ÉS VALÈNCIA UNA GENDER SMART CITY?

Per Irene Luján

Les Smart Cities són i estan sent utilitzades per a crear noves ciutats econòmicament, socialment i mediambientalment sostenibles. Per a aconseguir-ho, fan ús de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. No obstant això, el disseny de les polítiques públiques i la seua implementació ha respost fins ara a les necessitats d’un únic ciutadà universal: un home blanc, jove i productiu (Sassen, 2005). Tenint en compte que les ciutats no són un espai neutral, l’urbanisme de gènere convida a repensar la ciutat amb una perspectiva feminista, assegurant que les activitats reproductives i de les cures són igualment valorades que les productives. Les polítiques inclusives de gèneres, s’encarregaran d’assegurar-lo.

Són molts països els que ja compten amb aquesta direcció. Alguns exemples europeus són Viena, amb una gran experiència amb la transversalitat de gènere, Ixelles amb els pressupostos sensibles al gènere o Estocolm amb la mobilitat intel·ligent o smart mobility amb la ja esmentada perspectiva de gènere. Però, on queda València dins d’aquesta nova forma d’entendre la ciutat?

La ciutat de València ha estat implementant polítiques públiques relacionades amb les noves ciutats intel·ligents d’una manera més activa des dels darrers 5 anys. Els serveis informàtics van estar, en primer lloc, desenvolupats per les competències dels serveis tecnològics de la ciutat. Donada la importància i l’evolució d’aquestes tecnologies juntament amb la perspectiva de centralitzar aquestes competències, l’equip de govern va prendre la decisió de crear l’Oficina de Ciutat Intel·ligent el febrer de 2018 com a servei municipal independent. La idea central és la de seguir avançant per a convertir-se en una de les ciutats intel·ligents capdavanteres (Ajuntament de València, 2020). Durant aquests anys, el Consell de la ciutat ha implementat polítiques interessants com: la gestió de residus sòlids i de neteja, la gestió eficient del soroll urbà, sensors ambientals embarcats als autobusos de la ciutat (EMT), un fons social eficaç i una plataforma unificada -on la ciutadania rep informació en temps real-, una wifi oberta per a la ciutat i diferents plataformes i portals relacionats amb la geolocalització. En conseqüència, “València Smart City” compta amb més de 750 indicadors claus per mesurar la ciutat, consolidant-se com la primera plataforma espanyola de gestió integrada de la ciutat. Així mateix, a l’abril del 2020, les Nacions Unides (ONU) van escollir la ciutat de València per coordinar un grup de treball per respondre com a “Smart City” per a la pandèmia del coronavirus. Així, l’Ajuntament de la capital valenciana, a través de l’Oficina de Ciutat Intel·ligent, liderarà un grup de treball internacional per promoure aquesta estratègia en la lluita contra la Covid-19.

En resum, les principals competències i objectius d’aquesta Oficina de la Ciutat Intel·ligent són: assessorar, orientar, informar, coordinar i gestionar l’anàlisi dels projectes junt les TIC; dissenyar, controlar, gestionar i mantindre l’arquitectura tecnològica per assegurar la connectivitat amb la ciutadania; desenvolupar les metodologies i normes de treball amb la coordinació del personal tècnic i educar-ne en l’ús de les noves tecnologies amb els resultats de les polítiques implementades (Ajuntament de València, 2020).

Tot i que és cert que el lloc web ens mostra que té nombrosos projectes, conferències, documents legals (i que diversos ajuntaments confien cada cop més en l’experiència de la ciutat de València per transferir-la a altres ciutats nacionals i internacionals), no hem trobat cap interrelació amb la variable de gènere en aquest lloc web.

Llavors, trobem algunes mesures que, tot i que són típiques d’una ciutat intel·ligent, no ha arribat a fer-se una avaluació completa amb perspectiva de gènere, on es podria combinar dos clars Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) emmarcats en l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: Ciutats i comunitats sostenibles i la igualtat de gènere (ODS 11 i 5 respectivament). És el cas de l’àrea de mobilitat intel·ligent. La ciutat de València compta amb “AppValència“, “València al Minut ”o “GeoPortal” que permet a la ciutadania trobar tots els serveis propers amb l’itinerari de les línies d’autobús o metro, zones turístiques, xarxes socials i mantindre’s informats de manera més eficient de totes les alertes i notificacions. El portal es presenta de forma interactiva on la informació, d’un cop d’ull, apareix tant per a la ciutadania com per a les persones empleades de l’Ajuntament on podran consultar dades en temps real en aquelles àrees de major interés, com la mobilitat sostenible, el benestar social, el medi ambient, la sostenibilitat i el govern de la ciutat.

Tanmateix, en aquestes aplicacions, que tota la ciutadania pot tindre al seu abast al dispositiu mòbil, el govern no ha pensat a incloure cap secció sobre, per exemple, la de seguretat de les dones. Moltes ciutats ja disposen de plataformes que notifiquen als seus habitants les zones i, fins i tot, un servei d’ubicació per a denunciar l’assetjament i demanar ajuda perquè les víctimes i agressors puguen ser localitzats en temps rècord. Tot i això, cal afegir que la ciutat de València té previst iniciar una nova acció on els autobusos nocturns faran parades (sempre que es trobe dins de la ruta de l’autobús) a petició de les dones que viatgen soles a la nit des de les 22:30 h per fer-les sentir més segures. Tot i que aquesta mesura ha estat criticada per no ser directament atacant l’origen de la desigualtat de gènere, la intenció és donar més seguretat a les usuàries i evitar situacions de violència cap a aquestes.

D’altra banda trobem “Valenbisi“, un servei públic de bicicletes i una xarxa permanent de carrils bici. Tanmateix, si les dones són les que tenen més responsabilitats familiars i no s’ofereixen bicicletes amb seients infantils, això exclou automàticament les dones que viatgen amb fills i filles, el que augmentaria la desigualtat de les mares solteres o les que, per càrregues conjunturals, són més responsables de la cura d’aquests.

Així mateix, el govern valencià té un “Institut de les dones“ per establir polítiques d’igualtat de gènere i la seua promoció (com els “Punts violeta”, en els quals se sensibilitza el públic, i s’atén, informa i ajuda a víctimes de qualsevol mena d’agressió i assetjament per raó de gènere).

A més, com a resultat de l’interés de les ciutats intel·ligents per ser transparents cap a la ciutadania, la ciutat de València compta amb campanyes pressupostàries participatives “DecidimVLC” des de l’any 2015/2016. Tot i estar compromés amb una ciutadania que exigeix cada cop més participació en la presa de decisions a la seua ciutat, sent les TIC una gran eina per a la consecució d’aquest objectiu, no hem trobat cap secció a aquest portal referent al gènere. No obstant això, l’Ajuntament de València compta amb una “Guia de bones pràctiques en transversalitat de gènere en les polítiques públiques i els pressupostos de l’Ajuntament de València” des de la qual la ciutat de València podria prendre notes per a futures implementacions (Ajuntament de València, 2020).

Tenint en compte totes les indicacions anteriors, es podria fer les següents propostes per a la ciutat intel·ligent (i amb perspectiva de gènere) de València:

1. El geoportal que es troba a l’interior de l'”AppValència“, podria incorporar mapes d’incidents relacionats amb atacs sexuals o assetjament sexual. És a dir, àrees que els usuaris de l’app identificarien com a lloc on s’han produït incidències. Seria la manera d’utilitzar el que altres plataformes ja fan, com “Free to be” o “Sister”.

2. Amb relació de la primera proposta, un dels futurs projectes que figura en el portal de la pàgina web “VLCi”, és proporcionar “enllumenat intel·ligent” amb sensors per a garantir aquest servei de manera més eficient i ecològica. No obstant això, havent estudiat que l’enllumenat de carrer podria ser una gran ajuda en la reducció de violència contra les dones (Bauer, 2020), es deuria plantejar una avaluació i una anàlisi anterior on s’interconnectara aquestes dues variables abans de la decisió d’on s’aplicarà la mesura.

3. Respecte a la mobilitat intel·ligent, la ciutat de València ha apostat per la mobilitat sostenible i, en particular, per un major ús de la bicicleta. No obstant això, és necessari que a un servei públic com “Valenbisi“, es prenguen mesures respecte als problemes afegits per qüestió de gènere. Això és, per exemple, si es tracta de dones que, estadísticament, tenen més responsabilitats familiars, una bona idea seria que algunes de les bicicletes tinguen cadires extra amb la finalitat de promoure l’ús d’aquest servei.

4. València, com a ciutat preocupada per la participació, ha de tindre un criteri del pressupost amb perspectiva de gènere i amb un llenguatge clar neutre en totes les seves formes (com, per exemple, de pressupostos participatius dirigits cap a la ciutadania cada any). L’Ajuntament podria prendre notes sobre l’èxit polítiques i pràctiques com el cas d’Ixelles, Bèlgica.

5. La web “València Ciutat Intel·ligent”, té en cadascun dels projectes la interconnexió amb els ODS corresponent de les Nacions Unides referent a la “Agenda 2030”. En cap dels projectes apareix l’objectiu 5 referents a la igualtat de gènere. Això ens mostra que l’objectiu 11 referent a les Ciutats i Comunitats Sostenible, encara no es considera interrelacionat amb la igualtat de gènere. És per això que una visió interdisciplinària en què institucions com l’“Institut de les dones” podrien col·laborar amb un major ús d’aquestes polítiques, podria ser beneficiós per a una ciutat compromesa amb tota la seua ciutadania.

Podem concloure esmentat, que la transversalitat de gènere és més necessària que mai per al gran projecte del qual vol formar part València. Les polítiques inclusives de gènere amb el nou govern electrònic emmarcat dins de les Smart cities seria realment valorat a aquesta ciutat. Tenint tot això en compte, és necessari que el nou horitzó que travessa la ciutat i els seus nous projectes d’innovació com “Missions 2030” tinga en compte la variable de gènere en totes les seues implementacions per a convertir-la en una vertadera (gender) smart city.

Irene Lujan és Graduada en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València amb experiència en l’àrea d’Igualtat, participació i innovació.