EL VALOR DELS LABS DE NEXE

Per Vicenta Tasa i Fuster

Si hi ha res que defineix l’època que estem vivint és la incertesa. De fet, no ens equivoquem si afirmem que en aquests moments no som capaces d’entendre la magnitud dels canvis que hi ha en marxa en totes les dimensions de la vida humana i en el planeta, i, encara menys, com acabaran alterant les estructures socials i a la vida quotidiana de totes les persones al País Valencià i arreu del món. I les dificultats per a comprendre les conseqüències de les transformacions actuals fan molt difícil definir les alternatives possibles i viables per fer-los front. Això no obstant, com va escriure Espriu i va cantar Raimon, en moments com ara és quan més necessari que mai la reflexió, la creació de lligams comunitaris i el debat compartit, plural i obert per tal de fer possible “un alçament de llum en la tenebra” que ajude a orientar-nos de manera personal i compartida.

Són moltes les veus que parlen que les tres pròximes dècades seran decisives perquè ens trobarem davant cruïlles múltiples i interrelacionades, i les respostes que hi donem seran determinants per al futur del món tal i com el coneixem, i fins i tot per a la supervivència de l’actual civilització global i de l’espècie humana atesa l’acceleració de tres fenòmens causats per l’activitat humana: la crisi climàtica, la sisena gran extinció d’espècies i l’escassesa relativa i creixent de matèries primeres bàsiques per a la producció econòmica, com ara el petroli i els seus derivats. Unes altres mirades, destaquen que la crisi del sistema neoliberal, iniciada el 2008, lluny d’haver conduït a una racionalització de l’economia i a societats menys consumistes, ha incrementat la circulació financera i el deute, el consum irracional, la pèrdua de valor del treball assalariat, les transferències de recursos a sectors oligàrquics i un augment de les desigualtats socials i territorials.

La convergència dels dos processos, el que deriva de les crisis mediambientals i el que té l’origen en les dificultats del model neoliberal per a perpetuar-se, tenen conseqüències directes sobre les persones i estan en l’origen de les tensions que pateixen els nostres sistemes d’estructuració i cohesió social, de la precarització del món laboral, o de la crisi de sistema de cures i els conflictes en els models de relacions interpersonals i de rols i funcions dels diferents gèneres. I també estan relacionades amb les noves formes de colonialisme o el que és el mateix d’expropiació injusta de béns i recursos (entre estats i dins dels estats), tot contribuïnt a generar desplaçaments massius de la població (també entre estats i dins dels estats).

Cada un d’aquests fenòmens obre noves situacions de conflicte, noves lluites i obliga a redefinir els àmbits i les estratègies d’emancipació i de democràcia inclusiva i avançada. En altres paraules, situa el debat i l’acció política, no sols en l’espai institucional tradicional, sinó en el centre d’una actuació col·lectiva que tinga com a objectius essencials recuperar el sentit de la vida humana, deixar d’agredir el medi natural, fer possible un progrés econòmic decreixentista, la igualtat de totes les persones independentment del seu gènere, la cohesió i integració social i lingüística de totes les persones, i la sobirania, autogovern i interrelació solidària entre tots els pobles i societats.

Al capdavall, els canvis i les incerteses en què vivim, ens obliguen a reflexionar, repensar-nos, debatre, fer anàlisis i proposar vies alternatives d’actuació encara que ens siga pràcticament impossible de veure’n totes les dimensions i conseqüències. Hem de fer, malgrat les dificultats, xicotets alçaments de llum en la tenebra. Propostes que estiguen orientades a l’acció, a la discussió, que no siguen certeses; però que no aspiren a quedar-se en simples paraules per a la galeria i l’autocomplaença. Aquesta va ser la finalitat de la Fundació Nexe des del moment en què va nàixer i aquest és, encara més, el propòsit dels seus labs.

En 2015, van nàixer els labs d’Economia i d’Identitat i Cultura, els objectius eren clars i ambiciosos. En el cas del Lab d’Economia, es volia estudiar de quina manera l’economia valenciana podia contribuir a modernitzar el nostre país i quines podien ser les polítiques públiques per a aconseguir un model productiu modern, innovador, just i verd. En el Lab d’Identitat i Cultura, per la seua part, es volia reconsiderar les mirades sobre les identitats valencianes, més enllà dels tòpics i dels discursos tradicionals, i, de la mateixa manera, repensar les estratègies per a fer del valencià la llengua primera i normal de la societat valenciana, respectant els drets lingüístics de totes les persones. En 2016, es creà el Lab Democràcia i Participació amb la voluntat de reflexionar sobre la manera d’impulsar una democràcia pluralista i de qualitat que siga integradora i que garantisca un sistema fort de llibertats i un sòlid compromís ciutadà . El 2019 va nàixer el Lab de Feminisme amb la intenció de fer propostes per a remoure els obstacles que impedeixen la igualtat de totes les persones independentment de la seua opció sexual o gènere, i amb la finalitat de fer un valencianisme feminista i reflexionar sobre com la nostra llengua i el gènere ens interseccionen a les dones valencianes. I, finalment, el 2021 s’ha posat en marxa el GreenLab que pretén obrir el debat i fer propostes per tractar de fer front a la crisi climàtica i als límits de les matèries primeres.

Des dels labs de Nexe, en aquests anys, malgrat la pandèmia, s’ha fet una tasca immensa per posar fites i encendre llums que, en mig de la incertesa dominant, ens ajuden a orientar el treball per l’emancipació de les persones que formem el País Valencià i per a buscar les vies per aconseguir una societat valenciana més justa i avançada.

Es tracta d’un treball intel·lectual i reflexiu crític, independent, rigorós i fet amb una voluntat de servei públic i col·lectiu al poble valencià. I això fa que tots els debats i propostes que generem tinguen la intenció d’influir en les polítiques públiques institucionals i d’ajudar a configurar espais comunitaris que enfortisquen la societat civil valencianista. I es tracta també d’una tasca profundament pluralista i democràtica.

No és una coincidència que, en major o menor mesura, tots els moviments populistes i il·liberals de dreta radical occidental tinguen en comú l’ús de tesis cospiratives i fake news que neguen el debat argumentat i seré; l’obertura de guerres culturals contra homosexuals, transsexuals i dones; la persecució de les minories lingüístiques i nacionals; la defensa de la concentració de poder en poques mans i en pocs territoris; o el negacionisme climàtic i la creença en la disponibilitat inesgotable de recursos naturals. Uns grups polítics on cada vegada és més evident la voluntat de devaluar les democràcies convertint-les en formes polítiques on l’elecció formalment competitiva de càrrecs electes només serveix per a legitimar un sistema polític on cada vegada tenen més importància la presa de decisions en centres de poder sense legitimitat democràtica o es limita la voluntat democràtica mitjançant l’aplicació d’estratègies de lawfare que tergiversen el dret en benefici de grups polítics o d’interés. Tot el contrari del que propugnem des dels labs de Nexe. Tot el contrari del que volem que siga una agenda valenciana autocentrada, progressista i alliberadora.

Els pròxims anys haurem d’enfrontar-nos a reptes immensos, molts dels quals no som capaces d’albirar en el moment actual. El valor de Nexe i dels seus labs serà, malgrat les dificultats, continuar tractant de buscar respostes a les incerteses i alternatives als canvis; i l’única manera que tenim en les nostres mans és crear una comunitat reflexiva i de debat compartit que siga forta, que sume mirades, que multiplique les veus i les opinions autocentrades i obertes al món. Un treball continu, fet des del rigor, des de la generositat, que cree societat civil i que siga un punt de referència bàsic en el País Valencià, en un moment incert i de canvis vertiginosos. Aquest és el gran valor dels labs de Nexe.

Vicenta Tasa i Fuster és la directora acadèmica de la Fundació Nexe