CONSELLS OBERTS AL PAÍS VALENCIÀ: DEMOCRÀCIA DIRECTA EN AJUNTAMENTS MENUTS?

Per Mª Josep Cascant

L’aprofundiment de la democràcia ha sigut una dels bastions històrics de l’esquerra. Molt hi ha estudiat sobre com el color del partit polític al govern influeix la política econòmica, els serveis públics, el feminisme o el medi ambient. Menys, però, és conegut sobre com afecta la participació ciutadana.

Sabem, això sí, que quan han governat partits a l’esquerra del PSOE, hi ha hagut més experiències participatives, especialment locals. També sabem que l’efecte tendeix a mantindre’s encara que el govern canvie, i que cada volta més partits polítics fan participació. Estos avanços són positius i insten a l’esquerra a seguir treballant en ser capdavanters en la temàtica. Hi ha molta cosa per fer.

En una jornada sobre participació organitzada per la Federació d’Associacions Veïnals de València, el públic mostrava certa desafecció sobre el poc progrés fet, per exemple, en millorar les Juntes Municipals de Districte, o en redactar un nou Reglament Municipal de Participació a la ciutat de València, i cert desencís sobre si la participació no s’estava tornant individualista, digitalitzada, poc deliberativa.

És important estudiar i compartir què funciona i què no funciona en participació. L’equip Desigualtat i Resistències de la Universitat Jaume I vam realitzar un estudi sobre exemples de participació en pobles menuts castellonencs (2020-2023). Per exemple, la gestió participada de salut comunitària en els Ports, pressupostos participatius rurals a Càlig, o els consells sectorials a Villanueva de Viver. També analitzàrem la sintonia i malentesos entre la participació ciutadana de “baix a dalt” i la participació institucional de “dalt a baix”.

Hui voldria centrar-me en els Consells Oberts i el cas de Villores. Villores és un poble de 54 habitants (2023) de Els Ports que porta sent Consell Obert des de 1991. El Consell Obert és un sistema d’organització municipal on els ajuntaments de menys de 100 habitants s’organitzen de forma assembleària. En paraules de Paula Blasco, mestra i Tinent d’Alcalde:

La diferencia entre un Ajuntament a l’ús i el Consell Obert és que en el Consell Obert la gent del poble empadronada té vot en les assembles… En un ajuntament a l’ús poden opinar, però al final l’equip de govern és qui acaba prenent les últimes decisions.

Per tal que funcione de “dalt a baix”, però també de “baix a dalt”, Villores va idear un doble sistema de participació. Primer, els Consells Oberts en sí o assemblees veïnals formals, que són els espais trimestrals oficials amb presència del Secretari Municipal on es tanquen les decisions. Abans d’això però, Villores convoca reunions veïnals informals que funcionen com a preparació a les Assembles. Ivan Guimerà, l’actual Alcalde, explica que:

Al final traus més substància de les reunions veïnals que dels consells… si s’ha trencat algo del carrer de passar tractors, si volem servei de podologia i de fisio, etc.

La informalitat té efectes sobre si participen més hòmens o dones. Tesa Giner, mestra, dinamitzadora social, Tinent d’Alcalde, i ex-Alcaldessa de Villores, comenta:

En 2011, no hi havia reunions veïnals… quan era més formal estaven més els hòmens de les famílies. Actualment, hi ha moltes més dones que hòmens de la unitat familiar. Curiós.

També pot afectar que les reunions veïnals es marquen en horaris acordats on la gent sí pot participar mentre que els consells són marcats pel Secretari de matí quan no tot el món pot participar. L’Alcaldia també incorpora un tercer nivell de participació per a qui no participa ni en assemblees ni en reunions veïnals, que és senzillament anar a preguntar a qui s’ha absentat. Com apunta l’Alcalde:

Molta gent per qüestions personals, laborals… o per problema de mobilitat, o perquè pensa que eixes opinions no se tindran en compte… no està participant. Però després parles amb elles, i et diuen què volem millorar de forma molt constructiva,… nosaltres encara que no vinguen a les reunions veïnals preguntem, ‘voleu açò?, voleu allò?…’, i això es lo més positiu perquè ha implicat… que nosaltres estiguem més atents.

Sobre si els Consells Oberts podrien implantar-se en pobles més grans, tant l’Alcalde com una de les Tinents d’Alcalde coincideixen en afirmar que si la cultura al poble és participativa, pot funcionar.

En un poble de 1000 habitants pot funcionar el consell obert, i en un poble de menys de 100 habitants pot no funcionar (Paula).

(Per a) una reunió veïnal on acudisca moltíssima gent… la manera d’organitzar hauria de ser una altra, però és possible. Perquè si no, t’estàs deixant enrere moltes valoracions (Ivan).

Hi ha constància que els Consells Oberts tenen arrels medievals, com a Benicarló (Baix Maestrat) o Saix (Alt Vinalopó). En el País Valencià, al voltant d’una desena de pobles mantenen esta organització municipal, com a Castell de Cabres (Baix Maestrat) o Font de la Reina (Alt Palància). Els Consells Oberts existeixen també en Aragón, Castilla y León, Catalunya, i Euskadi. Aragón és l’únic territori amb Llei Autonòmica pròpia, a més de la regulació estatal vigent.

Pot l’exemple de Villores servir per a altres municipis? I com promoure l’establiment de més Consells Oberts? Ens és necessària una Llei Autonòmica o basta amb recolzar aquells pobles interessats des d’estructures supramunicipals de forma més estratègica, més proactiva? La democràcia participativa es construeix dia a dia, municipi a municipi. Este pot ser un dels tants camins.

Continuem estudiant processos participatius rurals i urbans. Si vols saber-ne més, o vols suggerir una nova línia de recerca, pots contactar amb l’equip d’investigació a cascant@uji.es o macasem2@uv.es

Maria Josep Cascant i Sempere és en l’actualitat professora a la Universitat de València i a la Universitat Jaume I