CRÒNICA DEL I WORKSHOP DEL GREENLAB

13/12/2022

debats

Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida

Coppieters Foundation

Green New Deal

Decreixement

GreenLab

Polítiques verdes

Territori

Workshop

Ecologisme

10 de desembre de 2022. Sala Gomis d’Ontinyent

 

Aquest primer Workshop organitzat a Ontinyent pel Green Lab de la Fundació Nexe junt amb l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida i la Fundació Coppieters tenia com a objectiu reflexionar sobre el futur de l’ecologisme valencià, com abordar el futur que ens plantegen problemes globals com el canvi climàtic o l’esgotament de recursos o els models econòmics depredadors. A més a més es volia convidar, també, a reflexionar sobre el paper que ha de tindre el valencianisme en l’aplicació de polítiques verdes a escala europea i planetària.

 

El taller es va iniciar amb la benvinguda dels assistents a càrrec d’Adrià Sisternes coordinador del Green Lab que al seu parlament va incidir en la necessitat de fer front als reptes que estan situant la humanitat enfront de un punt de no retorn que pot alterar la nostra qualitat de vida i la de les següents generacions.

 

La ponència inicial va ser la d’Andrés Piqueras titulada “Col·lapse, crisi, emergència o la decadència de la política en el capitalisme terminal” a la que el professor i investigador de la Universitat Jaume I de Castelló va mostrar com ens trobem a un escenari al qual la introducció de noves tecnologies redueix el valor dels productes però no genera plusvàlua -beneficis- de forma que aquesta s’ha d’obtindre augmentant vendes i explotant més recursos. D’altra banda, això genera que la inversió productiva siga de menor rendibilitat que l’especulativa i aquesta darrera concentre cada vegada més pes. Els efectes d’aquesta situació són ben visibles com és el cas de la precarització de la mà d’obra, la sensació d’inseguretat, les privatitzacions de béns i serveis públics amb fins especulatius i, en especial, l’increment del deute que hipoteca el futur. Un panorama encara més greu si es té en compte que tots els models del sistema dominant es basen en què l’economia continuarà creixent en el futur, una situació poc probable atés que els recursos s’esgoten i no es disposarà de tanta energia renovable com la que es genera amb els combustibles fòssils.

 

A continuació es va celebrar la taula redona “Conversa decreixentista” amb Juan Bordera, periodista i activista d’Extinction Rebellion i València en Transició moderada per Maria Josep Picó, periodista ambiental i divulgadora científica. A la seua intervenció inicial Bordera va explicar que la situació actual de crisi se sabia que anava a produir-se des de l’informe Meadows del 1972 i que el tecno-optimisme havia funcionat com una mena de religió que havia impedit que s’adoptaren les mesures necessàries. Un altre aspecte que va voler ressaltar a la seua intervenció és el fenomen del negacionisme consistent en què entitats i grups de pressió que negaven qüestions com el canvi climàtic fins fa poc ara intenten fer negoci a costa de la realitat que han generat amb el seu immobilisme. La intervenció de Bordera va finalitzar explicant que cal una societat civil més forta i democràtica per impedir que siguen els interessos especulatius els que piloten la transició que s’ha de produir en les dècades vinents si volen evitar que aquest procés esdevinga catastròfic per amples capes de la societat.

 

Des del públic es van plantejar qüestions referents a com articular una estratègia més atractiva, per exemple utilitzant més termes com bon viure enfront de les connotacions negatives que té la paraula decreixement. Altres reflexions van girar al voltant de com comboiar a la gent jove, la disminució de la necessitat induïda de consumir o la necessitat de respectar les iniciatives ciutadanes per no desmobilitzar les persones. Altres aspectes que es van introduir al debat van ser qüestions com ara la necessitat de canviar comunicació i teixir aliances per recuperar un rural en recessió i que acumula la producció alimentària en grans grups econòmics. També, es va posar damunt la taula, elements com la necessitat d’un decreixement global per tal que aquest siga efectiu, la disminució de les jornades laborals o que la transició energètica està fent-se a mida dels interessos de les grans ciutats del nord. Problemàtiques que en general requereixen teixir aliances i recuperar sobiranies.

 

La vesprada amb una orientació més pràctica que teòrica s’ha iniciat amb la taula redona “Transició verda i futur en disputa. Reimaginant un futur sostenible en comú” amb la participació de Sean CurrieCoportaveu del Young European GreensIoana Sintimbrean, Arquitecta urbanista i regidora a l’Ajuntament d’Oliva; Joan Sanchis, Assessor en la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana i moderada per Anna Perpinyà, membre del Green Lab i del Comité Organitzador del Workshop.

 

La intervenció de Sean Currie va posar el focus en com la crisi climàtica ha impulsat la joventut europea a passar de ser víctimes de la crisi a ser agents d’aquest canvi. Després Ioana Sintimbrean, arquitecta i regidora d’urbanisme d’Oliva, va incorporar la perspectiva feminista i ecologista al territori, la mobilitat i l’habitatge, que considera fonamentals per poder dissenyar i construir ciutats i pobles habitables, amb formes sostenibles de concebre el territori. Finalment, Joan Sanchis, economista i assessor de la Conselleria d’Economia Sostenible , entre altres va abordar la qüestió de la reducció horària. Una aposta pionera que incorpora elements de reducció de la jornada en favor de la conciliació i la millora de la vida, també en relació a la mobilitat o a l’excés de producció i consum vinculada a les jornades extenses actuals.

 

Així les tres ponències van abordar polítiques possibles que ja s’estan impulsant per fer canvis substantius en l’actual model econòmic que és el responsable de la crisi climàtica.

 

A més es van suscitar qüestions essencials com la incorporació de les dones a la presa de decisions com un element clau per avançar en el canvi social o incorporar als debats els sectors primaris de producció com l’agricultura i la ramaderia, com aliades per fer possible aquest canvi.

 

A continuació es va desenvolupar el taller “Comunicant l’acció climàtica” dirigit per Teresa Ciges, experta en comunicació política, que va donar claus com la proximitat i les emocions per poder transmetre i arribar a la gent en la mobilització pel clima. També es va fer una mirada sobre l’efectivitat o no, de la contundència en el llenguatge.

 

La darrera ponència va ser “La sortida d’Europa de la crisi energètica” a càrrec de la periodista Seden Anlar, responsable de comunicació i de divulgació del Diari Verd Europeu, que va explicar com està afectant ja el canvi climàtic a tota Europa i fins a quin punt és imprescindible prendre mesures urgents.

 

El tancament de l’acte va estar a càrrec de Gustau Pérez Pérez, president de la Fundació Nexe; Gonçal Grau i Muedra, vicepresident de la Fundació Coppieters i Joan Josep Torró, president de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, amfitrions del Workshop, i moderada per Idoia Arreaza Aguilera, de la Fundació Nexe.

 

Molt prompte podreu consultar la galeria de fotos i els vídeo-resums de les sesions, així com els vídeos complets de les mateixes per a totes aquelles persones que no hi pogueren assistir.

 

Crònica elaborada per Xavier Delgado i Franco, membre del GreenLab de la Fundació Nexe. Amb la col·laboració d’Anna Perpinyà Saragossà, membre del GreenLab de la Fundació Nexe.

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu