À Punt per al feminisme?

Aquesta setmana hem donat la benvinguda a la nova televisió pública valenciana, À Punt. Amb una barreja d’expectació, il·lusió i incertesa, milers de valencianes i valencians hem tornat a sintonitzar els nostres aparells televisius amb la seguretat que el negre desapareixeria d’aquell canal on s’hi va quedar fixat el 29 de novembre de 2013. L’arrencada ha sigut emocionant per a la majoria: per fi trobem uns informatius que ens expliquen la nostra realitat i l’actualitat social, política, cultural i esportiva amb el rigor que s’espera d’uns mitjans de comunicació públics. A més, desenes de programes nous omplen la graella, i amb lupa ho mirem i remirem tot, sense acabar-nos-ho de creure, amb certa por que algun dia la pantalla torne a quedar en negre.

El renaixement dels mitjans de comunicació públics valencians ens brinden l’oportunitat de construir des de baix, encara que no siga des de zero. És el moment de revertir tot allò que sabem que no s’havia fet bé, l’ocasió de repensar quina ha de ser la funció d’aquesta corporació i com volem aconseguir-la. És innegable la funció social que hi tenen, especialment la televisió, que continua sent el mitjà a través del qual s’informa la majoria de la població valenciana. Una d’aquestes funcions és, per exemple, la de normalitzar la nostra llengua i usar-la sense complexos. Però n’hi ha moltes més.

En aquest sentit, les feministes també hem estat atentes per avaluar com pretén construir-se la nova televisió des del punt de vista de gènere i quin paper vol assumir en la lluita contra la desigualtat de gènere. En parlàvem fa uns mesos al Tirant en la jornada Enxarxades: la comunicació és una ferramenta clau per a la transformació de la nostra societat des de l’òptica feminista; encara més si parlem de la comunicació portada a terme des de les institucions públiques.

Així, què pensa fer À Punt en aquest sentit? El primer pas –que no el més important- es va donar ja fa més d’un any, quan Empar Marco va ser triada directora de l’ens públic de comunicacióvalencià. Si bé no és la primera dona que dirigeix aquests mitjans –ja ho va ser l’any 2012 Rosa Vidal, qui va confessar que no mirava Canal 9, i va ser nomenada sense cap concurs públic per tal de salvar la RTVV posterior al primer ERO-, sí que és la primera periodista que ho aconsegueix: fins ara, els mitjans públics de comunicació valencians mai havien tingut al capdavant una persona amb formació periodística.

A banda d’això, en una primera ullada ens adonem que la presència de les dones és notable en el nou ens: dues dones dirigeixen l’informatiu matinal de la ràdio i el magazín del matí, i també trobem dones a la televisió: conduint les notícies de migdia i de la nit i dirigint el magazín matinal i el de les vesprades, el que en conjunt suposen la gran part del temps de la programació. A més, la corporació també va fer l’ullet en aquest sentit amb el vídeo promocional “Tenim molt a contar”, en el qual la primera persona que apareix és la primera dona espanyola que va pilotar un avió de  caça, que és valenciana. I on, a més, també apareixen esportistes amb diversitat funcional: d’açò també tracta el feminisme, així com de les famílies diverses que previsiblement ens mostraran al programa Famílies que començarà pròximament.

Pel que fa a la programació que s’ha mostrat fins ara, la televisió ha arrencat amb la sèrie Les dones de Betchley, amb quatre dones investigadores com a protagonistes, i amb el programa Valentes, sèrie documental que recupera la memòria de dones valencianes il·lustres, però que han estat tan silenciades als nostres llibres, als discursos i als mitjans, que a la majoria no les coneixem, més enllà que ens sone el seu nom perquè algú va decidir donar-li’l a un carrer, una sala de teatre o un auditori dels seus pobles natals. A més, compta amb espais específics dins els programes que aborden la temàtica de gènere com En Clau Igualitària del informatiu de la nit o l’Observatori de la Igualtat dins El matí.

Malgrat les bones primeres impressions, haurem d’estar atentes: sens dubte la transformació social en matèria de gènere necessita el suport dels mitjans públics audiovisuals, i no es tracta només de tindre dones al capdavant de programes o fer-ne d’específics que parlen d’elles; és més, sabem que el fet d’haver-hi una dona al capdavant d’À Punt o més dones als mitjans no és sinònim necessàriament de feminisme. Perquè si bé la presència de dones és molt elevada en els informatius i magazins, per ara no són elles les que dirigeixen els programes de prime time. També haurem d’avaluar el llenguatge que s’utilitza, el tractament cap a totes les persones, el temps que s’hi dedica a l’esport femení o la roba que vesteixen les presentadores. Però sobretot, caldrà veure el pes específic de la igualtat en tots els continguts, perquè la transversalitat és alguna cosa més profunda i la nova À Punt pot ser clau per a transformar la societat valenciana. Un llarg camí per recórrer en el qual també hem de posar-nos les ulleres morades i aprofitar l’ocasió per a construir els mitjans feministes que necessitem al País Valencià.