El País Valencià protagonista d’una nova Europa

Je n’ai plus de patience en réserve pour cette Europe où l’automne a le visage de printemps et le printemps odeur de misère. Mais j’imagine avec délices cet autre pays où l’été écrase tout, où les pluies d’hiver noient les villes et où, enfin, les choses sont ce qu’elles sont.
(Le Malentendu, Albert Camus)

Europa ha estat històricament per al valencianisme una esperança democratitzadora, un anhel de reconeixement del nostre dret a ser poble; fins i tot, va arribar a convertir-se, en el nostre imaginari col·lectiu, en una heroïna salvadora que ens alliberaria d’un estat espanyol centralista i opressor de les nostres llibertats. Ja podem, però, començar a despertar!

La Unió Europea s’ha convertit en la unió dels interessos d’estats i d’empreses multinacionals. Finalment, els poderosos de sempre han construït unes institucions a la seua mida i les utilitzen per a mantindre l’estatus actual i per al benefici propi. La signatura de tractats comercials com el CETA, que no respecten la legislació pròpia de cada estat i que sols beneficien a grans empreses, o la permissivitat a l’entrada de productes agrícoles des de Sud-àfrica o Marroc, que perjudiquen directament els agricultors europeus, especialment els valencians, són bons exemples d’aquest ús partidista de les institucions europees. Unes institucions que, per una altra banda, no actuen amb la contundència necessària a l’hora de fer complir els seus acords als estats membres, com podem comprovar en la passivitat de la Comissió Europea davant de l’incompliment reiterat per part de l’estat espanyol de les recomanacions d’invertir en infraestructures com ara el corredor mediterrani, considerat prioritari per aquesta comissió.

Allò que ens contaven de l’Europa de les persones eren sols paraules buides de contingut real. Les institucions europees han demostrat, en la gestió de la greu crisi migratòria que vivim, un grau d’insensibilitat cap a les persones que més ho necessiten preocupant, negant-los l’auxili fins al punt de negociar l’externalització de les fronteres amb països que no respecten els drets humans.

Finalment, l’Europa dels pobles que es trobava en la base de la formació de la Unió Europea també ha resultat una enganyifa. Aquesta és una Europa que propugna com a eix fonamental de la seua política el principi de subsidiarietat, però que, al mateix temps, nega la sobirania dels pobles i el seu dret a l’autodeterminació, com ara en el cas de Catalunya o Escòcia.

Tanmateix, el moviment valencianista és i serà profundament europeista. Perquè la Unió Europea ha representat també un gran avanç per al respecte dels drets humans, per a la lliure circulació de persones, d’idees i de pensament; és una oportunitat de creixement immillorable per a les exportacions de les nostres empreses, un garant de l’estabilitat democràtica i una font de recursos econòmics per a infraestructures ben necessàries. Hem de ser capaços de recuperar aquest esperit, aquesta espenta. Europa ens necessita i el País Valencià ha de passar de mer espectador a ser un dels actors principals de la construcció d’una nova Unió Europea.

Des de la Fundació Nexe, juntament amb altres fundacions europees, apostem per aquesta idea; per això, el pròxim 1 d’abril serem a #Katowice17 amb els companys del Centre Maurits Coppietters i de l’Aliança Lliure Europea treballant, des d’una perspectiva de l’esquerra sobiranista, perquè siga possible #AnotherEurope. La nostra és una Europa solidària, que defensa els drets de les persones, que promou la diversitat cultural i lingüística, que lluita per aconseguir una veritable justícia social i que és respectuosa amb el medi ambient; en definitiva, que treballa per construir un futur millor per a totes i tots.

En les nostres mans està que aquesta siga l’Europa del futur, perquè Europa som nosaltres i és la nostra responsabilitat construir-la.