DE LA TRANSPARÈNCIA A L’OPACITAT EN MENYS D’UN ANY DE GOVERN

Per Jesús Pla Herrero

El passat 21 de març els grups parlamentaris de les Corts Valencianes que donen suport a l’actual Consell de la Generalitat (Partit Popular i Vox) presentaven al registre del nostre parlament cinc proposicions de llei que segons els seus proponents suposaven un “impuls a l’agenda reformista del nou govern”. Estes cinc proposicions de llei venen a modificar respectivament la legislació vigent en matèria educativa, mitjans públics de comunicació, memòria democràtica, Agència Antifrau i, en darrer lloc, les actuals lleis de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (Llei 1/2022 de 13 d’abril) i d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes (Llei 8/2016 de 28 d’octubre). Esta última proposició de llei, potser per la complexitat de la matèria que abasta, no ha sigut objecte de gran atenció pública i mediàtica, raó per la qual crec necessari enumerar les reformes que es pretenen i fer-ne una breu anàlisi crítica.

En primer lloc, la proposició de llei modifica la regulació vigent de les incompatibilitats i conflictes d’interessos al seu primer article en el sentit de fer compatible la condició d’alt càrrec de la Generalitat (consellers inclosos) i la de membre del consell d’administració d’entitats “no públiques”, tot i que es remet de manera genèrica a la legislació estatal vigent en matèria d’incompatibilitats dels regidors i regidores de l’administració local amb dedicació exclusiva (Llei 7/1985 de 2 d’abril, de Bases del Règim Local, i Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General). L’esmentat article, amb pèssima tècnica legislativa, fa servir, per una banda, la remissió normativa, deixant en mans del legislador estatal la regulació de la matèria, de manera que qualsevol canvi en les lleis de l’Estat afectaria directament la regulació vigent al País Valencià sense la intervenció de les nostres Corts. Per una altra banda, incorre en un supòsit de “derogació tàcita” de la vigent Llei del Consell 7/1983, de 30 de desembre, que impedeix expressament als membres del Consell de la Generalitat exercir qualsevol altra activitat professional o mercantil (remunerada o no remunerada).

En definitiva, la coalició PP-Vox pretén solucionar, amb una regulació ad hoc i tècnicament més que millorable, els clars casos d’incompatibilitat que han afectat membres del Govern valencià des de l’inici de la present legislatura.

D’altra banda, amb la modificació que es proposa de la Llei d’Incompatibilitats ni la ciutadania ni els grups de l’oposició podrem conéixer la totalitat de les declaracions de rendes, activitats i béns que els alts càrrecs venen obligats a presentar. A partir de l’aprovació de la nova llei tan sols es podrà conéixer allò que el Govern considere “convenient” i l’executiu determine reglamentàriament, és a dir, es deixa en una total indeterminació i a l’arbitri exclusiu del Consell el contingut de la informació que la ciutadania podrà conéixer respecte de les declaracions de rendes, béns i activitats que formulen els alts càrrecs de la Generalitat.

Així mateix, l’Oficina de Conflictes d’Interessos creada amb la Llei 8/2016 deixa expressament de tindre autonomia funcional respecte del Consell i el seu personal ja no haurà de ser necessàriament funcionari de carrera amb la consegüent pèrdua d’imparcialitat i independència de l’organisme.

Quant a les modificacions que es pretenen pel bipartit PP-Vox respecte de la Llei 1/2022 de 13 d’abril de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana, la proposició se centra quant a la tria dels membres del Consell de Transparència. Cal recordar que l’estructura i la composició del Consell de Transparència va ser un dels cavalls de batalla de la dreta a estes Corts durant la passada legislatura. Tant el Partit Popular com Vox van criticar molt durament a les Corts i als mitjans de comunicació el model de Consell que es definia a la Llei de Transparència aprovada pel Botànic. Així, si repassem les declaracions fetes pels portaveus de l’oposició d’aleshores podem llegir afirmacions com les següents: “los grupos que sustentan al Gobierno valenciano —PSPV, Compromís y Podem— proponen un modelo de Consejo de Transparencia que acaba con la independencia y credibilidad del organismo” o “el Botànic quiere que el Consejo de Transparencia pase de 5 miembros a 3 y que tengan rango de director general. Esta propuesta es mala, cargada de inconvenientes y de incongruencias y va a suponer el fin de la credibilidad del propio consejo”.

Estes declaracions podrien dur-nos a pensar que la proposta de modificació que presentarien PP i Vox, ara amb majoria absoluta a les nostres Corts, aniria en el sentit de retornar a un model de Consell de Transparència de cinc membres, sense dedicació exclusiva, sense el reconeixement del rang de directors generals per als seus membres i, per descomptat, de mantindre la majoria de 3/5 parts per a la seua tria… Res més lluny de la realitat. Els grups de la dreta mantenen íntegrament el model de Consell de Transparència de la Llei botànica, això sí, eliminant l’exigència de pluralitat per a la seua tria i acomodant les majories perquè sols amb els seus vots (majoria absoluta) puga conformar-se l’organisme.

Crida també l’atenció la modificació que es proposa respecte de la regulació del Pla de Govern que el president de la Generalitat hauria d’haver presentat davant les Corts i la ciutadania per a la seua fiscalització i rendició de comptes dins el termini de sis mesos des de la seua presa de possessió (el dia de hui i després deu mesos de govern de la dreta i l’extrema dreta, infringint la llei en vigor, el Pla de Govern encara no s’ha presentat). Així, el termini de presentació s’ajorna fins a l’any des de la investidura i el Pla de Govern passa de tindre un contingut clar i determinat amb identificació concreta de projectes de llei previstos a tindre un contingut absolutament difús i indeterminat, amb únicament “política” i sense cap tipus d’indicadors per a poder realitzar el seu seguiment i control. Per altra banda, i quant a la seua fiscalització, desapareix l’obligació semestral del Consell d’informar sobre l’acompliment dels objectius de l’esmentat Pla de Govern i es trasllada esta obligació a un plenari de les Corts a celebrar al cap de tres anys des de la presa de possessió del Govern. En definitiva, amb la nova regulació, en la pràctica, desapareix la possibilitat de fiscalització del Pla de Govern tant per les Corts com per la ciutadania valenciana.

També el contingut de les agendes institucionals o de treball que s’han de fer públiques per part dels alts càrrecs de la Generalitat pateix una notable modificació, així, podem veure com a la nova redacció s’elimina la necessitat de fer públiques “les reunions de coordinació i organització, les de despatx ordinari d’assumptes, les d’execució de contractes o convenis amb l’adjudicatari del conveni i els actes deguts de caràcter administratiu” i es justifica esta eliminació en què estos actes “manquen d’interés públic”.

En conclusió, esta proposició de llei, lluny de suposar un avanç cap a una major transparència de l’administració valenciana implica enormes passos enrere cap a l’opacitat i la submissió dels òrgans de control de la transparència respecte de l’Executiu i ens retrotrau a temps d’infausta memòria per a valencianes i valencians.

Jesús Pla Herrero és diputat de Compromís a les Corts Valencianes