Crònica de l’Assemblea General del Centre Maurits Coppieters a Katowice

Enguany he tingut l’ocasió de poder participar en l’Assemblea General del Centre Maurits Coppieters (CMC), una assemblea que s’ha celebrat en la ciutat de Katowice, Silèsia, una nació, que demana el reconeixement de la seua identitat dins de Polònia i un reconeixement de la seua llengua.

Katowice és una ciutat molt nova, amb poc més de 150 anys d’història, producte directe de la revolució industrial i de l’explotació minera, però amb una història intensa; de l’imperi austrohongarés, a l’imperi prussià, passa a formar part de la Segona República Polonesa, va ser ocupada per l’Alemanya nazi, «alliberada» per l’exèrcit soviètic i escenari de les lluites del sindicat Solidaritat als inicis de 1980.

Dijous 30 de març

Sempre que viatge intente anar més enllà del que hi ha en les guies turístiques; parlar amb la gent, com per exemple un taxista que et fa un breu repàs del que significa per a ell l’ocupació nazi que van viure els seus pares (i que sembla encara tema tabú), l’educació comunista que va rebre ell, i les esperances per a la seua família, que té dipositades en la UE; o uns companys de Llombardia o de Sardenya, amb els quals t’adones que és més operatiu parlar en valencià.

Divendres 1 d’abril

Abans de l’assemblea del CMC, participe en algunes de les discussions polítiques de l’Aliança Lliure Europea. La rebuda del president del RAS (Moviment per l’Autonomia de Silèsia), encarregat enguany de fer d’amfitrió de les assemblees de l’ALE i el CMC, impacten a escassos 40 km d’Auschwitz: «Estem obligats a presentar una alternativa als moviments populistes… No podem deixar que torne a passar el que fa anys ni a Polònia ni en altres llocs.»

Tenim ocasió en les següents sessions de comprovar la diversitat europea. Una sala amb 5 cabines de traducció n’és la primera mostra, però les intervencions dels diferents ponents confirmen eixa diversitat: des de les demandes dels representants d’Aragó, demanant l’execució de l’eix Cantàbric- Mediterrani (Sagunt), fins als avisos contra la (re)militarització de Sèrbia, amb l’ajuda de la Rússia de Putin. Entre aquests dos extrems, altres debats com si la religió pot ser fet diferencial o no per a una nació, si els respecte als drets lingüístics d’una minoria han de tindre contrapartida de drets lingüístics d’una altra minoria, o com afectarà el Brexit als moviments nacionalistes al Regne Unit i a Espanya. En resum, una gran variabilitat que fa reflexionar sobre el fet nacional, i en quina mesura un la (re)construcció nacional ha de basar-se en el dret de ciutadania o les identitats culturals.

A la nit, un sopar-tertúlia en què podem conèixer de primera mà, la crisi de les persones refugiades a Europa, i en particular com afecta les dones, doblement víctimes.

Dissabte 2 d’abril

Escapada de matí amb diferents companys a Auschwitz, una visita obligada. Poques coses a dir que no s’hagen dit ja, però em sorprèn tota la infraestructura i logística tan eficient que existia per a l’extermini. Sols es pot entendre quan a la gent simplement la deixes de considerar com a éssers humans.

De vesprada l’assemblea del CMC. Diverses experiències, contades des de les fundacions que hi participen: corsos, valencians, bascos, gallecs, catalans, aragonesos, bretons, hongaresos de Transsilvània… exposen els seus projectes i activitats anuals.

Conferències, estudis, seminaris, tallers, sobre les temàtiques més diverses: Brexit, immigració, independència, economia, identitat, cultura, mitjans de comunicació, representació política, acords de lliure comerç, conformen un ambiciós pla de treball per al 2017 de la Fundació CMC.

La proposta de canvi de nom de la fundació, em permet conéixer més sobre el seu logo, la rosella. símbol de la Gran Guerra (i de totes) a partir d’un cèlebre poema del tinent coronel (i metge) canadenc John McRae: «en els camps de Flandes, les roselles creixen / entre les files de creus, / que marquen el nostre llit; i en el cel / les aloses, encara canten valentament, el vol / és escoltat entre els canons d’avall…».

Ja per últim a la nit, acabem amb un sopar de germanor (amb un cert aire d’Eurovisió) i completem la nit (i alguns quasi el dia) coneixent la vida nocturna de Katowice, però sobretot, estretint relacions entre els diferents assistents a l’assemblea.

Diumenge 3 d’abril

Acomiadament dels assistents amb el desig de tornar a compartir noves experiències el 2018, a l’assemblea que se celebrarà a… Baviera.