ESCOLTEM, PARLEM: REALITAT TRANS

Per Maria José Calabuig Vanyó

El darrer 29 de setembre va tindre lloc la jornada Realitat trans, identitat Trans al saló d’actes de la facultat de Dret de la Universitat de València, en col·laboració amb el Bloc d’Estudiants Agermanats i gràcies al suport de la Universitat de València. L’acte va estar presentat per MJ Calabuig Vanyó i va comptar amb les intervencions de persones trans que parlàren des de la seua pròpia experiència i de persones expertes que ens ajudaren a establir alguns conceptes importants a l’hora d’abordar la qüestió.

Una jornada motivada per la necessitat d’aprenentatge i la recerca de respostes originades pel debat obert al maig quan la proposició de llei trans registrada pels grups parlamentaris Republicà i Plural del Congrés no fou aprovada perquè no va ser admesa a tràmit després de no aconseguir la majoria simple de vots a favor necessària.

Detectarem la importància de parlar d’una sèrie de reptes que han quedat fixats per a assegurar els drets a les persones trans valencianes i considerarem fonamental escoltar i parlar amb persones expertes en la matèria i que ho vivien en la seua pròpia pell perquè ens acostaren a la seua realitat, al seu dia a dia en diversos àmbits com és el món laboral, l’estudi o l’esport.

Aquesta sessió va estar organitzada en dues parts, tot i que abans de començar amb conversar amb les persones que estaven allí presents, vam poder escoltar unes paraules molt ben rebudes que ens enviava Guillem Montoro, activista LGTBI i tècnic d’Igualtat, ens explicà la seua història com a persona trans.

En primer lloc, intervingueren les persones tècniques, José de Lamo, director general d’inclusió en la diversitat de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, ens va situar en l’estat de la llei trans del País Valencià i la d’Espanya, una eina imprescindible per continuar avançant en la construcció d’una societat més justa i democràtica. Intentàrem definir el motiu del debat o la disputa sorgida en el moment de la votació al Congrés, volíem anar a l’arrel de per què hi hagué tant de debat quan aconseguir drets no perjudica a ningú i, en canvi, sí que beneficia a les realitats de persones que han de travessar dificultats i traves per a formar part de la societat.

Alex Boix del Olmo, assessor Tècnic Docent de la Direcció General d’Inclusió Educativa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ens respongué a l’interés de veure de quina manera les persones trans poden tindre una vida plena, amb drets com l’educació. Volíem saber quins mecanismes d’inclusió hi ha actualment en el sistema educatiu públic valencià. I Boix del Olmo posa sobre la taula el protocol d’acompanyament amb què compta l’educació valenciana, afegia que “hem d’estar al costat de la persona menor fins que puga verbalitzar allò que necessita”.

Tot seguit, Óscar Requena, professor del departament de Dret del Treball i Seguretat Social (UV), amb diverses publicacions i graduat en Relacions Laborals i Recursos Humans, va fer una explicació des de l’òptica jurídica de la sexualitat i a la identitat de gènere. Per descomptat, es va tractar la realitat laboral de les persones trans. Poguérem parlar dels diferents textos legislatius que tracten aquests drets laborals, així com veiérem la jurisprudència que hi ha a escala europea en aquest àmbit.

Posteriorment, vam passar a la part d’experiències. En primer lloc, Kristal Calvo, divulgadora, activista i vocal al Consell Consultiu Trans per CCOO-PV, que, tot i parlar-nos des d’una esfera més personal, ens va poder parlar del món laboral des d’un punt de vista professional. En concret, es va posar sobre la taula la diferència entre què és treball decent i què no, a més, a més també ens va fer una valoració sobre l’establiment de quotes per llei per a persones trans en l’àmbit laboral.

Seguidament, Victoria Vila, estudiant de Filosofia de la Universitat de València, ens va explicar l’experiència de les dones trans en el procés de la transició i ens va acompanyar en la reflexió sobre els sentiments que implica, especialment en l’adolescència i joventut inicial. A més, transmetent la importància de que en aquests moments la família o aquelles persones que t’envolten et donen tot el seu suport i que t’acompanyen en el camí. L’ajuda de professionals és fonamental i cal tindre cura de la salut mental, especialment, durant la transició.

Per a concloure aquesta segona part, Jeydon López ens va explicar la seua pròpia experiència i el que havia significat la transició. Coincidia amb Victoria Vila en la imperiosa necessitat de sentir-se sempre acompanyada, tant de les persones que estimes com de professionals, en el seu cas va ser així, però ens deia que era plenament conscient que s’havia de considerar una persona afortunada i que no sempre la família és comprensiva des dels inicis.

La conversa va fluir espontàniament i poguérem parlar sobre les diferències de ser trans en l’actualitat o en els anys 80, de les referents i de la manca d’informació que hi havia fa uns anys que ara amb l’evolució del món de les tecnologies ha quedat resolt. A més, a més el públic es va mostrar col·laboratiu i van compartir algunes reflexions fruit del que s’havia parlat al llarg de la jornada.

Com a conclusió de l’esdeveniment, considerarem la necessitat d’escoltar més, deixar parlar a les persones viuen la transsexualitat en primera persona. Escoltar per a aprendre i poder estar cada vegada més prop de tindre una societat on capiguem totes, on totes se senten part del nostre país, amb menys dificultats i més drets.

Maria José Calabuig Vanyó és estudiant del doble grau en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València. Treballa al Consell Valencià de la Joventut i és membre de Joves PV.