recursos educatius que incloguen referents femenins en disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Aquesta estratègia no només visibilitza les contribucions de les dones, sinó que també desafia estereotips de gènere, fomentant un interés igualitari en aquests camps.

Al País Valencià tenim el projecte anomenat ‘Women’s Legacy: Our CulturalHeritage for Equity’ és un projecte europeu que contribueix de manera decisiva a la inclusió de les dones protagonistes de la història i de la cultura i el seu llegat als continguts educatius. Aquestes iniciatives són necessàries per a visibilitzar les dones i les seues contribucions silenciades i amagades. Per exemple, mostrar les contribucions de figures com Ada Lovelace o Anna Lluch pot ampliar la percepció de qui pot participar i triomfar en aquestes disciplines.

Com assenyala Judy Wajcman (2004), “les tecnologies no són neutres; reflecteixen valors i estructures de poder”. Aquesta afirmació subratlla la importància de dissenyar tecnologies educatives que no perpetuen desigualtats, sinó que promoguen una educació basada en principis d’ètica i inclusió.

Un aspecte clau és l’eliminació de biaixos en els algorismes que reforcen estereotips de gènere. Per exemple, l’adaptació d’aquests algorismes pot garantir que les eines educatives no discriminen i fomenten oportunitats igualitàries per a totes les estudiants. Això també inclou l’ús de llenguatge inclusiu en materials educatius, com ara termes com “l’estudiantat” en lloc de formes marcades pel gènere.

També és essencial la diversitat en els continguts. Com remarca la UNESCO (2019), “les materials que reflecteixen diverses perspectives enriqueixen l’aprenentatge i preparen les estudiants per a una societat complexa”. Això implica incloure narratives que reconeguen la diversitat funcional, racial, sexual i cultural.

La bretxa digital representa un dels grans reptes del disseny tecnopedagògic. Segons la UNESCO (2019), aquesta bretxa es manifesta en tres formes principals: accés, ús i impacte.

• Bretxa d’ús: Fa referència a la manca de competències digitals necessàries per a utilitzar la tecnologia de manera efectiva.
• Bretxa d’impacte: Reflecteix la desigualtat en els beneficis que les tecnologies poden oferir, com oportunitats laborals o formació continuada.

El disseny tecnopedagògic pot contribuir a superar aquestes bretxes mitjançant accions com:

1. Desenvolupar continguts accessibles i adaptats a la diversitat cultural i funcional.
2. Promoure la formació en competències digitals per fomentar un ús crític i responsable de la tecnologia.
3. Fomentar eines tecnològiques que permeten una participació activa i igualitària.

El disseny tecnopedagògic és una eina transformadora que pot contribuir a una educació més equitativa i inclusiva. Adoptar una perspectiva ètica i feminista en aquest àmbit permet no només combatre desigualtats, sinó també construir entorns d’aprenentatge que promoguen la justícia social.

Aquest repte exigeix un compromís constant per part de dissenyadores, docents i institucions, que han de treballar de manera col·laborativa per garantir que les tecnologies educatives siguen accessibles i justes per a tothom.

Reis Gallego Perales és professora de formació professional i va ser directora general d’innovació educativa i ordenació de la Generalitat Valenciana (2021-2023).