ESTEM ACÍ!- LA POP UP GAELTACHT COM A MOVIMENT PER EXIGIR RECONEIXEMENT I ESPAI PELS PARLANTS D’UNA LLENGUA MINORITZADA

24/1/2022

Irlandés

Llengües minoritzades

Pop Up Gaeltacht

drets lingüístics

València

Lab d'Identitat i Cultura

Llengua

Minories.

Per Alexandra Philbin

 

El 2016 es fundà un esdeveniment nou a la ciutat de Dublín, Irlanda, que seria un èxit gegant dins del món de parla irlandesa: la Pop Up Gaeltacht. El nom ve de la regió Gaeltacht, un conjunt d’àrees reconegudes socialment i a la política lingüística per l’alta proporció de parlants d’irlandés (gaèlic) en comparació amb la resta del país. Aquesta regió, principalment rural, es veu sovint com el cor de la llengua. Dublín, la capital de l’Estat, es troba fora d’aquesta regió en una altra part del país que de vegades s’anomena la Galltacht. El terme Galltacht es refereix a la dominància de l’anglés en una gran part del país. Aquesta divisió – entre Gaeltacht i Galltacht – forma una part important de la ideologia lingüística respecte a l’irlandés i l’espai a Irlanda. És important tindre això present a l’hora de pensar en la Pop Up Gaeltacht com un moviment: Organitzar un esdeveniment amb el nom Gaeltacht a Dublín, la capital no solament del país sinó també de la regió associada més amb l’anglés, és prou radical.

 

Però què és la Pop Up Gaeltacht? Què fan els participants? Bàsicament, la Pop Up Gaeltacht és un esdeveniment que té lloc regularment on la gent pot reunir-se per parlar en irlandés, sovint en un bar on normalment no es parla la llengua. Abans de la pandèmia hi havia una Pop Up Gaeltacht cada mes en un bar diferent de Dublín, però el fenomen va més enllà ara que la ciutat on començà. Hem vist exemples de la Pop Up Gaeltacht als Estats Units, a Alemanya, a Austràlia i ara en línia per la pandèmia. És clar que la Pop Up Gaeltacht ha despertat l’interés de molts parlants d’irlandés arreu del món. En aquest article, tanmateix, vull centrar-me en l’esdeveniment original a Dublín. Aquest exemple pot ser el més útil quan pensem en lliçons per aprendre de la Pop Up Gaeltacht i com podríem imaginar un esdeveniment paregut a València per promoure el valencià. 

 

En una entrevista dins d’un programa de la cadena de llengua irlandesa TG4 sota el nom Saol trí Ghaeilge (Una vida a través de l’irlandés, 2020), els fundadors de la Pop Up Gaeltacht, Osgur Ó Ciardha i Peadar Ó Caomhánaigh, expliquen les raons per les quals fundaren l’esdeveniment. Ó Caomhánaigh conta que hi havia gent dient que no es parla irlandés a Dublín exceptuant la gent que és de la Gaeltacht, la gent que treball amb organitzacions que promouen l’irlandés o els professors de la llengua. Els dos fundadors sabien que aquesta visió de la situació amagava el fet que hi havia milers de parlants d’irlandés a Dublín. Segons el cens de 2016, hi ha 14.903 persones que viuen a Dublín o als seus afores que parlen la llengua cada dia. Per tant, decidiren fer una cosa per abordar aquesta situació: fundar un esdeveniment pel qual els parlants d’irlandés desplacen els parlants d’anglés en un bar on normalment es parla anglés. D’aquesta reclamació d’espai a la ciutat, ningú podria dir que no es parla irlandés a la capital.

 

És clar que la importància del reconeixement dels parlants és central a la fundació de la Pop Up Gaeltacht. A l’entrevista, els fundadors mencionen altres esdeveniments a Dublín on els parlants d’irlandés poden reunir-se – grups de conversa on la gent pot practicar la llengua i esdeveniments de teatre, de literatura i de música – però Ó Ciardha explica que creu que l’èxit de la Pop Up Gaeltacht resideix en què els parlants estan davant de la població general irlandesa. Els altres esdeveniments són populars entre els parlants d’irlandés, però no són una manera de destacar l’existència dels parlants fora del grup de participants ja actius als esdeveniments artístics dins de la comunitat. La Pop Up Gaeltacht, per això, és una manera única pels parlants d’irlandés a Dublín de dir “Estem ací! Existim”. 

 

Ó Caomhánaigh detalla que encara que la idea bàsica de la Pop Up Gaeltacht era convertir la Galltacht en una Gaeltacht per una nit, l’ideal seria no haver de pensar en la Gaeltacht com un lloc físic limitat a certes regions del país. És a dir, que una proporció alta de parlants d’irlandés, usant la llengua, seria normalitzada per tot el país, incloent-hi la capital. Per això, pels fundadors, aquesta demanda de reconeixement i d’espai és solament un principi: una vegada reconeguts, els parlants seran capaços de fer més exigències i exigir més espai. La fama de l’esdeveniment representa progrés en aquest sentit. La popularitat de la Pop Up Gaeltacht significa que un bar a Dublín on normalment es parla anglés pot estar ple de parlants d’irlandés. També ofereix als parlants una oportunitat de reunir-se amb amics, conéixer altra gent a través de la llengua i un lloc per practicar la llengua. Encara és d’hora per apreciar totalment l’efecte de la Pop Up Gaeltacht com un moviment a Dublín i la pandèmia ha passat factura: l’esdeveniment original a la ciutat encara no ha tornat. No obstant això, el moviment demostra avantatges clars i val la pena considerar com podem seguir l’exemple en altres llocs i amb altres llengües minoritzades.

 

Des de la meua arribada a València l’any passat, he notat similituds entre el cas d’irlandés a Dublín i el cas de valencià a València. He escoltat frases com “no es parla valencià a València” o “si vols aprendre valencià, has d’anar al poble” diverses vegades. Si posem la paraula “irlandés” en lloc de “valencià”, el nom “Dublín” en lloc de “València” i la paraula “Gaeltacht” en lloc de “poble”, tenim les mateixes frases que inspiraren el moviment de la Pop Up Gaeltacht a Dublín. És l’hora d’organitzar un esdeveniment paregut ací a la ciutat? Una nit, cada mes, quan els parlants de valencià a la ciutat i a prop van a un bar on normalment es parla castellà per reunir-se i parlar valencià? M’interessaria molt veure com funcionaria el format ací i participar. L’esdeveniment podria portar els avantatges que ofereix l’original: una manera de conéixer gent a través de la llengua, de practicar i de parlar més valencià. Però jo crec que el més important seria l’efecte inspirador de la concentració de parlants, reunint-se i dient: Estem ací i existim. 

 

Alexandra Philbin és de Dublín, Irlanda, i és activa en la promoció de la llengua irlandesa. Ara és estudiant de doctorat en Ciències Socials a la Universitat de València.

 

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu