ANÀLISI DEL PRESENT I DEL FUTUR DEL VALENCIÀ AL IV WORKSHOP D’IDENTITAT I CULTURA DE LA FUNDACIÓ NEXE

El passat 27 d’octubre, l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant va acollir el IV Workshop d’Identitat i Cultura, organitzat pel Lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe. En l’organització del workshop també col·laboràren la Universitat d’Alacant, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.

El present Workshop s’ha celebrat, després de més d’un any paralitzat per la pandèmia, en una jornada d’un dia amb dues ponències i dos tàndems de matí, i la presentació d’una publicació de la Fundació Nexe a la sessió de la vesprada.

L’inici es va donar en tocar les 9.30 h amb una obertura institucional que va comptar amb les intervencions de la coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura, Susanna Pardines qui va assenyalar que «el canvi demogràfic al País Valencià ha sigut una constant al llarg de la nostra història i ens ha anat configurant com a col·lectivitat (…). Conéixer com afecten aquestes dinàmiques a la identitat pròpia i al comportament col·lectiu és essencial per a entendre les possibles evolucions». També en la taula es trobava Hèctor Càmara, director del secretariat de llengües de la Universitat d’Alacant i Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Tots dos agraïren la feina de les persones que participaren en l’organització de la jornada, un projecte actual i necessari.

Seguidament es va donar pas a la primera ponència, a càrrec de José Ramón Valero Escandell – demògraf i professor del departament de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant- acompanyat d’Antoni Mas, membre del Lab d’Identitat i Cultura. El professor Valero va començar la seua intervenció indicant que al País Valencià «no hi ha hagut tant una substitució de llengües com de col·lectius, molt poca gent ha canviat de llengua». La seua ponència es va anar il·lustrant amb una presentació acompanyada de gràfics que ens mostrava el creixement desmesurat d’Alacant durant els últims anys, si ho comparem amb altres zones del País Valencià i de l’Estat espanyol. En concret a Alacant, la població nascuda fora dels límits del País Valencià s’ha multiplicat per cinc les últimes dècades. El professor va destacar que des de l’any 1970 s’ha experimentat un canvi fonamental en relació a la població estrangera resident a Alacant, en concret vinguda de diferents municipis d’Andalusia: destaquen Elx i Alacant com a municipis acollidors.

A més, al llarg de la ponència el professor ens va explicar, entre altres coses, el grau de coneixement de valencià amb dades d’evolució des de l’any 1986 i com es relacionen aquestes dades amb l’arribada de fluxos migratoris i de substitució de llengües.

La segona sessió del dia es va desenvolupar amb un format de Tàndem, entre Raquel Casesnoves – professora del departament de Filologia Catalana de la UV i Àngels Garcia, agent de desenvolupament local de l’ajuntament de Benidorm, i presentat per Vicenta Tasa i Fuster, directora acadèmica de la Fundació Nexe. Ambdues ens presentàren «Demolingüística, difusió urbana i paisatge lingüístic i l’impacte del canvi demogràfic en els usos de la llengua». Una sessió que ens va ajudar a asseure els coneixements obtinguts a la primera sessió. La professora Casesnoves ens va il·lustrar una perspectiva més general del coneixement del valencià, no tant dels usos; mentre que Àngels Garcia ens va aportar l’apartat de difusió i impacte en el coneixement del valencià.

L’anàlisi que ens exposaren acull des de l’any 1991 fins al passat 2020, fent entre ambdues una analogia dels processos lingüístics junt amb els fluxos migratoris. De fet, segons explicaren aquests últims són els principals motivadors de la reproducció de la llengua: atés que el creixement lingüístic depén de la integració lingüística de la població immigrant. El paper de l’escola, per tant, és fonamental per al creixement lingüístic del valencià. Del tàndem traguérem una de les principals conclusions, ja que la transmissió lingüística dels immigrants és més condicionadora que la transmissió intergeneracional ja arrelada al País Valencià. Com a agent de desenvolupament local de l’ajuntament de Benidorm, Àngels Garcia es va centrar durant una part de la seua intervenció en la Marina Baixa i Benidorm, a partir d’un model econòmic principalment basat en el turisme. El turisme és un factor important a l’hora d’analitzar el canvi en el paisatge i identitat del territori: especialment pel que fa a la llengua, la turistificació massiva de la comarca a partir de la dècada dels 60 és condicionant de la continuació i reproducció lingüística.

De la mà del professor de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Francesc Hernàndez assistirem a la conferència «Assaig d’aprehendre sociolingüísticament el desordre territorial». El professor Hernàndez va estar acompanyat de Miquel Nicolàs Amorós, membre del Lab d’Identitat i Cultura. La ponència va enllaçar algunes sinergies entre els distints camps de coneixement, especialment entre la sociolingüística i el principi de la termodinàmica, recolzant-se el professor Hernàndez en aquesta última per explicar-nos les dinàmiques lingüístiques en les societats i analitzar els desordres i la composició d’estructures.

En concret, aquesta ponència ens va deixar una principal conclusió: hi ha una tradició comarcal que no coincideix amb el mapa comarcal però tampoc amb el lingüístic. Aquest desordre s’ha de mesurar amb l’ordre d’Olson i alguns exemples clars on es podria aplicar és en Castelló de la Plana o en el Vinalopó Mitjà.

Per últim, tinguérem un segon tàndem compost per Mar Iglesias, presidenta del Consell Rector de la CVMC– À Punt Mèdia i per Sandra Obiol, professora a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. Per a Iglesias, des d’una perspectiva dels mitjans de comunicació valencians «la televisió i la cooperació de mitjans públics no naix com una lluita per l’audiència, el que fa perdre qualitat», de fet «ara les xifres són bones i s’estan estabilitzant tot i no tindre un públic fixe». Mentrestant, la professora Obiol centrava la seua anàlisi en una perspectiva sociològica: «les persones som éssers relacionals i les relacions es fonamenten sobre les llengües». En companyia d’Obiol ens imaginarem passejant pel carrer i observant les llengües que hi habiten: «són múltiples i al llarg del dia ens trobem immersos en diferents contextos lingüístics, i açò és un aspecte distintiu entre aquest i el segle passat».

Un dels principals aprenentatges fou la importància de l’espai de socialització com a condicionador de la llengua. La importància del context familiar i les relacions quotidianes destaca si volem analitzar la transmissió i socialització.

Per concloure la sessió del matí, de la mà d’Anselm Bodoque, membre del Lab d’Identitat i Cultura, presentàrem una breu síntesi i conclusions sobre els aspectes treballats al llarg de la jornada; moltes de les quals es troben plasmades al llarg d’aquesta crònica.

Després de dinar, ens traslladàrem a la ciutat d’Alacant, en concret a la Seu Universitària ciutat d’Alacant, on assistirem i gaudirem de la presentació de l’Àgora 8, Temptacions de frontera. Identitat, política i territori al sud valencià. A la presentació, l’autor Andreu Cañadas Cuadrado ens va fer un repàs pels principals ítems pels quals passa l’obra i a tall de conclusions ens va presentar algunes de les principals propostes que es realitzen a aquesta. A més, l’autor va estar acompanyat de Marian Campello Moreno, assessora política i veïna del barri de Carrús a Elx. La coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura, Susanna Pardines López els va presentar al públic i va donar les gràcies a totes les persones que assistiren i, especialment, a Andreu Cañadas i Marian Campello per traslladar aquest espai de reflexió de la Fundació Nexe a totes les persones assistents.

La presentació de l’Àgora 8 no es troba disponible per a recuperar en vídeo, no obstant podeu consultar ací la presentació virtual que va comptar amb Hèctor Càmara, Susanna Pardines i l’autor de la publicació Andreu Cañadas.
Podeu recuperar totes les sessions del matí del IV Workshop d’Identitat i Cultura clicant a aquest enllaç. Pròximament, publicarem les fotografies i tots els materials generats.