Jornades ‘L’Horta és nostra i la volem verda’

L’Horta de València és una realitat polièdrica, amb moltes cares, moltes perspectives, moltes interrelacions que no pot entendre’s únicament des d’una perspectiva agrària. És una realitat econòmica, una realitat ambiental, una realitat sociològica, una realitat identitària, una realitat paisatgística … Es tracta d’un dels espais agraris periurbans més singulars d’Europa, resultat de segles d’interacció entre la societat i el medi, que continua prestant serveis ecosistèmics essencials al conjunt de l’àrea metropolitana.
Malgrat aquest valor, l’Horta afronta una situació de gran vulnerabilitat. La baixa rendibilitat de moltes explotacions, la manca de relleu generacional, la fragmentació del sòl i la competència en mercats globalitzats dificulten la continuïtat de l’activitat agrària. Al mateix temps, la transformació urbanística continua sent molt més ràpida i econòmicament atractiva que el manteniment de l’activitat agrícola, mentre que qualsevol procés de recuperació o renaturalització del territori requereix importants inversions públiques i períodes de temps prolongats per produir resultats.
Com canviar aquest marc soci-econòmic en el curt període d’una legislatura? Què podem esperar de la destrucció sostinguda d’aquest recurs agrícola? És ètic abandonar el territori a la voluntat del mercat immobiliari front el risc de DANA com la del 29 d’octubre de 2024? Quin paper han d’assumir les administracions públiques davant una realitat que el mercat, per si mateix, difícilment pot gestionar en benefici de l’interès general? La IA salvarà la societat valenciana de la inacció?
La DANA del 29 d’octubre de 2024 va posar de manifest la necessitat de revisar profundament el model territorial valencià. Les inundacions no només van evidenciar la vulnerabilitat de nombroses zones urbanitzades, sinó també la importància dels espais agraris oberts com a elements que contribueixen a la laminació de les avingudes, a la infiltració de l’aigua, a la reducció dels danys i a l’adaptació del territori davant un clima cada vegada més extrem.
En aquest context, l’Horta adquireix una nova dimensió estratègica. Ja no representa únicament un espai productor d’aliments o un patrimoni cultural excepcional, sinó també una infraestructura verda imprescindible per a la seguretat climàtica, la sobirania alimentària, la biodiversitat i la qualitat de vida de l’àrea metropolitana.
Les presents jornades tenen com a objectiu generar un debat interdisciplinari sobre el futur de l’Horta de València i, per extensió, dels espais agraris periurbans i litorals sotmesos a fortes pressions urbanístiques i als efectes del canvi climàtic. Es pretén analitzar les polítiques desenvolupades fins ara, identificar les limitacions existents i formular propostes que permeten reforçar la viabilitat econòmica de l’activitat agrària, preservar el sòl agrícola com a recurs estratègic i integrar plenament l’agricultura en les polítiques d’ordenació del territori i adaptació climàtica.
Així, les jornades s’estructuren en cinc dies que es corresponen a quatre taules redones i una sessió de conclusions. Una primera jornada redona està dedicada a l’anàlisi de la situació actual, les polítiques i accions del passat recent, en particular les derivades de la Llei de L’Horta i el PAT de L’Horta, una valoració de resultats i un diagnòstic com a base per l’acció de futur. Una segona jornada es centra en la rendibilització de l’activitat agrícola com aspecte essencial per al seu manteniment en un escenari d’economia globalitzada. La tercera es dedica a les implicacions que la DANA i fenòmens similars tenen en la ordenació del territori i, en particular, en la funció de
l’agricultura en aquest nou escenari. La quarta taula redona tracta sobre com entendre la governança en el marc d’aquesta nova realitat local dins un marc global amb tendències de pensament purament antidemocràtiques i autodestructives front el pensament a favor de l’interès general col·lectiu com pot ser el dret a l’alimentació. Finalment, una cinquena jornada es dedica a la presentació de les conclusions.
De manera complementària, les jornades aspiren a contribuir a l’elaboració de propostes de reforma legislativa i institucional que orienten una nova política agrària per a l’Horta de València i per a altres espais agrícoles situats en zones amb risc d’inundació. Aquestes propostes hauran de permetre reforçar la rendibilitat de les explotacions, reconèixer els serveis ecosistèmics que presta l’agricultura, millorar els instruments de planificació i governança, i consolidar un model territorial més resilient davant dels reptes climàtics del segle XXI.
Les conclusions de les taules redones es recolliran en un document de síntesi amb vocació de servir com a base per a futures iniciatives institucionals i polítiques públiques en matèria d’agricultura periurbana.

Coordinació de les jornades: Paula Espinosa i Josep Lluís Miralles
Taula 1. Rellegir la Llei de L’Horta: aprenentatge d’una experiència

• Rosa Pardo Marín. Arquitecta municipal. Directora general de Política Territorial i Paisatge, GVA (2018-2023)
• José Antonio Montiel Márquez. Lic. en Dret. Secretari General Ajuntament. Professor Associat Dpt Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de València
• Amparo Pérez San Juan. Enginyera Agrònoma. Professora FP en producció agroecològica
• Ferran Gregori i Ferrer. Tècnic de La Unió Llauradora i Ramadera. Ex-membre del Consell de L’Horta

Taula 2. Rendibilitat agrícola en L’Horta

• Fernando Durà Velis. Emprenedor sector agrícola. La Unió Llauradora i Ramadera
• José Mª Garcia Alvarez-Coque. Catedràtic d’Economia i Ciències Socials. Universitat Politècnica de València. Especialista en economia i polítiques agràries. Promotor reconeixement del regadiu històric de l’Horta de València com Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO en 2019
• Amparo Martí Alfonso. Emprenedora sector agrícola. Premi Agro 2024
• Enrique Bellés Llopis. Enginyer Agrònom. Director Tècnic del Dpt de Fruites i Hortalisses de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana

Taula 3. Inundabilitat, ordenació del territori i agricultura

• Ana Camarasa Belmonte. Catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València. Especialista en climatologia i inundabilitat
• Immaculada Orozco Ripoll. Llic. en Traducció i Interpretació. Secretària Autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge, GVA (2019-2023)
• Josep Lluís Ferrando i Calatayud. Llic. en Dret i diplomat ADEIT en Urbanisme. Director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, GVA (2015-2018), Secretaria autonòmica d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, GVA (2018-2023)
• Annalisa Giocoli. Arquitecta urbanista. Servei d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tècnic redacció del Pla director urbanístic metropolità com a responsable d’estudi i propostes sobre infraestructura verda (2014-2026)

Taula 4. La governança dels territoris agrícoles: L’Horta, el dret a l’alimentació, el risc d’inundació i l’expansió urbana

• Xarxa Municipal per l’Agroecologia (RMxAe)
• PER L’HORTA.
• Josep Rosselló. Tècnic cooperativa La Vall de la Casella i marca de qualitat El Bressol Bio
• Rut Moyano. Membre del Comité Local d’Emergència i Reconstrucció (CLER) de Bentússer
• Empar Puchades. Presidenta de la Asociación Vecinal de Castellar-L’Oliveral en Valencia

Ajuntaments: Montcada, Albalat dels Sorells, Massalfassar, Bonrepòs i Mirambell, Alfarb, Massamagrell, La Pobla de Farnals, Alzira, Foios, Alfara del Patriarca
Entitats cíviques i altres: Fundació Nexe, Fundació Valacastell, AUOT – Associació de professorat d’Urbanisme i Ordenació del Territori, Xarxa de municipis per l’agroecologia, Cor de Terra, Silene Consultoria Coop. V