ALGUNES APORTACIONS CIENTÍFIQUES SOBRE ELS EFECTES DE LES PRIMÀRIES EN COMPROMÍS

Per Erick S. Padilla Galviz

Fa unes poques setmanes Compromís va celebrar les seues primàries per elegir els candidats a les Corts Valencianes, entre ells, al top candidate, Joan Baldoví. Aquestes primàries destaquen per la seua total obertura a qualsevol ciutadà que vulga participar-hi, independentment de si és militant o no. Una obertura democràtica en els processos interns dels partits que ha crescut de forma considerable les últimes dècades, deixant de ser una característica quasi única dels estatunidencs. Encara que aquests processos d’obertura democràtica han tingut diverses conseqüències no sols pels partits que l’han implementat, sinó també per als sistemes de partits i les democràcies en general, encara roman diverses preguntes obertes sobre el seu efecte. En aquest article farem un breu resum de què se sap fins al moment, centrant el debat en els efectes concrets, allunyant-nos de valoracions superficials sobre si aquests són bons o dolents.

Un dels estudis més recents que analitza el cas espanyol troba que les primàries potencien a candidats amb menys anys dins del partit, amb menys experiència i normalment menys coneguts que aquells seleccionats per mètodes més restrictius. Però, no es troba que les primàries modifiquen el perfil sociodemogràfic dels candidats, això és, que trets com el gènere o l’edat siguen diferents dependent del mètode de selecció (Martínez-Cantó i Astudillo, 2021). Les conclusions d’aquest estudi reforça la idea que més que canviar totalment el perfil dels polítics seleccionats, els sistemes de selecció oberts fomenten particularment perfils amateurs, i castiguen als polítics més veterans. En aquest cas, s’ha vist com perfils polítics amb molta experiència i renom en la societat civil han tingut uns resultats lluny de les expectatives, com és el cas de l’actual president de les Corts Valencianes.

Altres dels debats més interessants sobre els efectes de les primàries és si la implementació d’aquestes suposa un rèdit electoral pels partits que fan ús d’aquest sistema. Darrere d’aquesta hipòtesi hi ha dues idees claus. Per una banda, les primàries haurien de potenciar candidats més atractius pels votants, ja que no deixen la selecció d’aquests a una oligarquia partidista llunyana a la realitat social, ni a una massa militant, de mitjana, molt més radical que la mitjana dels votants. Per altra banda, aflora l’argument del premi al respecte als principis democràtics. Aquells partits que internament són més democràtics haurien de rebre un premi electoral pel seu bon fer. Encara que fins ara cap d’aquestes idees no s’han pogut comprovar, el que sí que és clar és que els votants castiguen als partits internament menys democràtics. Una afirmació que en principi pot semblar contradictòria, i en el fons seria paradoxal si no fora perquè ser democràtic no hauria de ser motiu de premi, sinó de penalització; no hi ha un premi per als partits que opten per mètodes de selecció més oberts i democràtics, però si hi ha càstig electoral per aquells que no ho fan (Astudillo i Lago, 2019). En altres paraules, és poc probable que els valencians milloren la seua valoració sobre Compromís o la seua probabilitat de votar a la coalició puge pel sistema obert de primàries, però sí que seria més que probable que eliminar aquest sistema – més encara quan ja fa anys que porta implementant-se – tinguera un càstig per part dels votants.

El mètode de selecció de candidats no sols té efecte sobre els tipus de polítics que sorgeixen dels mateixos o sobre els possibles resultats electorals dels partits, sinó que també un gran efecte en la mateixa dinàmica interna dels partits. La literatura empírica s’ha centrat principalment en l’efecte negatiu que té les primàries en la cohesió interna de les formacions polítiques. L’argument bàsic d’aquesta idea arrela en l’enfortiment que sistemes de selecció oberts té sobre els guanyadors. Els guanyadors queden legitimats pel joc democràtic enfront dels perdedors (Barberà i Rodriguez-Teruel, 2021). Aquestes situacions poden potenciar conflictes quan les preferències de les diferents faccions no s’acaben alineant. En altres paraules, les primàries impedeixen la conciliació negociadora de les diferents sensibilitats dins dels partits. Ara bé, Compromís compta amb un sistema de cremalleres que no sols evita disparitats de gènere, sinó que també aconsegueix incorporant les diferents sensibilitats de la coalició, encara que això desdibuixa parcialment els resultats democràtics de les primàries.

Al capdavall, les primàries segurament marquen el futur dels partits polítics en l’Europa occidental. No sols per incorporar a l’estructura interna el principi democràtic, sinó també pels seus beneficis. Encara que l’obertura del sistema de selecció de candidats puga generar certs desavantatges competitius, com obrir les lluites entre faccions, Compromís ha demostrat que hi ha mecanismes per intentar pal·liar certes conseqüències negatives i aprofitar-se d’aquelles positives. Tanmateix, encara queden pendents mecanismes per contrarestar certs desavantatges que ha generat les primàries en el partit, com l’excessiu càstig que ha fet sobre certs perfils polítics que semblen necessaris per a diversificar l’oferta de candidats als electors.

Erick S. Padilla Galviz és graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública. Actualment, és investigador júnior al Barcelona Center for European Studies en la Universitat Pompeu Fabra.