EDUCACIÓ EN 360º

EDUCACIÓ EN 360º

Anit durant la celebració de la XXIII nit del Tirant, es va concedir el Premi Tirant a Josep Maria Soriano Bessó, a proposta de Lab d’Economia, per la seua trajectòria vital i per ser un referent en valencianisme, prosperitat i democràcia. Característiques definitòries de la Fundació Nexe.

De Josep Maria us contaré més endavant que hi ha molt on rascar.

Avui em centraré en la meua descoberta d’anit: la seua dona, Rosa Raga, mestra d’infantil. Veïna de Massanassa. Amb ella i el seu entorn, van néixer les nostres escoletes. Un grup de famílies que no entenien l’eduació tal i com estava establerta. Altres models existien per a ser posats en pràctica al nostre País Valencià. Per altres motius, venien de visitar el país basc i havien vist el funcionament de les “ikastoles”.

Amb la Comarcal s’iniciava un nou model educatiu basat en la llibertat, en la responsabilitat, en el respecte cap als altres i cap a la natura. Després vingueren la meua estimada Escola Gavina, La Masia, Les Carolines, i algunes més. Una educació basada en referents com Freinet i Rosa Sensat. Amb Tonucci o Enric Queralt. A simple vista, pot semblar una educació laxa, ja que respectar els ritmes dels infants pot mostrar, a ulls no iniciats, aules autàrquiques. Ben al contrari, els mestres que aconsegueixen conduir al llarg del dia aquests infants, aconsegueixen una educació molt més exigent, més rigurosa i més global. Recordem no matar la creativitat. Per a mi, el valencianisme, està lligat a aquest concepte d’educació.

Tornant a Rosa, m’explicava com ha variat la professió de ser mestra. De com ella ho va viure a com és avui en dia. La llibertat en què es podia treballar abans, sense haver de complir tant de protocol. Aprofitar el moment que l’infant et brinda, i deixar de tanta paperassa. Ella em parlava de com els infants tenien curiositat pel cervell i les “leurones” i jo encara recorde bufar sobre la tràquea per a unflar els pulmons no recorde de quin animal!
Menys és més. Tan obsessionats a fer, fer i fer, al final, els nostres menuts acaben aprenent conceptes sense sentit per a ells, sols perquè “toca”. Es perd com a referent el concepte de la motivació, eina immaterial implícita i necessària en tot procés d’aprenentatge.

Recordeu que no és el mestre qui ensenya, sinó l’alumne qui aprén.

Helena Àvila i Cerveró és analista de risc i membre del Lab d’Economia de la Fundació Nexe