Boira en els cítrics (algunes reflexions)

Per Salvador Vila Pérez

La campanya citrícola 2018/19 pot qualificar-se com de dolenta o molt dolenta. Entre les causes que han condicionat aquesta situació podem extreure aquelles circumstàncies que afecten els primers mesos de la campanya citrícola a tot l’estat. Així tenim, les importacions de Sud-àfrica, els baixos calibres i les condicions meteorològiques a Europa. Això s’ha traduït en què molta producció de satsumes i mandarines s’haja quedat al camp.

A banda de les circumstàncies esmentades també s’ha de tindre en compte l’efecte acordió (1) ja siga per a les varietats primerenques com tardanes, especialment en les varietats del club Nadorcott, Tango i Orri. La demanda dels productes citrícoles està molt concentrada i marca una política de preus pressionant-a la baixa. Açò fa necessària la unió de tot el sector citrícola per concentrar l’oferta i poder tenir més poder de negociació. Per a això haurien de crear-se Lobbys citrícoles, Intercitrus…, per altra banda la Conselleria d’Agricultura podria ajudar aquestes iniciatives.

La situació de l’agricultor és crítica, es necessiten solucions i a la competència se li ha d’exigir que complisca les normes respecte als productes fitosanitaris. La Unió Europea ha de prestar ajudes a l’agricultura mediterrània i aquestes s’han d’orientar als agricultors professionals. D’altra banda hauria d’haver un major control en els ports i en la defensa dels preus.

En els últims anys els mercats agraris estan provocant una greu crisi de rendibilitat per als productors que no es tradueix en una baixada de preus per als consumidors. Totes les etapes del procés que finalitzen en la venda del producte són rendibles, a excepció del productor, que s’està descapitalitzant. El repte de la nova Política Agrària Comuna (PAC) s’ha d’orientar a liderar accions que s’estabilitzen i regulen els mercats. Tots ens hem de comprometre amb el futur dels nostres cítrics. Entre altres mesures es pot prohibir la venda a pèrdues i un millor control de les cadenes alimentàries.

No n’hi ha prou en buscar solucions en la producció, sinó que també cal prestar molta atenció a la política comercial. Una política comercial de consens que faça a les Cadenes Europees pagar un preu d’acord amb la qualitat del producte, en cas contrari serà molt difícil incorporar gent jove i els nostres camps probablement seran abandonats. Cal una Política Econòmica Europea on es defense l’encaix de l’Agricultura mediterrània a Europa. S’ha d’exigir als nostres parlamentaris europeus un canvi de política agrària.

També és important el tema de les varietats, ja que aquestes han de satisfer a tots els estrats de la cadena i ser sostenibles. Per al productor, centrar-se en els quilos-calibres-preu i eliminació de les plagues. Des de la comercialització, bona conservació en camp i magatzem, perquè siga resistent i dure en els lineals. I qualitat per al consumidor, un equilibri entre l’acidesa i el sucre.

La nostra agricultura no pot ser utilitzada com a moneda de canvi a Europa. La gestió dels recursos ha de millorar, major unió de productors i empreses per aconseguir els objectius proposats. Acords com el de Mercosur, de pesca, són bons exemples d’això.

També creiem necessària l’adopció de les mesures adients perquè el canvi climàtic beneficie la sostenibilitat mediambiental, tècniques que permeten reduir el consum d’aigua, fertilitzants i energia, sense que els nostres camps es vegen afectats i al mateix temps siguen més productius.

Com a conclusió indiquem que tradicionalment el sector de la citricultura valenciana ha estat centrat en la producció i s’ha oblidat de la comercialització. Destaquem la necessitat d’una política de vendes concentrada, gestionada per professionals qualificats, d’aquesta manera els agricultors valencians podran viure de la seva professió.

El futur es presenta difícil però il·lusionant. La coordinació i organització seran claus. Perquè les noves generacions que s’incorporen al sector han de ser bons professionals que afronten el canvi.

(1) Efecte acordió: Pressió d’algunes varietats abans i després de la campanya que provoca que l’espai de temps de comercialització de la clementina siga molt curta.

Salvador Vila Pérez és el gerent de la Cooperativa SOEX-2 de Moncofa