Parlament de Gonçal Grau en la XXI Nit del Tirant

Coneixeu la Maria Arnal i el Marcel Bagés, no? A mi em tenen enamorat, vos els recomane vertaderament. Han musicat un poema de Joan Brossa i en la cançó ella repeteix de manera gairebé hipnòtica “La gent no s’adona del poder que té, La gent no s’adona del poder que té, La gent no s’adona del poder que té…” Escolteu-la quan pugueu.

Hui ha de ser un dia de festa. Renovem la imatge del Tirant, instaurem nou premi, cloguem els actes de celebració dels 25 anys de Tirant i 5 de Nexe. I ho fem al Veles e Vents, un edifici emblemàtic, que és part del nostre patrimoni i ens connecta amb una part fonamental de la nostra essència: la mar i la poesia d’Ausiàs Marc.

Tal volta, com a president, em tocaria un discurs “més triomfalista” i hauria de repassar tot el que hem aconseguit als llargs d’aquests anys de treball i constància, i també com ha avançat la nostra societat, sobretot, des del canvi de govern. Però, la cruesa i la misèria dels fets que han passat els darrers dos o tres mesos han sigut una bufetada de realitat molt cruel i, al mateix temps, inspiradora.

Catalunya és tan sols la punta de l’iceberg, ens ha mostrat la cara més dolenta de la nostra societat: la repressió autoritària i brutal per part de l’estat espanyol i les forces de seguretat d’un referèndum democràtic i pacífic l’1 d’octubre, els vídeos de “A por ellos”, l’aplicació de l’article 155 per a dinamitar l’autogovern, els presos polítics, connivència de part del poder judicial i executiu, la tergiversació i manipulació dels mitjans de comunicació públics i privats, l’atac a l’escola pública… I tot això no s’acaba ahí; ara van a per la resta dels pobles de l’Estat.

A València ja patim l’ofegament econòmic d’un finançament autonòmic injust, les retallades de les inversions estatals, els atacs i les querelles judicials contra qualsevol mesura de potenciació i dignificació del valencià, els recursos d’inconstitucionalitat a lleis de la Generalitat de marcat caràcter social que volen lluitar contra la pobresa i l’exclusió, el ressorgiment del feixisme i la impunitat manifesta amb què actua, com es va demostrar el 9-O.

Vivim en una societat que discrimina la meitat de la població: les dones. Dia sí dia no tenim un nou cas de violència real i dramàtica contra aquest col·lectiu, inclosos els assassinats de les parelles i fills. Vivim en una societat que en el cas de “La Manada” demana respecte als agressors i, al mateix temps, permet i exerceix un assetjament fastigós cap a la víctima.

Està clar que després de 25 anys no estem ni de bon tros on volíem arribar. Per tant, hui farem festa, però demà serà l’inici d’altres 25 anys de valencianisme, de treball constant, cívic, pacífic, democràtic i insubornable des del Tirant. Demà serà l’inici de 25 anys més de debat d’idees i propostes en positiu per a millorar la qualitat de vida del poble valencià des de la Fundació Nexe.

Perquè ara més que mai hem d’adonar-nos del poder que tenim cadascú i cadascuna de nosaltres, i encara més quan l’exercim de manera organitzada, alegre i combativa. Llarga vida al Tirant i a Nexe! Visca València!