EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS (TILC) EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ

Per Jordi M. Antolí Martínez

Cada any, a començament de curs, faig una petita enquesta sociolingüística al meu alumnat de la Facultat d’Educació. Els demane qui veu contingut televisiu en català, qui fa ús de xarxes socials en aquesta llengua o qui escolta música en català, entre d’altres preguntes. El panorama musical valencià en la llengua pròpia és, per sort, potent i atractiu; però fora de la darrera qüestió, solament alguns braços aïllats responen afirmativament les preguntes. El català estàndard té poques finestres a través de les quals mostrar-se als seus usuaris potencials al País Valencià; vivim immersos en castellà i anglès, oral i escrit, tant o més que en les dècades anteriors. El sistema educatiu públic –amb les mancances que també té en el tractament de la llengua minoritzada– és la via principal, si no l’única, perquè el català estàndard –o el català, sense més– arribe als parlants. En aquest context, estarem d’acord que el tractament que reba el català en el sistema educatiu valencià és una qüestió cabdal: ens hi va la llengua.

En aquest context, un dels aspectes a destacar com a positiu de la Llei 4/2018, que regula el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, és que estableix que el professorat “prendrà com a referència metodològica l’aprenentatge integrat de llengües i continguts” (Art. 21). En aquest sentit, la llei s’ajusta a la recomanació que van fer les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) de la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat de València en l’informe sobre la incorporació del multilingüisme en el sistema educatiu valencià, que va coordinar el professor Vicent Pascual.

El Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC) dona nom a una metodologia didàctica que, a grans trets, comporta treballar de forma conjunta, en matèries no lingüístiques (com les ciències naturals o les socials, les matemàtiques o la música), els continguts disciplinaris amb els recursos lingüístics necessaris per a aprendre’ls. Aquesta metodologia –amb la denominació anterior o amb altres d’equivalents– ha anat prenent cos des dels anys 90. Sovint s’ha associat, de forma restrictiva, a l’ensenyament de llengües estrangeres, sobretot de l’anglès. Això no obstant, disposem ja d’un bagatge teòric i de l’experiència necessària per concloure que és una metodologia adient també en la difusió i aprenentatge d’una llengua minoritzada, com és el cas del català al País Valencià. Aquesta metodologia ha de permetre  assolir els objectius establerts per la Llei 4/2018, segons els quals l’alumnat ha d’acabar les diferents etapes educatives amb el mateix nivell de valencià que de castellà. Ara bé la implementació del TILC al País Valencià s’ha d’entendre partint del català com a llengua vehicular d’ús preferent.

L’enfocament TILC és una metodologia globalitzadora: integra l’aprenentatge de la llengua i del contingut perquè parteix de la premissa que la llengua és l’instrument amb què es construeix el coneixement: un element i l’altre són, doncs, indestriables. En altres paraules: per poder aprendre els continguts de les diferents matèries, necessitem adquirir de forma simultània també unes determinades competències en la llengua que vehicula aquests continguts acadèmics. Ens referim a les convencions pròpies del llenguatge acadèmic en general i, també, dels diferents llenguatges d’especialitat propis de les matèries estudiades. No cal dir que els beneficis de la metodologia TILC són diversos, especialment per a una llengua minoritzada com la nostra: el TILC situa l’aprenentatge lingüístic en contextos reals i permet ampliar els àmbits d’ús en què fem servir la llengua; més encara, i tot i que no és l’objectiu primer, la metodologia TILC contribueix a augmentar la competència comunicativa en llengua general de l’alumnat.

La incorporació de la metodologia TILC, però, corre el risc de desdibuixar-se quan es duu a l’aula si no es donen les condicions necessàries. No es tracta de convertir el professorat de física, matemàtiques o història en professorat de llengua, que recorde de forma descontextualitzada una norma ortogràfica o una regla morfològica. Tampoc no es tracta de fer classe de matemàtiques de la mateixa manera, però en una altra llengua. Més encara, no es tracta de treballar solament els elements lingüístics més evidents, com és la terminologia de la matèria, mentre que s’obvien altres trets dels llenguatges d’especialitat o les tipologies textuals necessàries en el procés d’aprenentatge dels continguts acadèmics. Per aconseguir implementar correctament la metodologia TILC, cal reflexió teòrica, planificació de l’acció docent i coordinació entre les àrees lingüístiques i no lingüístiques.

Ateses les consideracions anteriors, per aconseguir la implementació d’un TILC de qualitat, cal: 

a) incidir en la formació continuada del professorat en TILC, ja que aquesta metodologia no sols requereix de competència lingüística, sinó també didàctica i metalingüística, i sobre aquestes darreres sovint no té la formació necessària;

b) mentre el sector editorial no veja l’oportunitat d’incorporar el TILC als seus materials, la conselleria responsable en matèria educativa ha d’oferir materials per a treballar amb la metodologia TILC a l’aula; així s’estableix, d’altra banda, en la Llei 4/2018 (Art. 12 i 21), i 

c) s’ha d’avaluar de forma rigorosa i sistemàtica l’acció docent; necessitem saber si el que s’està implementant a les aules funciona: sense avaluació no hi ha millora possible.

En resum, hem de valorar positivament el fet que la Llei 4/2018 establisca el TILC com a referent metodològic per al sistema educatiu valencià. És una finestra que s’obri per potenciar l’ensenyament del català acadèmic entre l’alumnat. A més, en general, hauria de permetre augmentar la competència comunicativa dels estudiants i normalitzar l’ús de la llengua entre l’alumnat i en els centres. Però perquè realment done fruit caldrà no sols el compromís i la il·lusió del professorat. Cal també fornir els docents dels recursos materials, la formació i l’assessorament que necessiten. El resultat s’ho val.

Jordi M. Antolí Martínez és Director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant i membre del Departament de Filologia Catalana